Els pobles de l’àrea urbana de Girona guanyen pes demogràfic
Els municipis que no són Girona creixen des de principis de segle molt més que la capital i ja tenen més del 40% de població de l’àrea
Els principals augments han estat a Celrà, Fornells i Sant Julià
Gairebé la meitat de veïns sumats des de l’any 2000 són fora la capital
L’àrea urbana de Girona ha augmentat gairebé un 40% la seva població des de principis de segle però aquest creixement no ha estat uniforme en la seva força ni de bon tros. Els increments d’habitants als 14 pobles que la conformen van des del 31,1% de Riudellots de la Selva fins al 104% de Celrà. Destaca que justament la capital és el segon municipi amb menys augment, cosa que ha fet que hagi perdut pes demogràfic dins del conjunt: d’acaparar el 61,5% de la població a tenir-ne el 59,4%. O dit a la inversa, els 13 municipis de l’àrea urbana que no són Girona han passat de tenir el 38,5% dels habitants el 2000 al 40,6% el 2017.
Augment global
Els 14 municipis que conformen l’àrea urbana de Girona tenien a principis de l’any 2000 119.777 habitants en total, una dada global que l’any passat va arribar ja als 166.825. En 17 anys s’han guanyat, doncs, 47.048 habitants. Percentualment és un increment del 39,3%, molt superior al del conjunt de Catalunya en el mateix període (21,4%) i també bastant per sobre del registrat a les comarques gironines (35,8%). La dada també és un xic superior a la del Gironès (35,8%).
Pel que fa als 13 municipis de l’àrea urbana que no són Girona, han guanyat un 47% d’habitants en conjunt en aquest període, ja que han passat de 46.140 a 67.812 habitants. Han guanyat, doncs, 21.672 habitants, que són el 46% del guany poblacional que hi ha hagut a l’àrea urbana.
Pobles que més creixen
El municipi que més ha augmentat la seva població des de principis de segle ha estat Celrà, que ha duplicat el nombre d’habitants, i amb gairebé 5.400 veïns ja és el tercer més poblat, ja que ha passat a davant de Sarrià de Ter i Bescanó. Aquest creixement ha fet que ja tingui el 3,2% de població de l’àrea, un punt més que el 2000. També destaquen els increments superiors al 70% que hi ha hagut tant a Fornells de la Selva (75,5%) com a Sant Julià de Ramis (70,8%). En aquest cas, l’augment del seu pes dins de l’àrea ha estat de 4 dècimes i ara Sant Julià té el 2,1% de la població total i Fornells, l’1,6%. A més, hi ha quatre municipis que han guanyat més d’un 50% de població: Sant Gregori (55,7%), Bescanó (54,7%), Llambilles (51,7%) i Aiguaviva (41,3%).
Al costat contrari, el municipi de l’àrea urbana de Girona amb menys augment ha estat Riudellots de la Selva, amb un increment del 31,1%. És significatiu que després de la ciutat de Girona, que com s’ha destacat només ha guanyat un 34,5% de veïns, el tercer creixement més baix sigui el de Salt, la segona població més gran. Salt ha passat dels 22.017 veïns de l’any 2000 a 29.836 l’any passat. L’increment és només del 35,5%, també per sota de la mitjana de l’àrea (39,3%). Els altres 11 municipis superen aquesta mitjana global.
Per això Riudellots, Girona i Salt són els únics municipis que han perdut pes demogràfic dins de l’àrea. La capital, com s’ha dit, ha passat de tenir el 61,5% dels habitants al 59,4%. Salt, per la seva banda, tenia a principis de segle el 18,4% de la població de l’àrea urbana i ara en té el 17,9%. En el cas de Riudellots, el descens ha estat de l’1,3% a l’1,2%. La resta guanya pes menys dos municipis, que el mantenen: Vilobí d’Onyar (1,9%) i Llambilles (0,4%).
LES XIFRES
La importància de la densitat
Un dels aspectes clau que cal tenir en compte a l’hora de veure l’evolució de la població és la densitat de població de cada municipi. En aquest sentit, el creixement més baix de Salt i Girona es pot relacionar amb el fet que són els que tenen més densitat de població i per tant, en principi, menys espai per créixer, sobretot en el cas de Salt, on la densitat de població és de 4.493,4 habitants per quilòmetre quadrat. Després de la capital, on la densitat és de 2.531 hab./km², se situa Sarrià de Ter, amb 1.214.
Després de Salt, Girona i Sarrià, el municipi amb més densitat és Vilablareix, amb 436,1 hab./km². Vilablareix va créixer molt a finals del segle XX i si des de l’any 2000 fins ara no ha crescut tant com altres municipis pot ser justament per la densitat.
Al costat contrari hi ha el cas de Celrà. Tot i el seu fort creixement, encara té una densitat de població de 275,3 hab./km², xifra que és inferior a la mitjana del Gironès (326,8), fet que significa que encara té molta capacitat de creixement.
La capital atrau uns 15.000 estudiants de fora
L.A
La ciutat de Girona és el focus principal de la mobilitat estudiantil i laboral dins de l’àrea urbana. El cas més clar i que ha tingut un creixement més fort els últims anys és el dels estudiants. La Universitat de Girona (UdG), creada fa 25 anys, ha suposat un gran impuls en aquest sentit. En total en el curs 2016/17 (l’últim del qual es tenen dades) hi va haver 10.786 estudiants universitaris a Girona, i 1.486 d’aquests eren residents al municipi, mentre que 9.070 eren de fora de la ciutat. Així, el 84,1% dels estudiants eren de fora de Girona. Entre aquests, 1.060 eren de la comarca del Gironès.
Pel que fa als alumnes no universitaris, dels 22.714 que estudien a la capital gironina n’hi ha 6.017 que no hi viuen, segons les dades del curs 2017/18, fetes públiques aquesta setmana per l’Idescat. En aquest cas, d’aquests, 2.635 són residents a altres poblacions del Gironès.
Així doncs, en total hi ha uns 15.000 estudiants, entre alumnes universitaris i no universitaris, que estudien a Girona i viuen fora, i uns 3.700 d’aquests són veïns d’altres municipis del Gironès.
Moviments laborals
L’Idescat només publica dades cada deu anys de mobilitat laboral, i les últimes disponibles són del 2011. Llavors hi havia 47.983 llocs de treball a la ciutat de Girona i gairebé la meitat, 21.738, eren persones que vivien fora de la capital.
En aquest cas, però, també és destacable el moviment a la inversa: hi havia 12.863 veïns de Girona que treballaven fora de la ciutat. Aquest moviment també es dona en el cas dels estudiants universitaris (només el 56,6% dels universitaris residents a Girona estudia a la ciutat) però en el cas dels alumnes no universitaris el 94,2% dels que viuen a la capital també hi estudien.
