SUSANA ARJONA
INFERMERA D’ANESTÈSIA
“Per fi es reconeix una feina que estava soterrada”
M’agrada el treball en equip i poder sumar perspectives; la infermera hi aporta un punt de vista i el metge, un altre
La principal demanda dels pacients és estar ben adormits durant tota la intervenció; no volen tenir consciència de res
Susana Arjona forma part de la primera promoció de 24 infermeres i infermers especialitzats en anestèsia de Catalunya i va ser la primera a desenvolupar aquesta tasca a l’hospital universitari Doctor Josep Trueta de Girona. En aquests moments, en són quatre.
Com ha arribat a aquesta especialització? Quins estudis ha fet?
Vaig estudiar infermeria a l’Escola Universitària Creu Roja de Terrassa i després he treballat en diversos serveis, he fet molts corretorns, he estat a l’UCI pediàtrica... Fa cinc anys, quan estava a la unitat d’endoscòpies de l’hospital Josep Trueta de Girona, on les infermeres fan sedacions guiades pels digestòlegs, vaig decidir que volia formar-me més. I quan estava fent un postgrau d’anestèsia, em van comentar que es crearia la figura de la infermera d’anestèsia a l’ICS i que s’oferiria una acreditació de gairebé dos anys per fer oficial aquesta figura, perquè aquesta tasca es feia, però sense acabar d’estar ben bé regularitzada. Em va semblar molt interessant i, després del postgrau, vaig començar a fer l’acreditació. Però aleshores va arribar la covid i va quedar tot aturat. La part teòrica es podia fer en línia (les classes presencials ja les havíem fet), però havíem de fer un pràcticum de moltes hores i no ens vam poder alliberar per fer-les perquè vam estar a les UCI.
Aquesta acreditació, per a què la faculta? Pot treballar en una àrea quirúrgica i també, per exemple, assistint parts?
No. Dins de la infermeria d’anestèsia, hi ha una part troncal i, després, diverses subespecialitzacions: hi ha l’àrea quirúrgica, la unitat del dolor, reanimació i gabinets, que inclou endoscòpies, hemodinàmica, radiologia intervencionista..., que encara no estan desenvolupades al màxim, perquè en aquests moments som quatre i la gran demanda ara és a l’àrea quirúrgica, on treballo, sempre sota la tutela d’un anestesista. Tot i que estic vinculada a l’equip quirúrgic formant-me des del maig del 2019, faig d’infermera d’anestèsia oficialment des del setembre del 2021. I, oficialment, des d’aquest mes, ja som tres treballant a l’àrea quirúrgica. Hi ha una quarta infermera d’anestèsia treballant a la unitat del dolor.
Concretament, quina és la seva funció dins de l’àrea quirúrgica?
El perfil i les tasques exactes de cada subespecialització encara les estem definint, per veure fins on podem arribar. Quan es tracta d’una intervenció complexa, com neurocirurgia, cirurgia cardíaca o una hepatectomia, és a dir, intervencions en què hi ha una gran complexitat a l’hora de col·locar vies i preparar medicació, som un suport per a l’anestesista i hi col·laborem. Ens encarreguem de tasques que van des de la ventilació del pacient i la preparació i administració de fàrmacs per ordre dels anestesistes fins al muntatge dels aparells del monitoratge. I fa poc que hem començat amb les intervencions de baixa complexitat. I aquí hi ha una infermera d’anestèsia en cada sala d’operacions i un anestesista que supervisa les dues sales d’operacions, en les quals tenim un cert grau d’autonomia. Bàsicament, tenim aquests dos rols.
Quants professionals intervenen en una operació de gran complexitat?
A la part del camp quirúrgic, que és la zona estèril on es du a terme l’operació, hi pot haver dos o tres cirurgians, la infermera instrumentista i la infermera circulant, que dona suport a la instrumentista. I, després, tenim la part d’anestèsia, on normalment hi ha un metge anestesista, un resident i, si és una operació d’alta complexitat, una infermera d’anestèsia que complementa. Abans, la infermera circulant era la que ajudava en les tasques d’anestèsia quan hi havia algun problema. És a dir, que aquesta col·laboració ja hi era, però com que cada cop són més complexos tant els pacients com les cirurgies, s’ha vist la necessitat que hi hagi una infermera que només es dediqui a la part d’anestèsia i que, formada, entrenada i amb bagatge, pugui complementar la feina de l’anestesista.
Com s’hi sent, amb aquesta feina?
M’agrada molt, i per molts motius. Primer, perquè he après moltíssimes coses, des de tècnica, com ara intubar i ventilar, que és una de les coses que hem de saber més, fins a farmacodinàmica. I també estic molt contenta perquè abans era una feina que de vegades la feia la infermeria circulant sense cap mena de reconeixement. Això és molt típic del perfil d’infermera: fer moltes coses que queden allà, soterrades. I que es creï aquesta figura em fa molta il·lusió. I, per això, amb els meus 40 i molts, vaig sortir de la zona de confort, perquè em va agradar el projecte, em va semblar que era necessari que aquesta figura es consolidés, que no fos una cosa que quedés soterrada. De fet, al SAP, el nostre programa de registre, hi havia la infermera instrumentista, la infermera circulant i ara ja hi ha un ítem que és el de la infermera d’anestèsia. Malgrat aquesta feina potent que es feia, no hi apareixia. Ara ja hi apareix i això em fa molta il·lusió. Finalment es reconeix aquesta feina.
I entenc que ara és una feina reconeguda també dins de l’equip quirúrgic.
Des de la part d’anestèsia, superbé. Ens donen suport, ens ensenyen, ens valoren moltíssim. Hi havia gent que al principi era reticent i així m’ho havia verbalitzat. I, passat un mes, ja em deien: “Sobre allò que t’havia dit, rectifico; m’he adonat de com és de necessari el que fas.” Per exemple, el dia abans d’una intervenció, revises la història clínica del pacient, mires les analítiques i, si veus que hi ha alguna cosa que no quadra, ho comentes a l’anestesista... Realment, és treball en equip, i això també m’agrada molt. És una cosa que sempre ha existit, el treball en equip entre metge i infermera, però com que cada cop anem més de bòlit, i els ordinadors ens han tret molt temps d’estar junts... És recuperar el treball de sumar perspectives, ja que la infermera hi aporta una perspectiva i el metge, una altra.
Parla del reconeixement d’aquesta tasca per part dels companys. I per part dels pacients?
Crec que als pacients, com que estan en un moment emocionalment tan colpidor, no els queda el record de qui era qui en el terreny professional. Ells valoren que hi hagi un acompanyament i els és igual que sigui una infermera d’anestèsia o una altra companya. Intentem cuidar els pacients. Amb l’anestesista, mirem de parlar amb el pacient abans d’entrar a la sala d’operacions, però no sempre és possible, perquè de vegades les operacions complexes requereixen molta preparació. Aleshores el saludo i li ho explico tot un cop ja és a dins de la sala. No crec que tinguin un gran record de la figura de la infermera d’anestèsia, entre altres coses perquè els administres fàrmacs que justament tenen la funció d’esborrar certs records.
Què pregunten els pacients?
Qui l’operarà, quantes hores durarà, si es despertarà enmig de la intervenció, si és una anestèsia total o parcial, quan li donaran l’alta...Però el que més pregunten és si l’adormirem del tot i si serà conscient d’alguna cosa, perquè no volen tenir consciència de res. La demanda sempre és estar ben adormits durant tota la intervenció.
En clau salarial, està reconeguda aquesta subespecialització?
De moment, no. Suposo que, quan s’hagin acabat de definir les nostres competències, sí que hi haurà un reconeixement. Dins del món de la salut, hi ha una part de dedicació, lligada a la vocació, que està pagada d’una altra manera. Però també he de dir que el suplement que perceben les companyes que fan de supervisores o d’adjuntes mai justifica la quantitat d’hores que hi afegeixen i jo no en soc una excepció. I el mateix passa amb els metges. Són coses que fas perquè et fan il·lusió i perquè hi ha una part de fortuna de treballar en una cosa que t’agrada i que et compensa d’altres maneres.
Forma part de la primera promoció d’infermers i infermeres d’anestèsia a Catalunya.
Sí. Es va crear l’acreditació de la infermeria d’anestèsia i l’ICS va donar la possibilitat als vuit hospitals que hi pertanyen d’acreditar-ne tres cadascun. La primera promoció va ser de 24 infermeres i infermers. Encara mantenim el contacte a través del grup de WhatsApp que vam crear.
Creu que són necessàries més places d’aquest perfil?
Sí, ho crec jo i ho creu la direcció de l’hospital. La intenció és que aquest any se n’acreditin tres més, però ja es veurà, perquè és una decisió que depèn de Barcelona. La intenció és créixer i poder fer més radiologia intervencionista, més endoscòpies, proves complexes que requereixen la presència d’un anestesista i, per tant, suport a aquest metge. L’objectiu seria que en cada sala d’operacions hi hagués una infermera d’anestèsia i, si no en totes, perquè potser és una operació senzilla, que la infermera pogués anar a donar suport en altres moments quirúrgics més complexos per mitjà d’un busca. Cada cop es fan més procediments en què es necessita una sedació o una anestèsia i en cadascun dels quals hi hauria d’haver una infermera d’anestèsia.
L’acte anestèsic no té gaire bona fama, però.
Abolir la voluntat i estar en mans d’algú, sense tenir cap mena de control sobre això, pot generar molta angoixa. Però cal dir que en els darrers anys l’anestèsia ha evolucionat moltíssim. Els fàrmacs s’han polit molt, són més efectius, de curta durada i més segurs. Les formacions són molt rigoroses i la titulació del que administrem també està molt personalitzada. Els pacients estan més monitorats. Tenim oximetries cerebrals per garantir que hi hagi una perfusió al cervell contínua, un sensor d’avís que ens indica la profunditat anestèsica del pacient, és a dir, que es pot ajustar molt bé per no tenir-lo ni massa adormit ni massa poc. Tenim un altre dispositiu que mesura si està prou relaxat o no... És a dir, que cada cop tenim més eines per monitorar molt bé cada pacient de manera individualitzada, perquè cada pacient és un món. Evidentment, passen coses, perquè no tot es pot preveure i hi ha persones que reaccionen d’una manera totalment imprevista o fan una complicació respiratòria...
L’anestèsia és cada cop més personalitzada?
Sí, exacte. Per a l’acte anestèsic, sempre es demana el consentiment informat. I és el moment en què es pot debatre i negociar el tipus d’anestèsia que s’aplicarà. I si es pot evitar adormir completament una persona, per descomptat es fa. Sobretot perquè els pacients, com que l’esperança de vida és més llarga i hi ha més patologies, potser no s’operen un cop a la vida com abans, sinó que se sotmetran a diverses intervencions. Així que, com menys vegades hagis viscut una anestèsia general, que té els seus riscos, doncs millor.
Quin balanç fa d’haver arribat a aquest punt?
El meu objectiu va ser tirar endavant amb això. I ha estat molt difícil per les circumstàncies que no depenien de nosaltres, com ara la covid, i també per la falta grandíssima de personal d’infermeria, que feia complicat que et substituïssin per a la formació. Les circumstàncies externes han estat adverses, però tot l’equip hi ha posat molta intenció perquè això tirés endavant. He fet la feina de començar, però no ha estat feixuc.
Fora de la zona de confort i obrint camí
Nascuda a Barcelona l’any 1973, va obtenir la diplomatura d’infermeria per l’EU Creu Roja de Terrassa (UAB) el 1995. El 2008, va fer un postgrau d’infermeria pediàtrica a la UdG; el 2019, un postgrau d’infermeria quirúrgica i anestèsia, també a la UdG, i el 2021, l’acreditació d’infermera d’anestèsia a l’ICS. Abans d’arribar a Girona, va treballar en hospitals d’Andalusia, al Consorci Hospitalari de Terrassa i al Son Dureta de Palma. L’any 2007, va començar una nova etapa al Trueta, on ha desenvolupat la feina d’infermera en diverses unitats com ara l’UCI pediàtrica i neonatal, endoscòpies i diverses àrees d’hospitalització. Ara està completament entregada a la tasca d’infermera d’anestèsia. “Tinc la sort d’haver treballat amb tots els anestesistes i de tots n’aprenc alguna cosa. I el fet de ser l’única durant un temps m’ha permès ser present en tot tipus d’intervencions. M’agradaria que els companys tinguessin l’oportunitat de passar per totes les sales d’operacions que he trepitjat. Per exemple, he estat present en tres intervencions de neurocirurgia amb pacient despert, que és molt interessant, perquè has de mantenir-lo amb el crani obert i sense dolor. Si a partir d’ara en surt alguna, si és a les meves mans, faré tots els possibles perquè hi siguin”.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
