Societat

25 anys de solidaritat i cooperació

La Coordinadora d’ONG Solidàries ha dut a terme campanyes importants de denúncia social

La seva tasca ha estat reconeguda amb diversos guardons

La jornada anual es va fer a Torroella per reivindicar Bassa

La Coordinadora d’ONG Solidàries de les comarques gironines i l’Alt Maresme va celebrar el 4 de maig la seva jornada anual al Museu de la Mediterrània de Torroella de Montgrí. I no va ser casual que tingués lloc en aquesta població. Fa 25 anys (concretament, el 23 de gener del 1994) que es va posar en marxa la coordinadora en el marc de la Trobada Sobre Cooperació i Solidaritat Nord-Sud que es va desenvolupar a Torroella. També va ser una manera de reivindicar l’exconsellera Dolors Bassa, una de les fundadores de la coordinadora.

Aquesta plataforma va néixer amb l’objectiu d’unir sinergies per part de moltes entitats de base de la demarcació i fomentar d’aquesta manera els valors de la solidaritat i la cooperació. Al llarg d’aquests anys, ha organitzat un nombre important d’accions –campanyes informatives, de denúncia i també mobilitzacions reivindicatives– encaminades a conscienciar la població gironina sobre situacions d’injustícia, que han tingut un important ressò entre la ciutadania i en els mitjans de comunicació.

La campanya del 0,7%, per aconseguir que els ajuntaments de poblacions gironines es comprometessin a destinar aquest percentatge dels seus pressupostos a l’ajuda al desenvolupament, va ser la primera gran acció de la coordinadora, amb una acampada al parc Central de Girona. Es va aconseguir que diversos municipis s’acostessin a aquesta xifra i fins i tot en algun cas, com ara l’Ajuntament d’Arbúcies i de Girona, la superessin. La coordinadora lamenta, però, que la major part de consistoris hagin retrocedit en les seves aportacions.

Cada any, pels volts del 10 de desembre, la coordinadora impulsa algun tipus d’acció per commemorar la Declaració Universal dels Drets Humans, que l’any passat va arribar al seu 70è aniversari. S’han fet des de manifestacions (com ara la del 2004, una imatge de la qual il·lustra aquesta informació) fins a la publicació de llibres, com el de l’any passat, amb el títol Drets humans, drets fonamentals. La coordinadora entén que la històrica declaració ha quedat, en bona part, en paper mullat i que encara hi ha camí a recórrer en la consecució de la regularització dels immigrants, el dret a vot d’aquest col·lectiu i també la igualtat de gènere.

Una altra campanya amb impacte social ha estat la centrada en l’objecció fiscal, la del 0,0% a l’exèrcit, per evitar que els impostos es destinin a despeses militars. Cada any, s’assessora les persones que volen que en la seva declaració de renda no hi hagi cap aportació al Ministeri de Defensa.

Dins de la coordinadora, també cal destacar la comissió de l’Agenda Llatinoamericana i Mundial, liderada per Jordi Planas. L’Agenda Llatinoamericana és una eina pedagògica que, a través dels articles d’opinió i de les presentacions arreu de la demarcació, proposa una mirada crítica al món.

La lluita per l’abolició del deute extern i la participació en xarxes com la de Lluita pels Drets Socials de Girona o la Plataforma Girona Acull són altres eixos de treball de la coordinadora.

PAU LANAO

“La immigració ajuda a renovar una societat tancada en si mateixa”

Què representa haver arribat als 25 anys?
És una data important. En aquests 25 anys, la coordinadora s’ha especialitzat en tres àmbits: solidaritat, cooperació i lluita per la pau. Al llarg d’aquests anys han canviat les condicions socials i econòmiques de determinats països, per exemple de Sud-amèrica, i també s’ha produït una nova situació internacional que han portat cap aquí gent d’altres continents, sobretot d’Àfrica. Han arribat noves maneres d’entendre la societat i nous costums. I els autòctons han hagut d’entendre que els nouvinguts, més que un perill, són un factor positiu per a la societat. La coordinadora ha intentat entendre la societat canviant i ha fet campanyes per intentar canviar-la. Si la solidaritat, la cooperació i la lluita per la pau no servissin per canviar la societat, aleshores la coordinadora tampoc no serviria per a res.
Quantes ONG aixopluga la coordinadora?
Un dels aspectes importants és que ha donat acollida als nous col·lectius. Per exemple, dins de la coordinadora hi ha moltes ONG, petites, formades per immigrats de Sud-amèrica, d’Àfrica i d’Àsia, que tracten de canviar les condicions de vida tant de la gent que està aquí com la que està als països d’origen.
Econòmicament, com s’ha sostingut?
Hem sobreviscut com hem pogut. El 2012, amb el primer govern d’Artur Mas, es van retallar les aportacions a les coordinadores d’ONG. I va ser un moment complicat. Sort en vam tenir, de les administracions locals I de les entitats! Ara, en certa manera, les aportacions públiques s’han revertit. I en aquests moments tenim un govern que entén la funció de la solidaritat i la cooperació com a eines per fer país a l’exterior.
Quins són els principals reptes de futur?
Hi ha dos grans reptes de futur. El primer, intentar fer front a la pujada del racisme i la xenofòbia, dedicant tots els esforços necessaris a fer pedagogia posant l’accent en tres aspectes: veure la immigració no com un perill sinó com un element positiu que serveix per cobrir els llocs de treball que falten, per lluitar contra l’envelliment de la població i també per renovar una societat que està molt tancada en si mateixa. I el segon repte és mantenir el vincle amb les comunitats exteriors amb les quals estem cooperant per intentar dinamitzar totes les societats. I hi ha un tercer repte, que és el del relleu generacional.

De les 15 entitats inicials a les més de 60 actuals

Per conèixer els orígens de la coordinadora, cal remuntar-se a quinze anys abans de la seva creació, amb el triomf de la revolució sandinista a Nicaragua. Aquell episodi va generar una forta empatia entre la societat gironina, que es va canalitzar a través de diversos agermanaments amb poblacions nicaragüenques, molts dels quals encara són vigents. L’any 1994, els comitès d’agermanament de les comarques gironines es van reunir a Torroella per treballar de manera coordinada. La coordinadora va néixer de la confluència d’aquesta corrent amb la tasca que duien a terme altres entitats que tenien projectes de cooperació. Entre els fundadors, cal destacar els noms de Benigno Mancebo, Josep Manel Delàs, Cecilia Peñaherrera, Joan Surroca, Núria Terés i Jaume Soler.

Inicialment, aquesta plataforma estava formada per una quinzena d’entitats. Un any després, el nombre s’havia duplicat i en aquests moments, en formen part 63. Inicialment, no es disposava de cap local i les reunions mensuals es feien al centre cívic la Cooperativa de Salt. Des de fa uns anys, la seu es troba a Girona, a l’Espai de Solidaritat. Al llarg d’aquests anys, la coordinadora ha estat distingida en diverses ocasions per la seva tasca. El 1995, va rebre el premi Ferrer Eguizábal del Col·legi de Periodistes de Catalunya. En dues ocasions –anys 1996 i 1999– ha estat guardonada amb el premi Sant Fèlix, que dona el Bisbat de Girona, i el 2013, va obtenir el premi Solidaritat de l’Institut de Drets Humans de Catalunya.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

TURISME ESPORTIU

El MICFootball2024 genera fins a 33.000 pernoctacions aquesta Setmana Santa

GIRONA

Pressió per un cos perfecte

Barcelona
Èlia Soriano
Directora de l’Institut Català de la Dona (ICD)

“Totes hem patit allò de «No soc prou prima», «No soc prou alta»”

barcelona
Isabel Muntané
Coordinadora del Màster de Gènere i Comunicació de la UAB

“Hi ha pressió estètica als dibuixos animats, a les sèries...”

barcelona

Catalunya, més laica que mai

Barcelona
comerç

Torna la fira artesana Fet al Born

Barcelona

Els Manaies entreguen el penó a Joan Alenyà que ja el custodia

GIRONA
SOCIETAT

L’electricitat, el gas i aigua, els serveis amb més reclamacions al Vallès Oriental

GRANOLLERS
estats units

El vaixell que va fer caure el pont té 56 contenidors amb materials perillosos

barcelona