Lliçó digital i d'humanitat

A sobre la taula no hi tenien ni el dòmino ni un joc de cartes, sinó un entreteniment tàctil d'última generació: un smartphone. Pel casal Mossèn Guiteras de Vic aquesta setmana hi han passat bona part de les 150 persones (sèniors i júniors) que han participat en la pionera campanya Parelles digitals. La iniciativa, promoguda per la consultora mSocial, ha arrencat a Vic com a prova pilot i s'estendrà a tot Catalunya amb un únic objectiu: “Superar la bretxa digital entre les persones grans”, explicava Jordi Tolrà, director de la consultora. Com? Amb els nadius digitals, “els que en saben més”; els joves d'avui, més avesats a manejar un mòbil que un bolígraf. Cada adolescent ensenya a una persona gran allò que té tant per mà a l'hora de fer anar un telèfon mòbil o una tauleta. “Hi ha una dimensió de diàleg intergeneracional, en aquest projecte, en què la persona jove se sent reconeguda i útil, i la persona gran perd la por a la tecnologia”, comentava Tolrà.

Júlia Muñoz i Julián Muñoz, un matrimoni de Vic de 63 i 67 anys, aquesta setmana seguien atentament les instruccions de l'Anqi Huang, una mestra que fa tercer d'ESO al col·legi Sagrat Cor (d'on eren la majoria de joves que han participat en el projecte). La Júlia reconeixia: “Des que tinc mòbil, s'ha acabat fer la xerrada amb el marit, perquè tinc pressa per connectar-me al mòbil, i la feina ja s'espera.” Admetia que aquest petit giny “enganxa i posa nerviós” però no tornaria al telèfon de trucar i prou, el que vol (ara no en té) el seu marit. Una taula més enllà, Miquel Pujadas (71 anys) es deixava assessorar per Kauta Oulad, de 16 anys. “Podria ser la meva neta!”, deia l'aprenent, amb una llibreta d'apunts al davant. La Kauta explicava que es va apuntar al projecte perquè vol fer voluntariat: “M'agrada ajudar, ensenyar, estar amb gent”, argumentava. “Suposo que els joves hem vingut amb la idea que tot és molt fàcil perquè ho tenim molt conegut, però ells no ho veuen com nosaltres.” En Miquel ho corroborava, tot i defensar-se amb els missatges de WhatsApp.

La idea era fer parelles (al casal Mossèn Guiteras, a la Farinera i a la UVic-UCC, en el marc de l'E-Week, on dijous es van lliurar diplomes de participació) però davant tanta demanda es van acabar fent trios: un júnior amb dues persones de més de 65 anys. “La tecnologia digital ha canviat les nostres vides i ens permet solucionar moltes coses, però té pendent que serveixi per a la inclusió i integració social; qui no sàpiga fer anar el mòbil o internet pot quedar exclòs”, apuntava Tolrà. Per això el temari incloïa des de saber ordenar l'escriptori del dispositiu fins a modificar contactes de la llista de telèfons, com volia en Miquel. “D'en Ciprià em surt el telèfon i el WhatsApp; no es pot ajuntar tot en un?”, demanava a la seva profe. La Roser Andreu (70 anys), en canvi, reconeixia que encara es perd amb l'app Clean Master. Xarxes socials, contrasenyes, fotos al perfil... “El nivell no té res a veure amb l'edat”, assegurava Tolrà.