“Sense justícia de proximitat”

Els ciutadans quedarien orfes d’un servei públic molt important. Tenim assumides competències de caràcter penal, civil, conciliacions, que és un acte jurídic que fem previ a judicis optimitzant els recursos, i arribem a solucions. Al capdavall és una mediació i els jutges i jutgesses de pau som “mediadors nats” però el mediador és un col·lectiu professional i a nosaltres ens agrada dir que la mediació és inherent a la persona. Es perdria la proximitat de la justícia i una figura arrelada històricament al país. Ens identifiquem com a persones properes als ciutadans perquè coneixem el seu dia a dia.. Amb la paraula trobem la resolució del conflicte i això el ciutadà ho percep. Al jutjat de pau sempre hi ha la porta oberta per ser escoltat. En comptes de fer-los desaparèixer, se’ls hauria de potenciar donant-los més eines i competències que ens van treure però que podríem fer. Per què no podem fer conciliacions entre matrimonis o parelles sense fills que es volen divorciar? No deixa de ser la resolució d’un conflicte.

Casar és una competència més, però en tenim d’altres. Quant als casaments fem una feina prèvia molt important. S’obre un expedient que implica una audiència privada individual del contraent. Molts cops el jutge de pau ho ha hagut de denegar perquè ha trobat que es cometia un delicte.