Mor Eduard Punset, el ‘científic’ més popular
Polític i periodista, va apropar la ciència a tothom
Polítics i ciutadans el ploren i recorden el seu optimisme
Eduard Punset, l’etern optimista, com el va qualificar la seva família, va morir ahir als 82 anys, després d’una llarga malaltia. Exministre, economista, escriptor, periodista i, per damunt de tot, divulgador científic, va aconseguir que la ciència fos seguida a la televisió, a través del seu programa Redes, de TVE, com si fos una sèrie d’èxit. Proper, simpàtic, i un pèl boig, Punset va fer llegir sobre ciència molta gent que sense ell no ho hauria fet mai. La seva família va comunicar la seva mort a través de Twitter, i la notícia del seu traspàs, com no podia ser d’una altra manera en una persona tan apreciada, va ser trending topic.
Les reaccions a la seva mort no es van fer esperar. Des de Catalunya, i a banda de centenars de ciutadans anònims, els primers a reaccionar van ser el president Quim Torra i, des de Bèlgica, el president Puigdemont, que van destacar la seva gran tasca divulgadora i la seva bonhomia. Des d’Òmnium Cultural, Marcel Mauri recordava que el mes de febrer, i després de declarar Jordi Cuixart al Suprem, Punset els va trucar per transmetre les seves felicitacions pel discurs de Cuixart, a qui admirava. El vicepresident del govern català, Pere Aragonès, lamentava la mort del divulgador i recordava les estones que havia compartit amb ell conversant a la seva casa de Pineda de Mar.
Nascut a Barcelona el 1936, Punset va estudiar dret a la Universitat Complutense de Madrid, va estudiar ciències econòmiques a Londres i París, i va exercir el periodisme econòmic a la BBC i a The Economist. Havia militat en el Partit Comunista en els anys cinquanta i va entrar en política després de la mort de Franco; va ser conseller de Finances de la Generalitat el 1978, amb Tarradellas, i va ser elegit diputat en les primeres eleccions al Parlament el 1980 per Centristes de Catalunya-UCD. Va exercir com a ministre de Relacions per a les Comunitats Europees entre 1980 i 1981, amb Adolfo Suárez com a president del govern, i va ser eurodiputat pel CDS durant set anys, entre 1987 i 1994.
Va ser a partir del 1996 quan es va fer famós com a divulgador científic com a presentador del programa Redes, emès per La 2 de Televisió Espanyola fins al 2014, i també a través dels seus llibres. Entre altres va escriure España, sociedad cerrada, sociedad abierta (1982), La España impertinente (1987), Cara a cara con la vida (2004), El alma está en el cerebro (2006) i ¿Por qué somos como somos? (2008).
Un dels seus grans èxits va ser, sens dubte, la trilogia El viaje a la felicidad, El viaje al amor. Las nuevas claves científicas i, sobretot, El viaje al poder de la mente (2010). El 2011 va publicar Excusas para no pensar i Viaje al optimismo. Las claves del futuro, i el 2012 va participar en el llibre col·lectiu Lo que nos pasa por dentro. Un millón de vidas al descubierto. El 2013 va presentar El sueño de Alicia, la seva primera novel·la científica.
Al llarg de la seva producció literària i de divulgació científica, Punset va expressar la “urgència de regenerar el sistema educatiu actual” per incorporar a les escoles l’educació emocional i el coneixement d’un mateix. Considerava l’actual sistema educatiu “obsolet” i apostava perquè es dotés de competències “noves i insospitades, com la gestió de les emocions per formar ciutadans més competents, feliços i compassius”.
Ens quedem amb una de les seves frases més famoses que, en certa manera, potser hauria volgut destacar en un moment com el d’avui perquè situen el dol en la seva esfera optimista. Deia Punset que no veia diferència entra la vida i la mort perquè “els àtoms són pràcticament eterns”.
