25 anys de solidaritat i cooperació
La Coordinadora d’ONG Solidàries ha dut a terme campanyes importants de denúncia social
La seva tasca ha estat reconeguda amb diversos guardons
La jornada anual es va fer a Torroella per reivindicar Bassa
La Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme va celebrar el 4 de maig la seva jornada anual al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí. I no va ser casual que tingués lloc en aquesta població. Fa 25 anys (concretament, el 23 de gener del 1994) que es va posar en marxa la coordinadora en el marc de la Trobada Sobre Cooperació i Solidaritat Nord-Sud que es va desenvolupar a Torroella. També va ser una manera de reivindicar l’exconsellera Dolors Bassa, una de les fundadores de la coordinadora.
Aquesta plataforma va néixer amb l’objectiu d’unir sinergies per part de moltes entitats de base de la demarcació i fomentar d’aquesta manera els valors de la solidaritat i la cooperació. Al llarg d’aquests anys, ha organitzat un nombre important d’accions –campanyes informatives, de denúncia i també mobilitzacions reivindicatives– encaminades a conscienciar la població gironina sobre situacions d’injustícia, que han tingut un important ressò entre la ciutadania i en els mitjans de comunicació.
La campanya del 0,7%, per aconseguir que els ajuntaments de poblacions gironines es comprometessin a destinar aquest percentatge dels seus pressupostos a l’ajuda al desenvolupament, va ser la primera gran acció de la coordinadora, amb una acampada al parc Central de Girona. Es va aconseguir que diversos municipis s’acostessin a aquesta xifra i fins i tot en algun cas, com ara l’Ajuntament d’Arbúcies i de Girona, la superessin. La coordinadora lamenta, però, que la major part de consistoris hagin retrocedit en les seves aportacions.
Cada any, pels volts del 10 de desembre, la coordinadora impulsa algun tipus d’acció per commemorar la Declaració Universal dels Drets Humans, que l’any passat va arribar al seu 70è aniversari. S’han fet des de manifestacions (com ara la del 2004, una imatge de la qual il·lustra aquesta informació) fins a la publicació de llibres, com el de l’any passat, amb el títol Drets humans, drets fonamentals. La coordinadora entén que la històrica declaració ha quedat, en bona part, en paper mullat i que encara hi ha camí a recórrer en la consecució de la regularització dels immigrants, el dret a vot d’aquest col·lectiu i també la igualtat de gènere.
Una altra campanya amb impacte social ha estat la centrada en l’objecció fiscal, la del 0,0% a l’exèrcit, per evitar que els impostos es destinin a despeses militars. Cada any, s’assessora les persones que volen que en la seva declaració de renda no hi hagi cap aportació al Ministeri de Defensa.
Dins de la coordinadora, també cal destacar la comissió de l’Agenda Llatinoamericana i Mundial, liderada per Jordi Planas. L’Agenda Llatinoamericana és una eina pedagògica que, a través dels articles d’opinió i de les presentacions arreu de la demarcació, proposa una mirada crítica al món.
La lluita per l’abolició del deute extern i la participació en xarxes com la de Lluita pels Drets Socials de Girona o la Plataforma Girona Acull són altres eixos de treball de la coordinadora.
“La immigració ajuda a renovar una societat tancada en si mateixa”
De les 15 entitats inicials a les més de 60 actuals
Per conèixer els orígens de la coordinadora, cal remuntar-se a quinze anys abans de la seva creació, amb el triomf de la revolució sandinista a Nicaragua. Aquell episodi va generar una forta empatia entre la societat gironina, que es va canalitzar a través de diversos agermanaments amb poblacions nicaragüenques, molts dels quals encara són vigents. L’any 1994, els comitès d’agermanament de les comarques gironines es van reunir a Torroella per treballar de manera coordinada. La coordinadora va néixer de la confluència d’aquesta corrent amb la tasca que duien a terme altres entitats que tenien projectes de cooperació. Entre els fundadors, cal destacar els noms de Benigno Mancebo, Josep Manel Delàs, Cecilia Peñaherrera, Joan Surroca, Núria Terés i Jaume Soler.
Inicialment, aquesta plataforma estava formada per una quinzena d’entitats. Un any després, el nombre s’havia duplicat i en aquests moments, en formen part 63. Inicialment, no es disposava de cap local i les reunions mensuals es feien al centre cívic la Cooperativa de Salt. Des de fa uns anys, la seu es troba a Girona, a l’Espai de Solidaritat. Al llarg d’aquests anys, la coordinadora ha estat distingida en diverses ocasions per la seva tasca. El 1995, va rebre el premi Ferrer Eguizábal del Col·legi de Periodistes de Catalunya. En dues ocasions –anys 1996 i 1999– ha estat guardonada amb el premi Sant Fèlix, que dona el Bisbat de Girona, i el 2013, va obtenir el premi Solidaritat de l’Institut de Drets Humans de Catalunya.