La DOP Oli de l’Empordà alerta d’un augment del preu de l’oli
S’enfilarà perquè els oleïcultors puguin fer front a les despeses de producció, ja que es preveu una caiguda d’entre un 30 i un 40% de la collita a causa de la sequera
Després de la forta sequera d’enguany, la Denominació d’Origen Protegida (DOP) Oli de l’Empordà preveu una collita inferior a l’habitual. En concret, el president de la DOP, Simó Casanova, estima que caurà “entre un 30 i un 40%”. Aquest és el segon any consecutiu en què la collita d’olives a l’Empordà és dolenta i es preveu que la tendència a la baixa es repeteixi el 2023. Detallen que si el 2020 es van produir gairebé 300.000 litres d’oli, aquest any recol·lectaran “entre 2.000 i 3.000 tones d’olives, que suposaran entre 150.000 i 200.000 litres d’oli”. El president de la DOP alerta que la baixa producció “afectarà al preu de l’oli”, que s’enfilarà perquè els oleïcultors puguin fer front a les despeses.
La sequera afecta amb duresa la producció d’olives, que a causa de la falta d’aigua creixen poc i se’n pot extreure menys oli. Això provoca que el rendiment baixi. Casanovas ho xifra dient que si de cada 100 kg d’olives se’n poden extreure uns 18,5 litres d’oli, enguany seran uns 15 litres per la mateixa quantitat d’olives. De fet, ja l’any passat la collita va ser dolenta amb una caiguda de producció de gairebé el 50%; es van collir 1.500 tones d’olives i la producció d’oli va arribar als 250.000 litres.
A més, la problemàtica és difícil de solucionar amb el rec. I és que la zona de cultiu d’oliveres a l’Empordà es concentra a la serra de l’Albera i la serra de Rodes, al nord; el Montgrí i les Gavarres, al sud. Són terrenys “difícils de regar” perquè, com detalla el president de la DOP, no tenen canals a prop i l’aigua subterrània està massa profunda per extreure-la.
Casanova assegura que “el rec es pot fer en zones molt limitades i en plantacions joves”, però no en les centenàries que són la majoria. “El 90% de les oliveres són en sequer”, detalla el president de la DOP, que considera que “s’haurà d’apostar per fer una millor gestió del sòl per afavorir les oliveres”.
En aquesta línia, es recomana prendre mesures per fer front a la sequera aprofitant més l’aigua, com instal·lar cobertes vegetals perquè no passin tanta calor o eliminar l’herba dels camps per poder aprofitar totes les gotes de pluja per l’olivera.
DOP Oli de l’Empordà
L’oli de l’Empordà s’elabora a partir de les tres varietats autòctones i exclusives de la zona (argudell, curivell i llei de Cadaqués) i una varietat tradicional (arbequina). “Moltes de les oliveres de la varietat argudell són del segle XVIII, de quan es va fer la revolució agrària a l’Empordà”, comparteix el president de la DOP, que afegeix que “estan molt adaptades al terreny perquè les han vist de tots colors”. L’argudell és la varietat majoritària i la que predomina en cada ampolla d’oli; per requisits de la Denominació d’Origen Protegida de l’Oli de l’Empordà, ha de representar un percentatge mínim del 51% de cada fórmula.
La DOP compta actualment amb uns 500 inscrits que són majoritàriament explotacions petites “perquè, en general, les olives no són l’activitat principal de la finca”. En total, l’oli a l’Empordà es produeix en una superfície de prop de 2.000 hectàrees d’oliveres; d’aquestes, unes 900 estan inscrites a la DOP. La producció d’oli la fan repartida en quatre trulls cooperatius: Mas Auró a Esponellà (Pla de l’Estany), Celler Cooperatiu d’Espolla (Alt Empordà), Empordàlia a Pau (Alt Empordà) i Ylla a Cabanes (Alt Empordà).
