Roba esportiva sota sospita

Qui, contradient l’evidència científica, afirmi amb sorna que l’esport és nociu per a la salut ja té un punt més on aferrar-se: la vestimenta que molts runners i esportistes amateurs utilitzen habitualment. Investigadors de la Universitat Rovira i Virgili (URV) han analitzat una bona mostra de la roba esportiva que es pot trobar fàcilment al mercat i hi han detectat partícules de gairebé una trentena de metalls. En alguns casos, la concentració supera els límits permesos i pot resultar potencialment perillosa si les peces s’utilitzen de manera continuada.

Per fer l’estudi, els científics del grup de recerca TecnATox (Centre de Tecnologia Ambiental Alimentària i Toxicològica) van utilitzar l’espectrometria de masses d’acoblament inductiu per aïllar els components de la roba i identificar-ne els metalls que conté. Posteriorment, van generar suor artificial per comprovar si, en contactar amb la roba, provoca que aquests metalls es desprenguin i s’impregnin a la pell en un procés de migració.

Tot i que els riscos derivats de l’exposició dèrmica a certs metalls tòxics tradicionalment s’han considerat residuals, aquest treball revela que algunes peces de poliamida negra contenen nivells elevats de crom, mentre que en les verdes, blaves i marrons s’hi detecta alta presència de coure. Amb tot, allò que més en alerta ha posat els investigadors ha estat el grau d’antimoni en algunes peces de polièster, de vegades per sobre dels límits permesos.

Aquest metall tòxic s’utilitza com a catalitzador per crear fibres de polièster i és habitual que deixi residus en el procés de fabricació de la roba. En contacte amb la pell, l’antimoni pot provocar afectacions dèrmiques, problemes en el tracte gastrointestinal i en l’aparell reproductor. De fet, l’Agència Internacional de Recerca sobre Càncer el té qualificat com un metall possiblement cancerigen per a les persones. A més, les anàlisis a la roba esportiva també van detectar en diverses peces nanopartícules de plata i de titani, components dels quals es desconeixen els efectes tòxics.

El treball es va dur a terme analitzant gairebé 150 peces de roba adquirides en diferents establiments de Tarragona i Reus, des de supermercats fins a botigues de marca. A partir d’aquesta recerca, ara el grup de la URV vol buscar altres substàncies presents en la roba que està en contacte amb la pell, com els retardants de flama i els compostos perfluorats. Els investigadors també esperen aclarir quins efectes tenen aquestes substàncies en la microflora de la pell, ja que si s’empobreix pot acabar provocant al·lèrgies i infeccions d’altres microorganismes forans o parasitaris.