Visca la República!
Acabada la dictadura de Primo de Rivera, les Fires republicanes van presentar moltes novetats, van rebre la visita dels presidents de la Generalitat Macià i Companys i van recuperar el batec de la ciutat
Quan feia vuit mesos que Primo de Ribera havia imposat la dictadura, per les Fires del 1924, el delegat governatiu va amenaçar tots els regidors de Figueres amb la presó si no tornaven a restituir el retrat del rei al saló de sessions. El 1926, la festa va tenir la presència de la banda de la Guàrdia Republicana de París, i, un any més tard al col·legi de Sant Josep, va començar a emetre la primera emissora de ràdio local, EAR 58, i es van continuar muntant festivals per aixecar el monument a Pep Ventura. El 1930, tres mesos després de la dimissió del general colpista, en les Fires, més obertes que mai, es va presentar el bàsquet, un nou esport en aquell moment protagonitzat per dos equips femenins arribats de Barcelona. Dotze mesos després, l’Estat va esdevenir República, però la proclamació va ser tan ràpida que, per poder ajustar el cartell de la programació, ja imprès, a la situació, es va pintar una barretina sobre la corona reial. L’article 3 de la nova Constitució recollia que l’Estat no tenia cap religió oficial i l’Ajuntament no va dubtar a canviar el nom de la festa, que va passar de la Santa Creu a Fires de Maig. El dia 6 d’aquell mes del 1933, les va visitar Francesc Macià i el 1934 i el 1936, Lluís Companys, que hi van venir com a presidents de la Generalitat. La Unió Esportiva, fundada el 1919, jugava contra el Barcelona d’Iborra, Balmanya i Escolà. Faltaven pocs mesos per s l’aixecament feixista. La guerra va aturar les Fires i la festa i, alhora, va assassinar les il·lusions i esperances d’una ciutat i un país.
Els autos de xoc
Les Fires republicanes van arribar amb moltes novetats. Per exemple, s’hi van celebrar el primer concurs de mecanografia, la primera desfilada de models i la diada infantil. Però de l’atracció que van quedar enamorats els figuerencs van ser els autos de xoc que va muntar Ramon Juncà i Matas, en competència amb una altra pista, la Capsolino de Barcelona. Els viatges valien una pesseta.
