Tsunami: risc potencial

La Mediterrània no és una zona de tsunamis, però un nou estudi revela que el risc existeix i que el subsol on xoquen les plaques tectòniques africana i europea és més actiu del que es pensava fins ara. El treball elaborat per un equip internacional i liderat per l’Institut de Ciències del Mar (ICM-CSIC) de Barcelona i la Institució Catalana de Recerca i Estudis Avançats (Icrea) ha aportat dades més precises de la ubicació exacta i l’estructura profunda de les falles del mar d’Alborán, entre la costa andalusa i la marroquina. Un estructura geològica que ha estat àmpliament estudiada però que amb la qualitat de les dades i metodologies més modernes s’ha pogut demostrar que està absorbint gairebé la deformació del xoc de les dues plaques. “Valorem l’estructura i els límits de les falles i constatem que el risc de terratrèmols i tsunamis existeix”, explica la geocientífica marina de l’ICM-CSI i autora de l’estudi, Laura Gómez de la Peña. El treball localitza exactament els límits de les dues falles –la de l’alt Alborán i la de Yusuf– que s’estenen al llarg de 300 quilòmetres i a uns 15 i 20 quilòmetres de fondària. “Fa més de cinc milions d’anys que s’estan movent les plaques i així continuaran molt de temps”, diu la investigadora que considera aquesta una primera valoració del seu potencial sísmic que caldrà continuar estudiant.

L’estudi el va començar el 2011 per la seva tesi però com explica hi ha altres companys com César Rodríguez Ramos i Eulàlia Gràcia, coautors del treball que feia anys que feien diferents projectes en aquesta zona on continuen analitzant la geologia del mar d’Alborán. “No serà mai com al Japó, però el risc hi és i estudiar i conèixer el potencial sísmic al detall ens fa estar previnguts en cas que passi res”, assenyala la investigadora de l’ICM-CSIC.

Els moviments sísmics al subsol afectarien sobretot la Mediterrània occidental, i com explica Laura de la Peña, el litoral català, a un miler de quilòmetres de distància, en quedaria al marge. Els models amb què han treballat delimiten que l’afectació per l’expansió de les onades que provocarien els terratrèmols submarins quedarien estancades a la zona i afectarien sobretot la costa andalusa, sobretot entre Almeria i Màlaga, i el nord d’Àfrica a la franja de Melilla i Alhucemas.

El treball que recentment ha publicat la prestigiosa revista Nature Communications, també prediu quina seria l’afectació dels possibles tsunamis. La qualitat de les dades i les metodologies modernes que s’han fet servir i tenint en compte la dimensió de les falles es podrien arribar a produir terratrèmols de magnitud superior a 7, que provocaria onades de mig metre arribant a la costa i en alguns punts podria arribar a superar els dos metres. Aquesta situació, com explica la científica, seria en el “pitjor dels escenaris” i no es percebria més enllà de la Mediterrània occidental, com ha passat quan s’han produït terratrèmols davant la costa algeriana i el nivell de l’aigua ha pujat en alguns ports de les Illes Balears.