Administracions

El pla d’estalvi energètic a la UdG s’accelera per necessitat

La institució ja havia planejat reduir un 40% el consum el 2030 amb el pla d’ambientalització, però ara prioritzarà accions d’emergència

Els costos energètics es podrien quadruplicar si no hi fan res

El consell de govern de la Universitat de Girona (UdG) es va dotar la tardor de l’any passat d’un pla d’ambientalització ambiciós per tal de complir l’objectiu mundial de reduir les emissions de diòxid de carboni (CO2) en un 50% el 2030, amb un 40% menys de consum energètic. Ja havien començat a treballar-hi, però l’imminent venciment dels contractes d’electricitat i gas ha imposat aprovar un pla d’emergència. Si no, la factura de 970.501 euros el 2021 es podria més que quadruplicar fins a una estimació de prop de 4,5 milions al llarg de tot el 2023.

La dada ha posat en alerta totes les universitats catalanes, que han acordat demanar a la Generalitat que coordini una subhasta conjunta per tancar un nou contracte de només un any de durada, l’exercici del 2023. La delegada del rector de la UdG pel Territori i la Sostenibilitat, Carolina Martí, responsable del nou pla, argumenta que opten per un termini curt perquè, en cas que els preus de la llum i el gas es normalitzin en els pròxims mesos, les universitats no quedin “hipotecades” havent de pagar preus superiors als del mercat energètic durant diversos anys.

Accelerar l’estalvi

Martí hi afegeix que el pla d’emergència “prioritzarà amb caràcter d’urgència accions d’estalvi que es puguin abordar de manera immediata”, amb un pressupost inicial d’un milió d’euros. Hi entren projectes que ja estaven avançant, com ara ampliar la dotació de plaques fotovoltaiques –ara només presents a la Politècnica I de Montilivi– als teulats de l’edifici II i de la Facultat de Dret o la biblioteca de ciències, pendents d’una subvenció dels fons Next Generation encara sense resposta. Però també la reducció del consum, que va repuntar –desplomament pandèmic a banda– des del 2016.

A més de rebaixar temperatures de calefacció –dels 20 o 21 graus fins als 19, a l’hivern–, han avançat una hora –de les vuit del vespre a les set– l’apagada dels sistemes, ja que es considera que és una franja en què queda molt poc personal i, per acabar la jornada, es pot aprofitar l’escalfor residual.

L’altra mesura que ha aixecat polseguera entre el professorat i el personal d’administració i serveis (PAS) és la prohibició d’ús de calefactors o estufes individuals, ja que en alguns llocs es denuncia que la climatització falla per defectes tècnics o per un aïllament insuficient. A l’Oficina de Salut Laboral (OSL) se li gira feina, ja que haurà d’avaluar les possibles queixes cas per cas, i n’hi pot haver de justificades que es considerin una excepció. Alhora, Martí anuncia que hi haurà delegacions en cada centre –amb representants de docència i recerca, PAS i estudiants– per avançar en la diagnosi de punts febles i possibles solucions.

Més racionalitat

El document preveu incidir en l’automatització, sensorització i sectorització de la maquinària de climatització i en l’enllumenat de molts metres quadrats d’aules, despatxos i, sobretot, passadissos. Ja hi ha edificis modèlics pel que fa a automatització, com les facultats d’Educació i Ciències, i els de la Politècnica III i IV. Però també n’hi ha d’altres, com ara el Politècnica I, els mòduls de Montilivi i Emili Grahit, o el de les Àligues, amb marge de millora.

D’entrada, una altra de les opcions sobre la taula és mirar de concentrar l’activitat lectiva als vespres en menys edificis. Per exemple, que l’alumnat de Lletres es traslladi a la Facultat d’Educació i només calgui escalfar aquesta darrera, més eficient.

Resultats, sobre la marxa

Martí, ara mateix, admet que és difícil precisar els percentatges d’estalvi que s’assoliran amb cada mesura, cosa que aniran seguint en les corbes de consum i les factures. Però fa una crida a la corresponsabilitat de tota la comunitat, per exemple, apagant els llums i tancant les portes de les aules si no hi ha ningú, o bé fent servir més les escales i menys els ascensors.

LES XIFRES

0,97
milions
va pagar la UdG en concepte d’electricitat i gas natural dels edificis durant tot l’exercici 2021.
4,49
milions
estimen que podrien pagar de factura el 2023 amb l’alça de preus, i invertiran un milió per mirar de retallar-la.

La mobilitat és el primer factor causant d’emissions de CO2

En la petjada anual d’emissions de CO2 de la UdG, de 16.500 tones, hi pesaven força els desplaçaments en vehicle privat del professorat, el PAS i l’alumnat, un 75%. El pla d’ambientalització preveu mesures per evitar-ho, i, entre l’estudiantat, les darreres dades indiquen que un 65% ja hi va a peu, en bicicleta, en transport públic o en vehicle compartit, un mal menor. Martí diu que les accions de foment d’alternatives més sostenibles de transport d’aquí al 2030 no s’abandonaran tot i la priorització del pla d’emergència. I, per exemple, l’any vinent posaran punts de recàrrega per a vehicles elèctrics. També estudien quins espais poden ser més idonis i segurs per a l’estacionament de bicicletes –convencionals o elèctriques– i patinets i altres vehicles de mobilitat personal (VMP).

Altres mesures fins ara no aconseguides serien el reforç de l’L9 del bus de TMG, entre el campus de Montilivi i Salt, i la inclusió d’aquesta zona en la xarxa d’estacions de la Girocleta, fet que el consistori veu inviable perquè l’excés de demanda col·lapsaria el servei.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia