Res no atura els desnonaments

Catalunya és al capdavant de les xifres oficials de desnonaments des del 2013, segons les dades del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). Tot i que el nombre de desallotjaments per impagaments d’hipoteques i lloguers va de baixa, el degoteig es manté constant. L’any passat hi va haver a Catalunya un total de 13.308 desnonaments i aquest, fins a final de setembre, ja s’ha se n’havien sumat més de 10.000. Les darreres dades fetes públiques pel CGPJ, les del tercer trimestre d’aquest any, indiquen que els desnonaments per impagament de lloguer tripliquen els llançaments hipotecaris.

Les entitats socials denuncien que les xifres oficials amaguen moltes realitats que no es comptabilitzen. Lucía Delgado, portaveu de la PAH, assegura que les dades no tenen en compte les persones que lliuren les claus de l’habitatge i marxen abans que els desnonin perquè no poden suportar la idea que vingui algú a treure’ls de casa. “Un desnonament és un acte de violència extrema i per això molts el volen evitar”, manté. També consideren desnonaments invisibles els casos de famílies que no poden renovar els contractes de lloguer per les pujades en molts casos abusives i han de deixar els pisos, segons Irene Escorihuela, directora de l’Observatori DESC, que també indica una altra realitat, la dels pisos ocupats. “L’estadística no té en compte els casos de famílies vulnerables desallotjades de pisos ocupats”, manté Escorihuela, que reclama trencar el mite de les ocupacions de pisos privats en un descuit dels propietaris. “Un 90% dels pisos ocupats per famílies que no podem assumir els preus del mercat són de bancs”, assegura.

Reclamen més detalls

Durant els primers anys de la crisi, la resistència als desallotjaments era mínima i en molts casos es marxava abans del llançament judicial. Les dades del CGPJ desglossen els casos de desnonaments entre execucions hipotecàries i impagaments de lloguers i ho fan des del 2013 perquè la PAH ho va reclamar, explica la seva portaveu. Ara volen que es faci un pas més i que les xifres oficials incloguin també els desallotjaments d’immobles ocupats, que són una part important de les realitats amb què treballen les entitats a peu de carrer. “Segons les dades oficials, cada dia a Barcelona hi ha una mitjana d’entre 10 i 12 desnonaments, però des de la PAH creiem que en són molts més”, argumenta Delgado, que hi afegeix que fins a mitjan novembre la plataforma havia evitat fins a 170 desnonaments només a la ciutat de Barcelona.

La recuperació de part dels articles impugnats de la llei 24/2015, de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica, permetrà frenar en part el degoteig de desnonaments en els casos d’habitatges propietat de bancs i grans tenidors, que ara tornen a estar obligats a oferir un lloguer social en comptes d’encetar un procés de desnonament a les persones que no poden fer front a la hipoteca o les quotes de lloguer. En el cas de Barcelona, l’alcaldessa, Ada Colau, calcula en 600 els desnonaments que s’haurien pogut evitar si la llei no hagués estat suspesa per l’Estat.

L’altre aspecte recuperat de la mateixa llei és la cessió obligatòria d’habitatges que fa més de dos anys que estan buits, propietat de bancs i fons voltor, a les administracions perquè els destinin a lloguer social. Amb la suspensió de la llei, els ajuntaments van haver d’aturar els processos iniciats que aviat es podran reactivar. Des de la PAH reclamen que els ajuntaments “es posin les piles” per tenir al dia els censos d’habitatges buits. La plataforma d’entitats promotores de mesures per garantir el dret a l’habitatge oferirà tallers als tècnics municipals sobre com es poden recuperar aquests pisos com els que ja van fer l’any 2014 a les quatre demarcacions catalanes. A més, demanen que tot l’habitatge públic de nova construcció es destini a lloguer i no es pugui desclassificar i vendre.

Més habitatge públic

Les administracions han incrementat els recursos destinats a l’assessorament per evitar desnonaments. El Servei d’Intermediació en Deutes de l’Habitatge (SIDH), impulsat per la Diputació de Barcelona i concertat amb els ajuntaments, els consells comarcals, els col·legis d’advocats i la Generalitat, té 41 punts d’atenció a la demarcació de Barcelona i la Diputació hi ha destinat 520.000 euros al manteniment i 750.000 al pagament de juristes que atenen els casos derivats del servei. Des de la l’Agència d’Habitatge de Catalunya de la Generalitat han incrementat les dotacions destinades a la compra d’habitatges per a lloguer social. Des del juliol del 2015 el parc públic d’habitatges de la Generalitat s’ha incrementat en més de 1.200 habitatges i han anunciat una dotació de 30 milions provinent de l’Incasol per comprar-ne més un cop esgotades les disponibilitats pressupostàries de l’Agencia de l’Habitatge. Aquestes esforços van en la línia de les reclamacions que fan les entitats que lluiten contra l’exclusió residencial a peu de carrer. “És imprescindible que les administracions destinin més a polítiques d’habitatge públic. Sense recursos tenim les mans lligades”, conclou la portaveu de la PAH.