Experts en bioètica rebutgen legalitzar els ventres de lloguer

Els especialistes en dret i ètica ho tenen clar: en la gestació subrogada no tot són flors i violes. Més aviat al contrari. La pràctica que permet a una parella (o a una sola persona) tenir un fill mitjançant una dona que se sotmetrà a tècniques de reproducció assistida per quedar embarassada, gestarà el nen i el lliurarà quan neixi està guanyant visibilitat en la societat. Moltes celebritats han recorregut a aquesta pràctica i el grup parlamentari de Ciutadans ha presentat una proposta parlamentària per regular-la. Els defensors dels ventres de lloguer argumenten que així es garanteix el dret a tenir fills d’aquelles persones que no poden fer-ho per via natural. Però, i els drets de la gestant i del futur nadó? L’Observatori de Bioètica i Dret de la Universitat de Barcelona (UB) ha emès recentment una posició en què s’oposa a la legalització de la gestació per substitució i l’equipara a una esclavitud moderna.

Els experts en rebutgen tant el procés com la legalització perquè “mercantilitza el cos humà” i també “genera molts dubtes sobre els drets de la gestant i la situació d’explotació de les dones”, segons Maria Casado, directora de l’observatori i catedràtica Unesco de bioètica de la UB.

La maternitat subrogada està prohibida a l’Estat, però les parelles poden fer-la fora i tornar amb el nadó. De fet, a Europa només l’admeten expressament Portugal, Grècia i el Regne Unit, però ha despertat l’interès d’alguns polítics perquè, segons Casado, “mou molts diners, ja que hi ha moltes més persones que volen tenir fills per aquesta via que dones que vulguin ser gestants”.

Aquestes gestants solen comprometre’s per contracte a menjar equilibrat, no fumar, no consumir alcohol ni drogues, no tenir relacions sexuals durant el període de fecundació i fer exercici moderat. Els experts en ètica i dret de la UB creuen que “en qualsevol altre context, una prestació personal que vinculi una persona 24 hores al dia, set dies a la setmana durant nou mesos es consideraria una forma d’esclavitud”.

En aquesta línia, el professor de filosofia del dret Manuel López indica que “encara que hi hagi el dret i el desig a formar una família, no significa que sigui a qualsevol preu, ja que hi ha un vincle afectiu entre la mare i el nen que no pot estar subjecte a contractes”. 

L’observatori remarca que aquesta pràctica també pot generar dubtes sobre la paternitat i suggereix que, en cas que l’Estat acabi legislant al respecte, opti per “supòsits molt restrictius”. Per tant, exigeixen garanties com ara un control similar al dels trasplantaments d’òrgans en què s’exigeix que hi hagi voluntat de la persona donant i que sigui gratis, que no hi hagi cap intermediari que es lucri, i que la mare pugui canviar d’opinió fins i tot després que neixi el nadó. En cas contrari, “s’obre la porta a la instrumentalització de la dona”, diu Lluís Cabré, membre de la Comissió Deontològica del Col·legi de Metges de Barcelona.