“En el segon conte surten, clarament, els coneixements científics”

Fa tres anys que vaig decidir que a les hores de lleure podia ser una mica més creatiu. Habitualment faig plats de cuina que presento de forma periòdica en un bloc. I un bon dia vaig pensar en aquells contes que explicava a la meva filla quan tenia quatre anys a l’hora d’anar a dormir. Eren relats que li explicava amb molta salsa i ella es petava de riure fins que finalment s’adormia. Eren històries que havia viscut al meu poble, a la Franja de Ponent. Em vaig inventar uns personatges i els vaig donar vida. De fet, va ser la meva dona la que em va dir que aquelles històries s’havien de deixar per escrit si no volia que es perdessin.

Teresa la Marsopa, Joan de la Virudeta i Arita la Petita. Són els protagonistes de totes les històries. En vaig escriure dotze. Em va costar recordar-los, però amb estones de tranquil·litat vaig trobar les idees generals i vaig donar vida als personatges.

Dotze és el nombre de mesos de l’any. Les històries segueixen les estacions de l’any. Així era com nosaltres vivíem al poble de petits, sempre en consonància amb l’estació de l’any que era. Dotze també és el nombre de capítols de les sèries de televisió.

[Riu] Evidentment que no! Afortunadament ja no faig guàrdies perquè soc el responsable de tot el servei d’intensius de l’hospital Josep Trueta de Girona. Els caps de setmana em dedico a fer coses creatives. I això m’omple moltíssim.

Sí, és una molt bona teràpia contra l’estrès habitual. I quan ho veus publicat i a més signes llibres per Sant Jordi, com en aquesta darrera diada, que vaig tenir l’oportunitat de fer-ho a les llibreries Geli i 22 de Girona, això omple moltíssim. Tens contacte directe amb els nens.

No, no [riu]. És una activitat complementària i no tinc pensat deixar una cosa per l’altra.

Tots han rebut el conte i han quedat molt sorpresos. Tan sorpresos que aquest any he publicat un segon llibre que tracta d’aventures que viuen els mateixos protagonistes però en aquesta ocasió se’n van a prop del mar. També he fet de conta-contes al servei de pediatria del Trueta, per a nens hospitalitzats. Va ser una molt bona experiència que segurament repetiré.

El primer, sí. Però aquest segon està dedicat a un tipus de vida completament diferent del que portem. Els protagonistes porten una vida saludable i ecològica. Parlo dels efectes positius de l’exercici diari, de la dieta mediterrània.

Sí! Els meus coneixements científics estan allà, clarament. Però també parlo, per exemple, de com fer una coca de recapte, dels jocs tradicionals amb equip i com anar a collir mores i fer una melmelada amb la recepta de l’àvia. Activitats molt dolces, molt ensucrades, ho reconec. Però crec que fan falta perquè vivim un estil de vida totalment ràpid, sense pausa. Tot es vol per ara mateix. I aquest llibre és l’antítesi.

No voldria semblar antic i dir que s’estan perdent valors, però és clar que no s’estan cultivant prou.

He tingut més temps. La meva professió té molt de creatiu perquè faig conferències, articles en anglès..., i això ja suposa una certa creativitat. Però quan s’arriba a una certa edat, la vessant científica s’estabilitza, i va ser quan va sortir aquesta altra vessant més literària.

Crec que estaria molt bé fer un tercer conte potser amb uns altres protagonistes. Hi estic donant voltes.