TECNOLOGIA
El MWC s’aboca a la IA amb símptomes de recuperació total
El 43% de les inversions estrangeres al país el darrer lustre estan vinculades a l’economia digital
La intel·ligència artificial (IA) és en boca de tots els congressistes que omplen els pavellons del MWC. El recinte de Fira de Barcelona a Gran Via està en ebullició, amb una activitat i una aglomeració molt semblant a la prepandèmica que ha permès veure presentacions de tota de mena de solucions que apliquen aquesta innovació amb major o menor grau d’intel·ligència, segons els casos. La IA tan pot usar-se per a una gestió més eficient de les antenes de telefonia, per ajudar els Mossos d’Esquadra a fer retrats robot i gestionar els seus drons, com per integrar-se, més enllà del mòbil, també per primera vegada al canell.
Ho ha fet la firma de rellotges intel·ligents Amazfit amb un nou sistema operatiu, presentat en el marc del congrés, que segons els seus impulsors permet parlar amb el rellotge amb un llenguatge natural i que aquest t’entengui i t’interpreti, anant més enllà d’una simple execució d’accions programades com a resposta a uns comandaments de veu concrets. Amb tot, hi haurà limitacions: qui el vulgui fer anar en anglès ho pot fer avui mateix amb el model Balance (després s’ampliarà a altres dispositius), mentre que els castellanoparlants ho podran fer a partir de l’1 de maig. En canvi, no hi ha cap previsió d’ús del català, al igual que passa en plataformes amb molts més usuaris.
Qui sí aplica la intel·ligència artificial i ho fa en català és Atenea, un dels projectes catalans que aprofiten la tirada del MWC per obrir-se al món. Es tracta d’un dispositiu de la mida d’un mòbil, però sense botons ni pantalles tàctils, que només funciona amb interacció de la veu. Atenea permet realitzar les gestions diàries amb una conversa, com demanar cita al metge, fer una videoconferència amb un familiar, trucar a serveis socials o planificar un trajecte. És un programa dirigit especialment a persones grans o en situació de dependència que vol contribuir a la transformació digital dels territoris reduint la bretxa digital i la solitud no desitjada, fomentant la inclusió, el benestar, la salut i la qualitat de vida. Es tracta d’un projecte de col·laboració públic-privada que ja s’està desplegant als municipis de Sant Feliu de Llobregat, Vic, Cardedeu, Granollers, Vall d’Aran i en breu es començarà a desplegar a 11 municipis més de Catalunya.
És una solució aplicada i útil que segurament tindrà molt més recorregut immediat que no pas els cotxes voladors i els drons per transportar persones que es mostren a al MWC a mode de reclam. I fins i tot aporta és valor afegit que cotxes com el nou model que ha dut a la fira la marca xinesa de telèfons Xiaomi.
Més enllà de les novetats
A banda d’un aparador de nous productes i serveis, del MWC s’esperava que fos un esdeveniment que canviés el panorama econòmic de Barcelona, convertint la ciutat en un focus d’innovació i talent en el camp de la tecnologia. Amb divuit edicions ja celebrades, sembla evident que la capital catalana no és el Silicon Valley europeu, però darrerament sí ha aconseguit atraure empreses i activitats tecnològiques que l’estan impulsant. En aquest sentit, el conseller de Treball i Empresa, Roger Torrent, ha explicat que el 43% de la inversió estrangera que s’ha fet a Catalunya durant els darrers cinc anys té a veure amb la nova economia digital, que fins dijous lliurà múscul com mai al MWC.
