Un de cada tres barcelonins no té un habitatge digne o segur
Quasi 1 milió de persones de la diòcesi de Barcelona viuen en un habitatge insegur o inadequat
Càritas avisa de la insostenibilitat de la situació i demana posar-hi fre
El 36% de la població de la diòcesi de Barcelona, és a dir, 950.000 persones de la capital, Cornellà, l’Hospitalet, Badalona, Santa Coloma i gran part del Maresme, viuen en un habitatge inadequat o insegur. Què vol dir habitatge insegur o inadequat?, doncs o bé que estan de relloguer, en procés de desnonament o que viuen en una llar on es pateix una situació de violència familiar o bé que l’habitatge és insalubre, que es viu amuntegat o que es viu en un assentament informal. L’exclusió residencial augmenta del 36 al 69% per a les persones d’aquesta àrea de Barcelona que estan a l’atur, fins al 72% quan enfoquem la situació en els estrangers no comunitaris i al 44% quan es parla de famílies amb menors. En aquest cas això vol dir que a l’àrea metropolitana que pertany a diòcesi de Barcelona –que suma un total de 2.664.983 persones– un de cada dos menors viu en un habitatge insegur inadequat. “Aquesta situació és insostenible i s’ha d’anar molt amb compte”, va advertir ahir el director de Càritas Diocesana de Barcelona, Salvador Busquets, durant la presentació de l’informe anual de l’entitat del 2018 que aquest any ha posat el dit a la llaga de l’habitatge. Busquets va alertar que el model en el qual vivim no és sostenible i que l’habitatge cal considerar-lo com una necessitat bàsica i que l’augment del preu del lloguer el fa inassequible a moltes persones. Càritas, que es fa seva la queixa de moltes persones que, per exemple, no poden llogar un pis i donar un aval de dos o tres mesos, demana prohibir les fiances de més d’un mes. Entre moltes altres propostes Càritas demana que s’adaptin els ajuts al lloguer de les famílies vulnerables a la realitat del territori perquè no és el mateix voler llogar a Barcelona capital que en un poblet de Lleida, per exemple, i demana mesures a l’administració per evitar l’augment desorbitat dels preus del lloguer.
Càritas també denuncia la dificultat que posen alguns municipis a l’empadronament (perquè, per exemple, una persona viu rellogada o en una habitació) i recorda que empadronar-se és imprescindible per tenir accés als serveis.
Càritas diu que les condicions de vida de les persones vulnerables han empitjorat i que des del 2007 s’ha produït un augment del 40%, segons dades del darrer informe de la Fundació Foessa (Foment d’Estudis Socials i Sociologia Aplicada). Una altra dada: el 50,5% de les persones en situació d’exclusió social a Barcelona estan afectades simultàniament per exclusió residencial i precarietat laboral.
LA FRASE
Preus inabastables dels pisos
El 53,1% dels llogaters de la ciutat de Barcelona dediquen més del 40% de la seva renda disponible a pagar l’habitatge. És un tant per cent molt elevat si es té en compte que la mitjana a l’Estat que dedica el 40% del seu sou al pis és del 42% i a Europa és del 25%. Càritas proposa que les administracions dediquin més diners a habitatge social ja que l’habitatge és una necessitat que no es pot deixar a mans de l’oferta i la demanda. Reclama una coordinació de les administracions, el sector privat i la ciutadania per solucionar la manca d’habitatge i alerta que el sensellarisme creix. El maig del 2018 a Barcelona 956 persones dormien al carrer i 2.130 s’allotjaven en equipaments.
