Nou episodi en la guerra per les terrasses
La FAVB i altres entitats presenten una iniciativa ciutadana per revisar l’ordenança de terrasses
El Gremi de Restauració acusa l’entitat veïnal de ser minoritària i de tenir una “obsessió” contra les terrasses”
Torna la guerra entre veïns i restauradors per la instal·lació de terrasses als carrers de Barcelona. Ahir es va obrir un nou episodi –i ja són uns quants– provocat per la presentació, ahir, d’una iniciativa de la Federació d’Associacions Veïnalss de Barcelona (FAV), que demana revisar “en profunditat” l’ordenança de terrasses. La federació, a la qual donen suport una sèrie d’entitats socials i veïnals, ha presentat una iniciativa ciutadana en què demana que es reconsiderin aspectes com ara les ubicacions, els horaris, l’aforament i el règim sancionador. Les iniciatives ciutadanes són un mitjà amb el qual la ciutadania intervé a fi que l’Ajuntament dugui a terme una determinada actuació d’interès general i competència municipal.
Segons la FAVB, en els darrers anys l’ocupació de les instal·lacions de restauració a l’espai públic ha crescut “exponencialment” i això ha generat diverses problemàtiques, de convivència o relacionades amb la contaminació acústica. Entres les mesures sol·licitades per la FAVB, hi ha uns horaris que siguin compatibles amb el descans veïnal, espais sense fum i que s’estableixi un règim sancionador “efectiu”.
La FAVB demana redefinir l’ús de l’espai públic en una nova ordenança que plantegi un repartiment “més just i raonable” dels carrers i places. Consideren que cal fer un replantejament per tornar a una restauració “amiga del veïnat i compatible amb la vida quotidiana del treballadors”. Asseguren que la massificació turística, l’arribada de grans cadenes de restauració, l’especulació i la internacionalització han “pressionat” el sector i han produït grans canvis, com ara l’ús de l’espai públic que fan les terrasses.
La plataforma veïnal defensa que en un espai públic reduït la prioritat han de ser els veïns i que l’activitat dels negocis de la restauració ha de ser secundària. En aquest sentit, lamenten que s’ha passat de 2.200 terrasses el 2000 a gairebé 7.000 aquest any. També han augmentat les taules per terrassa, d’una mitjana de menys de quatre per terrassa el 2000 a cinc el 2022.
Segons la FAVB, la nova ordenança hauria de reconsiderar el lloc i els espais que ocupen les terrasses d’acord amb les dimensions dels establiments i discriminant entre l’ús de vorera i de calçada. En segon lloc, planteja la necessitat d’avaluar aquesta ubicació i els seus impactes amb informes previs d’impacte acústic, sobre la mobilitat i d’altres que se’n puguin derivar. També s’haurien de recollir horaris “compatibles amb la vida quotidiana i el descans del veïnat”, especialment els dies laborables. Les associacions proposen també recuperar la declaració d’ordenacions singulars, per trobar una solució territorial a problemes enquistats des de fa anys en algunes zones de la ciutat. A més, hauria d’incloure la garantia de l’autonomia, la igualtat d’oportunitats i la no discriminació de les persones amb discapacitat, com marca el nou codi d’accessibilitat català.
D’altra banda, han reclamat un règim sancionador efectiu i que penalitzi les reiteracions, ja que asseguren que són els establiments reincidents els que generen més conflictes. Finalment, han proposat que les terrasses siguin espais més saludables i per això l’ordenança hauria d’incorporar la prohibició de fumar-hi.
Indignació dels restauradors
La resposta per part del sector de la restauració no es va fer esperar i ahir mateix el Gremi de Restauració publicava un manifest en què qualifica la FAVB d’entitat “pseudoveïnal” i recordava que la plataforma ja va intentar reunir 15.000 signatures l’any 2018 amb el mateix objectiu i que “van fracassar”, diu el text. El Gremi de Restauració de Barcelona recorda que durant els primers mesos del 2018 la Federació d’Associacions Veïnals de Barcelona (FAVB) va posar en marxa una iniciativa ciutadana contra les terrasses, idèntica a la que va anunciar ahir, que va fracassar estrepitosament: “Tot i disposar d’un termini de quatre mesos (els dos que preveu la normativa i una ampliació extraordinària), no va aconseguir recollir les 15.000 signatures exigibles i es va veure obligada a retirar el projecte.” Aquesta campanya fallida no era sinó una reacció a la iniciativa impulsada pel gremi pocs mesos abans, la tardor del 2017 –en aquest cas, a favor de les terrasses–, que sí que va reunir els suports necessaris: concretament, es van recollir 18.138 signatures en la meitat del termini que preveia la normativa en aquell moment.
El gremi critica també que la FAVB asseguri que la norma municipal planteja dubtes pel que fa a l’accessibilitat. “És la cantarella de sempre, tot i que la justícia ja ha determinat que no és cert: el Tribunal Suprem va dictaminar que l’ordenança actualment vigent respecta la normativa de rang superior sobre aquesta matèria. El gremi considera indecent que la FAVB intenti confondre i enganyar la ciutadania sobre un assumpte (els drets de les persones amb mobilitat reduïda) tan important”, es llegeix al manifest. El gremi segueix i acusa la FAVB de tenir una “obsessió” contra les terrasses”. “Va estar en contra de l’ordenança del 2018, de les mesures de xoc adoptades durant la pandèmia, de la consolidació de terrasses posterior, etc. Aquesta insistència contrasta amb les preocupacions dels barcelonins que dibuixa el baròmetre municipal i on no figuren les terrasses. En canvi, no consta que la FAVB s’hagi posicionat o hagi fet propostes sobre la inseguretat o la neteja, dues problemàtiques objectives que arrossega la ciutat. La FAVB, en definitiva, viu en un univers paral·lel, aliena a les preocupacions reals dels barcelonins i cada dia més escorada cap a posicions minoritàries i radicalitzades”, conclou el manifest.