L’Observatori Català en Violència Masclista engega amb les ordres de protecció

L’Observatori Català de la Justícia en Violència Masclista es va posar en marxa divendres, amb la reunió de constitució d’aquest ens de recerca i formació, que presideix la consellera de Justícia, Ester Capella, i que està formada per tretze vocals de la judicatura –com ara un representant del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, la Fiscalia Superior de Catalunya o el Consell de l’Advocacia Catalana–, i també d’altres organismes, com ara l’Institut Català de les Dones. El Centre d’Estudis Jurídics i de Formació Especialitzada (CEJFE) –organisme autònom adscrit al Departament de Justícia i pioner en formació multidisciplinària– és la seu de l’observatori, la vicepresidenta del qual és la directora del CEFJE, la magistrada Núria Clèries.

Clèries assegura que l’observatori català “no duplica pas” l’actual observatori de violència domèstica que té el Consell General del Poder Judicial (CGPJ), sinó que “es complementaran”. A més, la directora del CEFJE exposa que l’observatori català abraça la violència masclista tal com recull la llei catalana del 2008, és a dir, la que es produeix en tots els àmbits (familiar, laboral, social) tal com marca el conveni d’Istanbul, mentre que l’observatori del poder judicial es limita, per ara, a la violència en la parella o exparella. La segona diferència, segons Clèries, és que “l’observatori del Consell se centra en les dades dels jutjats”, mentre que el català “analitzarà tots els serveis que hi ha en l’àmbit de la justícia, com ara l’atenció a la víctima, els forenses o l’execució penal”.

A més, l’observatori català es planteja quatre línies d’actuació centrals. D’una banda, hi haurà una base de dades, amb uns indicadors, que ara cal consensuar. També hi haurà recerques, i ja s’han encarregat les dues primeres. Una és sobre les ordres de protecció a les víctimes. Els jutjats de Catalunya continuen sent líders a l’Estat espanyol a l’hora de denegar aquesta mesura. L’any passat, de les 5.252 ordres de protecció sol·licitades, se’n van denegar el 46% (2.417), mentre que la mitjana espanyola de negatives és del 30%. La segona recerca versarà sobre la percepció de la víctima i dels actors implicats en l’àmbit judicial.

La formació també serà un pilar en l’observatori. El repte és formar més de 1.500 professionals, de l’àmbit judicial i de l’execució penal, en dos anys. La formació en perspectiva de gènere i amb un abordatge més global, des de la vessant del dret i també de la psicologia, seran els primers temes. En aquest sentit, Clèries avança que també hi haurà formació en atenció i cures per als professionals que hi treballen, per tal de donar-los eines per gestionar casos emocionals complexos i que poden afectar el seu estat d’ànim o percepció, com ara expressar excessiva fredor com a protecció després de gestionar casos molt greus. La directora i els caps d’àrea del CEFJE ja han fet formació integral, en la qual també es busca evitar la revictimització des de l’administració.

Per actualitzar els temes de la formació, hi haurà un grup d’experts que analitzaran problemes i necessitats que plantegin els professionals, com ara tenir valoracions integrals del risc, que ja realitza una unitat de forenses, i que ultima protocols adaptats als jutjats de guàrdia. La directora del CEFJE exposa que es planteja oferir la formació a tots els professionals que treballen en un jutjat especialitzat en violència masclista i a un de mixt, i anar-ho aplicant als 53 jutjats que tenen competència a Catalunya, i que es podria ampliar als de família.

Clèries sosté que el centre d’estudis és adequat per l’observatori perquè és “un espai de reflexió neutre i compartit per distints professionals i de tot el territori”. L’any passat el CEFJE va acollir 1.260 activitats de formació, a banda dels congressos.