La Queta reviu tot reflectint la diversitat
La Generalitat recupera la campanya del 2005 i l’actualitza per fomentar l’ús social del català
El personatge central es multiplica per donar veu als diferents accents
La iniciativa inclou espots a xarxes i mitjans, accions territorials i la recopilació en un web dels recursos educatius
18 anys més tard torna la Queta en una nova campanya de promoció de la llengua catalana
La imatge és fàcilment recognoscible, i de ben segur que provocarà més d’un somriure i d’un sospir per la celeritat del pas del temps. Una joguina en forma de boca, que recorda una dentadura postissa amb potes, es mou a ritme ràpid per una taula si se li dona corda. La Queta, abreviació de boqueta, era l’element central de la campanya Dona corda al català, que va posar en marxa la Generalitat el 2005, en mans del tripartit llavors, per promoure l’ús de la llengua. L’eslògan de la campanya provenia de la idea que s’ha de donar corda al català entre tothom per fer que la llengua funcioni si no volem que s’aturi. Es tractava de la primera campanya adreçada a tota la societat i, 18 anys més tard, torna la Queta en una nova campanya de promoció de la llengua. Com que el temps no passa en va per a ningú, es tracta d’una Queta adaptada a la diversitat d’una societat més plural que llavors pels fluxos migratoris que ha viscut Catalunya en aquestes dues dècades.
El Palau Robert de Barcelona va ser escenari ahir a la tarda de la presentació de la campanya Provem-ho en català. Molt per parlar. Molt per viure. L’esperit del 2005 era Parla sense vergonya, parla amb llibertat i Per començar, parla en català, i s’ha mantingut en l’actual campanya publicitària, que serà la imatge més visible de les 100 mesures per impulsar el català de l’actual govern. “La idea del provem-ho és molt important”, destaca el secretari de Política Lingüística, Francesc Xavier Vila. “La política lingüística s’ha de fer des de moltes perspectives. Hi ha coses que s’han de fer des de dalt: el govern ha de fer pressupostos i reforçar el consens que és el Pacte Nacional per la Llengua. I a més necessitem que una societat amb una llengua pròpia i minoritzada torni a associar el català amb valors com ara la cohesió, la tolerància i l’obertura.” Fer, en definitiva, “que el català sigui agradable, perquè ens adrecem a tota la població però sobretot al gran gruix que sap català i que sense pensar-hi l’abandona davant la sospita que potser l’altre no l’entendrà, o en entorns on creu que no pot fer servir el català”. Unes rutines en què es cau sense pensar-hi i que fan que “molta gent que podria parlar català no ho faci perquè no té prou estímuls, ja que ningú se’ls adreça en català”. Aquesta és una situació que, per exemple, posen molt de manifest les persones que participen com a aprenentes en els voluntariats per la llengua, un servei que enguany compleix els 20 anys. En aquesta iniciativa promoguda pel govern, els voluntaris ajuden els aprenents a llançar-se a parlar en català, i amb la nova campanya del català la Generalitat pretén que “qui sap la llengua, independentment de la seva primera llengua, ajudi els altres, i la millor manera de fer-ho és parlant normalment en català perquè això fa que l’altra persona se senti incentivada”, defensa Vila. “No hi ha res més frustrant per a algú que vol aprendre la llengua que veure que ningú te la parla”, diu.
El govern és conscient que el català passa per una situació complicada. En els últims 15 anys la llengua ha perdut més de mig milió de parlants, i només el 32% el fan servir com a llengua habitual. Especialment alarmant va ser la constatació del baix ús social a les escoles i instituts. El 2005, quan l’anterior Queta va aparèixer en escena, l’ús social era del 40%. El govern del president Pere Aragonès va recuperar la Secretaria de Política Lingüística el juny del 2021 i va elevar el rang de les anteriors direccions generals a l’actual secretaria com a mostra de la importància que dona a la defensa de la llengua.
La promoció del català i la necessitat d’incrementar-ne l’ús social han estat prioritàries per al Departament de Cultura, del qual depèn la Secretaria de Política Lingüística. Al novembre es van presentar les primeres concrecions per impulsar l’ús social del català, un paquet de 100 mesures transversals que han de desplegar tots els departaments de la Generalitat. Es tracta d’un seguit d’accions vinculades al Pacte Nacional per la Llengua. “Hi ha molts factors que pressionen sobre el català: polítics, judicials, tecnològics, de canvis demogràfics molt grans, i el que volem és que tothom pugui aportar-hi el gra de sorra”, assenyala el secretari de Política Lingüística.
Entorns i accents diversos
Els canvis demogràfics que ha viscut Catalunya els darrers 18 anys es manifesten en una Queta que, a diferència de la del 2018, té múltiples cares. En el primer llançament de la campanya, que es farà a través de mitjans de comunicació i xarxes socials, se’n veuen diferents trets ètnics i professionals. Una Queta jugant a futbol, conduint un autobús, ballant a la discoteca, treballant en una empresa tecnològica i dinant en un restaurant fan referència als múltiples espais –la feina, l’oci, la restauració, l’esport, els servis públics– on el català pot i ha de ser usat amb total normalitat. Hi ha també una Queta neutra pensada per poder-la adaptar a diferents campanyes que es facin en el futur, ja siguin territorials o temàtiques. A la Queta original i analògica, se li havia de donar corda, la nova Queta digital “vol despertar bones vibracions”, segons Vila.
Una diferència entre les dues campanyes és que l’actual vol posar en evidència que Catalunya és una societat més diversa que la del 2005, i això es tradueix en la multiplicitat d’accents que té el català. “També que es perfectament útil a tots els entorns de la vida quotidiana”, segons el secretari de Política Lingüística. La campanya que es llança ara, i que té un cost de 650.000 euros, s’allargarà almenys dos anys i l’objectiu dels promotors és que quedi en la memòria col·lectiva per poder-la reactivar quan convingui. Una altra diferència és l’actual mapa de xarxes socials, fet que multiplica el nombre de canals. La campanya disposarà d’un web propi, Moltperparlar.cat , que servirà per concentrar els recursos a l’abast de la ciutadania per aprendre i millorar el coneixement de la llengua. Una campanya, doncs, molt més pensada per a una societat digital que inclourà accions a les escoles.
“Aquesta campanya és desenfadada i té un punt de transgressió”, segons Vila. I la música hi juga un paper important. Un cançó alegre, interpretada per The Tyets, Kelly Isaiah i Maral, acompanyarà la Queta amb l’objectiu de vincular la ciutadania a una memòria emocional de la campanya. El govern ha volgut plantejar una campanya alegre i optimista per encarar una situació que és complicada.
La campanya es va presentar ahir en un acte presidit per la consellera de Cultura, Natàlia Garriga, que va explicar: “Es recupera un personatge que a molts de nosaltres ens porta records entranyables.” El 2005 “era una sola veu, una sola forma”, i ara té una aparença més moderna i es pot transformar en diferents personatges per representar la diversitat social. “Durant la campanya veurem diferents personatges que ens donaran veu a tots els accents diferents, perquè tothom se senti interpel·lat a parlar en català.” Garriga va insistir en la necessitat de dirigir-se d’entrada en català a tothom.
La Generalitat va considerar, l’agost del 2005, que la campanya Dona corda al català va tenir bona acollida per part dels tres col·lectius als quals anava adreçada: els catalanoparlants, els no catalanoparlants habituals i la població immigrada. Per a Vila “és difícil fer una valoració d’aquest tipus de campanya de manera aïllada però hi ha una dada que és irrebatible: si mirem l’entorn sociolingüístic de Catalunya llavors i el comparem amb territoris de llengua catalana on no s’ha fet aquest tipus de campanyes, veurem que aquí hi ha molta més consciència i tendència a dir que no és de mala educació parlar en català. Aquestes campanyes no canvien la realitat però ajuden a modificar-la, ja que fan aflorar reflexions sobre l’ús de la llengua”.
Mesures executades
La portaveu del govern, Patrícia Plaja, va explicar ahir que 51 de les 100 mesures aprovades al novembre per fomentar l’ús del català i l’aranès ja estan en execució. 44 d’aquestes es troben en una fase avançada, especialment en els àmbits de la salut i l’educació. Entre d’altres, s’han reformulat els cursos de formació gratuïts per al personal sanitari, de manera que a partir d’aquest any permetin obtenir una titulació. El Departament d’Educació ha multiplicat per 10 el nombre de places dels cursos de C2 de català, que passa de 400 a 4.500. També s’ha incrementat notablement el nombre de persones inscrites en els cursos i exàmens de C2, que ha passat de 4.000 a 14.000 des del 2021.
D’altra banda, 200 escoles i instituts van passar el curs passat per un taller del programa d’acompanyament intensiu per fomentar el català als centres educatius. Quan acabi el curs hi hauran passat un total de 800 centres i la previsió és que cada any rebin aquest acompanyament un total de 700 escoles i instituts, amb l’objectiu d’arribar a la totalitat de Catalunya el 2026. A més, com a novetat les proves de competències bàsiques a primària inclouran enguany una avaluació de la llengua oral per poder valorar si l’alumnat en conjunt n’és competent. Ja en un altre àmbit, Cultura i Interior han signat un conveni amb la Federació d’Autoescoles de Catalunya per impulsar un pla de foment del català en el sector. Això suposarà més materials en català per a l’examen teòric i formacions específiques per al professorat.
