Societat

ROSARIO DELGADO

PROFESSORA DEL DEPARTAMENT DE MATEMÀTIQUES DE LA UAB

“Estem elaborant una aplicació matemàtica per aclarir homicidis”

La professora Delgado ha elaborat un model probabilístic, amb les xarxes bayesianes, per enxampar autors d’incendis forestals, que ja té la fiscalia, i ara n’elabora un altre per a crims

Va participar amb una conferència al Congrés Internacional de Museus de Matemàtiques, a Barcelona.
Sí. Participar en el congrés Matrix 2018, que ha organitzat el Museu de les Matemàtiques de Catalunya, és un gran plaer perquè és molt important fer difusió de les matemàtiques al públic en general. És una ciència molt important, i més en el món actual, que és tan tecnològic.
Amb les matemàtiques es pot predir els riscos?
Les matemàtiques tenen infinitat d’aplicacions i una d’elles és la predicció dels riscos, que es pot fer mitjançant diferents models o aproximacions. Jo m’he centrat en una aproximació concreta que s’anomena aprenentatge automàtic (Machine Learning), que són les xarxes bayesianes. Una xarxa bayesiana és un model matemàtic probabilístic per descriure una situació en la qual intervé l’atzar. Consisteix en una representació gràfica de les relacions probabilístiques entre les variables rellevants que afecten la situació. Aquest model matemàtic probabilístic acaba sent un model estadístic, ja que es fa l’estimació dels paràmetres del model, que són les probabilitats que relacionen les variables que en formen part, a partir de dades. M’he interessat per la predicció de riscos a partir de les xarxes bayesianes, així com també per la perfilació, tant la delictiva com la de reincidència, i també en l’àmbit de la medicina.
Com es crea el perfil d’un homicida amb aquesta eina?
El model aprèn automàticament, amb uns algoritmes informàtics, a partir d’una base de dades. Ara, per exemple, estem treballant amb dades d’homicidis que s’han comès i que s’han resolt a l’Estat espanyol, menys a Catalunya i al País Basc, perquè no tenim dades compartides. Estem introduint variables del fet: com ara el dia de la setmana, l’hora, on es va produir; també variables de la víctima: si era una dona, si tenia una disminució, i dades de l’autor, edat, si havia consumit drogues... I a partir d’aquesta base de dades, el model, que és la xarxa bayesiana, s’aprèn tot sol. La xarxa bayesiana s’ha de validar per estimar la seva predicció predictiva. En el futur, quan es produeixi un homicidi, els investigadors van al lloc dels fets, veuen les característiques de la zona, de la víctima, i tot això s’entra en el model, i aquest et dona el perfil de l’homicida. No encerta al 100%, però sí que pot ajudar a aclarir l’homicidi quan, per exemple, es tenen dos sospitosos. La base de dades amb què treballem és la primera d’aquestes característiques d’àmbit estatal.
Han creat una eina per trobar incendiaris forestal?
Sí, és una aplicació web que hem creat per a la fiscalia de medi ambient i ja està acabada. Només falta que disposin d’un servidor perquè es pugui allotjar la base de dades i l’aplicació. Llavors qualsevol investigador policial la podrà usar des del mòbil o un ordinador amb connexió a internet, per trobar un perfil de sospitós a partir de les característiques d’un incendi forestal provocat nou. És una eina molt important perquè hi ha uns 15.000 incendis l’any a Espanya, dels quals un 60% són provocats i només d’un 6% se n’aclareix l’autoria.
Des de quan hi col·laboren?
Amb el meu col·laborador, en Xavier Andoni Tibau, vam dissenyar una aplicació web per a la fiscalia que servia com a interfície entre l’usuari final i els algoritmes informàtics que implementen el model. Vam fer un experiment per validar-lo: els experts en incendis forestals van encertar el 40% de les característiques dels autors de deu incendis forestals provocats nous a partir de les característiques dels incendis, mentre que l’aplicació en va encertar el 60%.
I en l’àmbit sanitari?
La Marató de TV3 del 2017 estava dedicada a les malalties infeccioses, i hi vam presentar un projecte sobre la sèpsia, que és una malaltia molt greu. És un projecte ambiciós que involucra diferents organismes sociosanitaris i hospitalaris de tot Catalunya, juntament amb la UAB, i ens acaben de comunicar que el nostre és un dels escollits. El projecte, que durarà quatre anys, ens permetrà desenvolupar una eina informàtica basada en una xarxa bayesiana que serveixi per al diagnòstic vital i funcional de les persones que pateixen de sèpsia a tot Catalunya. Podrem predir el risc de mortaldat, com el risc dels supervivents de la malaltia de patir determinades seqüeles.
Què falta als investigadors?
La secretaria d’estat de Seguretat té un cap de gabinet d’estudis que facilita dades i potencia la recerca entre grups. A Catalunya, aquesta figura no em consta que existeixi. En general, no hi ha vincles de relació entre la Generalitat, els ajuntaments i altres organismes públics, d’una banda, i les universitats de l’altra, per establir col·laboracions que de ben segur serien molt fructíferes.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
la videoteca

increïbles jocs de mans del campió del món de prestidigitadors 2018

societat

Desarticulen una banda de falsificadors i estafadors

Sense data per resoldre els problemes a Girona amb Adif

girona

Franquesa: “El català continua progressant”

Girona
Història
Un llibre resumeix l’activitat d’una explotació agrària calongina datada al 1338

Set segles de pagesia al mas Molla

CALONGE I SANT ANTONI

La comunitat educativa vol el 6% d’inversió

barcelona
Societat

La Colla Vella dels Xiquets de Valls visita Carles Puigdemont

Fira a aixopluc

Renoven la imatge del servei de joventut del Ripollès

Ripoll