Societat

ciència

Nou dones a la segona missió simulada a Mart

El projecte català Hypatia II tindrà lloc el febrer del 2025 a Utah, als Estats Units

Les ‘astronautes’són dues enginyeres aeroespacials, dues matemàtiques, una geòloga, una enginyera mecànica, una enginyera en telecomunicacions, una nanotecnòloga i una publicista

Les científiques faran recerca durant l’estada simulada al planeta vermell

El projecte català Hypatia ha presentat les nou dones de la segona missió simulada a Mart, que tindrà lloc del 2 al 15 de febrer del 2025. Es tracta d’una expedició en una estació al desert de Utah, als Estats Units, que recrea les condicions d’un viatge tripulat al planeta vermell. Les ‘astronautes’ d’Hypatia II són dues enginyeres aeroespacials, dues matemàtiques, una geòloga, una enginyera mecànica, una enginyera en telecomunicacions, una nanotecnòloga i una publicista, que faran recerca durant l’estada. La missió també posa el focus en la divulgació i vol visibilitzar les dones científiques, així com allunyar-se del model de treball “masculinitzat”. Amb la nova expedició, el projecte es consolida i ja pensa en futures missions.

L’associació Hypatia Mars va néixer arran de la primera expedició catalana a l’equipament Mars Desert Research Station (MDRS), als Estats Units, que va tenir lloc l’any passat, amb un triple objectiu: fer recerca espacial, divulgar-la i crear referents femenins per a noies i nenes.

Ara, el projecte català consolida aquesta iniciativa amb una nova simulació marciana, el 2025, que coincidirà amb el Dia internacional de la dona i la nena en la ciència, l’11 de febrer. “Hypatia I va treballar perquè existís Hypatia II i nosaltres ho farem perquè existeixi la III i la IV. Treballem per passar la torxa a les següents”, ha expressat l’enginyera aeroespacial Estel Blay en l’acte de presentació de la nova tripulació, aquest dimecres a Barcelona.

Blay és una de les integrants d’Hypatia II, juntament amb la geòloga Marina Martínez, l’enginyera en telecomunicacions Mònica Roca i Aparici, la publicista Jennifer García Carrizo, la també enginyera aeroespacial Laura González Llamazares i la nanotecnòloga Lucía Matamoros.

També en fomen part les dues tripulants a la reserva d’Hypatia I, la matemàtica Anna Bach Valls, que serà l’oficial executiva i l’artista en residència d’aquesta missió, i l’estudiant de física i enginyeria mecànica i electrònica Helena Arias.

Completa la tripulació Ariadna Farrés Basiana, investigadora al centre de vol espacial Goddard de la NASA, als Estats Units, des d’on va participar en el llançament del telescopi James Webb. Farrés va viatjar a l’estació anàloga de Mart en la primera expedició i ara repeteix com a comandant.

Les nou ‘astronautes’ d’Hypatia II tenen entre 23 i 54 anys i han estat seleccionades d’entre una cinquantena de candidatures. S’han buscat diversitat de perfils a l’hora de configurar la nova tripulació i la representació de diferents disciplines científiques.

Aquestes dones que assumeixen el nom d’Hipàcia –matemàtica, filòsofa i astrònoma, considerada la primera científica de la història– conviuran durant dues setmanes a les instal·lacions de la MDRS en condicions d’aïllament que recrearan les que es trobarien en una missió tripulada al planeta vermell. Així, hauran de vestir d’astronautes quan surtin a l’exterior o s’alimentaran de productes deshidratats, que hauran de racionalitzar.

Durant l’estada, les tripulants desenvoluparan projectes de recerca, que en els propers mesos acabaran de definir. Algunes de les propostes que han presentat són desenvolupar plaques solars resistents a la pols del planeta vermell; dissenyar protocols per recollir mostres de material geològic de la Lluna per analitzar-lo a la Terra; monitoritzar la conducta de les astronautes anàlogues en una situació d’aïllament; gestionar de forma circular els residus de la tripulació o crear un conte il·lustrat infantil de l’experiència al Mart simulat.

El projecte Hypatia també vol contribuir a canviar la narrativa de l’exploració espacial, fins ara protagonitzada per homes, i inspirar vocacions científiques en noies i nenes. “Sóc mare i crec que crear referents de dones científiques i que treballen a l’espai és molt important per a les nenes, perquè tinguin aquell lloc on poder-se mirar i pensar que elles també ho poden fer”, ha destacat Blay.

Les tripulants també es volen allunyar d’un model de treball en ciència que veuen “molt masculinitzat” i crear dinàmiques “sanes”. “Volem canviar la mentalitat de treball, ser cooperatius i ajudar-nos entre nosaltres. També integrar altres valors. Per exemple, que es pot donar pes a la resta de la teva vida sense haver de ser un ’workaholic’ per arribar a algun lloc”, ha afirmat Marina Martínez, la primera geòloga en una expedició d’Hypatia.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

MEDI AMBIENT

El Maresme torna a apostar per l’estratègia conjunta per preservar la costa

Mataró
RELIGIÓ

La mediació de Mossos posa fi a 15 dies de resistència a l’Esperit Sant

barcelona
societat

Reus inicia els tràmits per crear la nova funerària supramunicipal amb Salou, Vila-seca i Constantí

Reus
educació

El lleure educatiu alerta que l’ACA els limita les acampades

barcelona
SEQUERA

Girona entra en fase d’excepcionalitat i adapta mesures contra la sequera

GIRONA
societat

Activen la prealerta del pla Inuncat a les conques del Siurana i el Baix Ebre

Barcelona
OLOT

L’Oncolliga dona 8.000 euros a l’Hospital d’Olot per comprar tres lliteres

OLOT
societat

Terrassa dedicarà la propera edició de la Fira Modernista a Lluís Muncunill

Terrassa
Societat

La multireincidència, en el punt de mira del pla de seguretat

Barcelona