Amb TDT i des de fa dies
Els veïns de Riudecanyes deixaven de rebre ahir, teòricament, el senyal de televisió analògica ja que aquest és un dels setze primers municipis de la demarcació que han patit l'apagada. Fa temps, però, que la majoria dels vilatans estan preparats per al canvi
Un miler d'habitants, però ahir a mitja tarda, i amb una pluja insistent que esborrava a poc a poc els efectes de la nevada de la setmana passada, pràcticament no es veia ni una ànima pels carrers de Riudecanyes. Era el primer dia que en aquest municipi del Baix Camp no es podia sintonitzar la televisió analògica, «la de tota la vida». Aquest poble i quinze més del Camp i l'Ebre, és a dir, més de 32.000 persones, estrenaven l'era digital, però a les set de la tarda l'altra encara se sintonitzava sense problemes. I pocs veïns, per no dir cap, sabien que eren els primers a dir l'adéu per sempre a la televisió analògica perquè es pensaven, com pensàvem la majoria i com han anat repetint insistentment tots els canals de fa dies, que l'apagada analògica era general i efectiva des del 12 de gener.
Al carrer del Divendres Roser Vall ordenava els productes del seu establiment d'estètica mentre reconeixia que l'arribada de la TDT «no preocupa gaire ningú» ni és un tema de conversa recurrent. De fa temps qui més qui menys ja s'ha anat posant al dia: «Alguns han comprat l'adaptador i a altres els ha arribat la tele nova per Reis.» Ella té l'aparell de fa temps i de l'analògic a casa seva fa dies que ni se'n parla. Uns metres més avall, al carrer del dilluns, hi ha la botiga de la cooperativa. Allí la TDT tampoc és un tema de què es parli gaire. Elisabet Puig i la seva mare, encarregada del comerç, expliquen que d'uns mesos cap aquí la qualitat dels canals digitals ha perdut molt: «A partir de les sis de la tarda la majoria no es veuen bé.» Ara sí, estan convençudes que ja no deu quedar ningú sense el nou aparell a casa: «N'hi ha que ahir encara se l'anaven a comprar.» I és que a la localitat no hi ha possibilitat d'adquirir el descodificador perquè el darrer establiment que venia electrodomèstics va tancar fa anys. La majoria se l'han comprat a Reus, o altres l'han encarregat a persones que tenen botigues que en comercialitzen fora del poble i que també els han ajudat a fer la instal·lació.
Al mateix carrer del Dilluns i al costat de la botiga hi ha el centre de trobada de la població. Partides de cartes, de dominó, cafès i cerveses omplen les tardes dels assidus a la Societat Recreativa. L'aparell de televisor està encès, però gairebé ningú li fa cas: «Els dies de futbol sí que ve gent expressament per mirar la tele però aquí la tenim encesa sempre», diu Daniel Morasutti, encarregat de la Societat. L'aparell de TDT és aquí just damunt del televisor des de fa mig any. Sempre hi ha els canals digitals però ahir a la tarda va provar si, com s'havia anunciat, l'analògica s'havia fos. I no era així. Es continuava veient i amb claredat. «Aquí al poble no crec que ningú tingui gaires problemes per adaptar-se», deia. Josep Miralles, per exemple, un habitual del bar de més de 80 anys, té televisor nou i adaptat de fàbrica: «El problema és que hi ha molts canals i no surten ordenats. Abans l'1 era l'1 i ara estan tots molt barrejats.»
El mateix pensa Emilio Llaveria, que ara veu 41 canals però admet, com el seu company de taula, que la majoria «no valen res». A casa seva no només té la televisió adaptada –de fa pocs dies–, sinó que a més s'ha comprat un aparell de DVD que li permet gravar-se les pel·lícules de cowboys que fan a les tardes al canal 9 –a l'hora en què ell repassa la premsa diària a la Societat–, i mirar-se-les l'endemà al matí. El Joan, assegut davant seu, ja fa un any que disposa de l'aparell, però encara es mira «l'analògic» i ho farà fins que se li permeti. Teòricament, i si l'anunci del govern és real, ho podia fer fins ahir.
