Condemnen la Generalitat per no tallar un cas d’assetjament escolar de P4 fins a 1r de primària

Un jutge ha condemnat la Generalitat a indemnitzar amb 3.800 euros la família d’un alumne d’una escola de Barcelona per la “passivitat” de la direcció del centre per tallar la situació d’assetjament escolar que va patir el menor durant tres cursos, des dels 4 fins als 6 anys.

A la seva sentència, el titular del jutjat contenciós administratiu número 15 de Barcelona estima parcialment la demanda que van presentar els pares del menor -representats per l’advocada Noelia Liduina- després que la Generalitat es negués a indemnitzar-los per l’assetjament escolar que el nen va patir per part dels seus companys.

La sentència condemna el Consorci d’Educació de la Generalitat a indemnitzar la família per la seva conducta “ineficaç” per impedir l’assetjament escolar que va patir el nen durant els cursos de P4, P5 i Primer de Primària a l’escola La Caixa de la Verneda de Barcelona, en què va estudiar entre 2013 i 2016, any en què va ser traslladat a un altre centre.

El jutge considera que en aquest cas va existir “un rerefons de certa inactivitat-passivitat de la direcció i del centre i/o la inspecció educativa”, en no haver adoptat “totes les mesures possibles i mitjans al seu abast per tallar” l’assetjament escolar que patia el menor.

Per al magistrat, “allò preocupant i insòlit del cas és que no s’activés un protocol d’actuació contra un possible assetjament escolar a un menor, malgrat la insistència de la mare d’aquest”, quan la finalitat d’aquest tipus de programes és “l’evitació i/o perpetuació de tals possibles situacions i la prevenció de riscos al respecte”.

El jutge descarta l’argument de la Generalitat que les queixes presentades per la mare contra el centre educatiu perseguissin que el nen fos canviat d’escola i retreu a la direcció que no activés el protocol contra assetjament escolar malgrat existir un informe d’un pediatre que alertava de possibles indicis d’assetjament escolar.

Segons la sentència, la direcció del centre es va limitar a afirmar que respectava l’opinió del pediatre, encara que no la compartia, sense tenir en compte l’informe mèdic ni tan sols per “constatar que la situació de bullying era inexistent”.

Altres indicis que per al jutge sustenten la hipòtesi que el nen va patir assetjament escolar és que se l’apuntés a una activitat de defensa personal i que la direcció del centre acabés per extremar les mesures de prevenció i detecció de l’assetjament a instàncies de la inspecció educativa.

Per al jutge, “és difícilment creïble que uns pares (en especial la mare del menor) efectuïn queixes constants, continuades en el temps (durant tres anys) a un mateix centre educatiu, sense fonamentació, per caprici, o amb recerca de finalitat i canvi de centre (...)”.

La sentència, que no és ferma, descarta indemnitzar el menor per danys morals, atès que pateix seqüeles en l’actualitat i no existeixen parts físics de les lesions que va patir, malgrat que la pròpia direcció del centre va admetre que aquests sí que van tenir lloc.