Barcelona, a examen

N’hi ha tants, com d’àmbits temàtics possibles o imaginables. I gràcies a ells, algú ens diu quin és el restaurant més apetitós, on es pot veure o el millor teatre, a quin racó és aconsellable anar de vacances o quina inversió serà especialment profitosa. En una era, l’actual, on, a vegades, el més important no és ser, sinó ser-hi, els rànquings s’han convertit en un instrument omnipresent per mesurar reputacions i, ja posats, crear el corresponent nínxol de negoci. En aquesta lliga planetària i virtual de veure qui està millor posicionat, i sobre què, les ciutats també hi juguen. I Barcelona, per descomptat, no podia ser menys. A partir d’aquí, l’entitat Barcelona Global, que entre d’altres objectius pretén donar musculatura a la presència de la capital catalana al món, i la consultora Ideograma han creat un nou projecte orientat a reforçar la presència de la ciutat en aquest àmbit.

En la seva primera fase, la iniciativa ha consistit en capbussar-se en una selecció de fins a 45 rànquings de referència o estratègics –com puguin ser, entre d’altres, els que elaboren institucions de prestigi– i veure que diuen sobre Barcelona. En camps com la competitivitat o la innovació, per citar-ne un, la valoració és més que òptima a l’igual que pel que fa a la seva qualitat de vida, on una d’aquestes classificacions de referència, el World’s Best City Brands, situa en el lloc número tres de la seva classificació sobre un total de 100. Igualment, el Best LGBT Cities o l’Intercultural Cities Index en destaquen el seu gran de tolerància –amb posicions de 8 sobre 100 i 15 sobre 86, respectivament–, mentre que un rànquing de la Comissió Europea de 2017 també exalça la vitalitat cultural de Barcelona situant-la en el tercer respecte un total de 21 candidates. Això, pel que fa al got mig ple. El que està més aviat buit, per contra, assenyala que cal fer més esforç en inversió en investigació, ja que l’Institute for Urban Strategies The Mori Memorial Foundation situa la ciutat en el lloc 30 sobre 44. En marca global com a ciutat, en atracció de projectes d’avantguarda o perspectives de futur –sobre això, l’Oxford Economics vaticina que el 2030 hi haurà una caiguda del seu pes demogràfic i econòmic–, Barcelona també té deures per fer.

Un cop identificat que diuen aquests rànquings, el següent pas del projecte serà contactar amb les consultores que els fan per constatar, per exemple, que utilitzen dades correctes o actualitzades. I sinó és així, facilitar-li’s. Igualment, des de Barcelona Global i Ideograma es treballarà perquè l’urbs aparegui en llistes on ara no hi és. “És molt important cuidar la reputació i des de finals 2017, la de Barcelona està patint i això ens ha demostrat lo fràgil que és” reflexionava en la presentació del projecte, Pau Guardans, president de Barcelona Global. Assegut al seu costat, el director corporatiu d’Esade, Júlio Villalobos, apel·lava a nou caure tampoc en la trampa de l’obsessió o l’excés. “Els rànquings són un instruments que et diuen en què pots millorar, i no un fi en si mateix” manifestava. És a dir, amb ser-hi, només, no n’hi ha prou.