Saber una llengua estrangera puntuarà més que el català als jutjats
Justícia reclama al ministeri que modifiqui els requisits per ser funcionari en l’administració
La convocatòria cobrirà un de cada quatre treballadors
Saber anglès, rus o qualsevol llengua estrangera serà un mèrit més important que el coneixement de la llengua catalana per entrar a treballar en l’administració de justícia. Així es recull en les bases del nou sistema de concurs oposició que ha aprovat el Ministeri de Justícia per cobrir milers de places, ara ocupades per interins, als jutjats d’arreu de l’Estat espanyol, i que implicarà un de cada quatre treballadors a Catalunya.
El Departament de Justícia, que dirigeix la consellera Ester Capella, ha denunciat aquesta “discriminació” lingüística i ha requerit al ministeri que ho corregeixi, i si no, presentarà un recurs contenciós administratiu a l’Audiencia Nacional perquè es vulnera el dret dels ciutadans a ser atesos en la llengua pròpia a l’administració judicial, la més reticent a complir-ho.
El BOE va publicar, el març i l’abril passats, les condicions d’aquestes oposicions per cobrir tres categories de funcionaris: auxiliars, tramitadors i gestors processals. La primera prova és un examen, que cal aprovar per passar a la següent. La segona, que s’aplica per primer cop, és una valoració de mèrits, en els quals hi ha: cursos de formació jurídica, coneixements d’informàtica, haver treballat als jutjats com a cos laboral a partir de l’1 de gener del 2004 (mesura per regularitzar la situació d’anys d’interinatge de molts treballadors, i de la qual Europa ha exigit a l’Estat espanyol que ho endreci), i finalment coneixement de llengües estrangeres.
Passat aquest tràmit, és quan les persones que hagin escollit anar a treballar a Catalunya, o a una comunitat amb llengua pròpia, se’ls farà una prova dels seus coneixements i que només servirà per millorar el seu destí a la comunitat, no per millorar el resultat de les oposicions en general. Això pot implicar que treballadors que fa anys que són als jutjats catalans es vegin superats en puntuació per candidats que acrediten que saben danès o eslovac, llengües estrangeres que, a més, no se’ls obliga a saber ni a usar-les, ja que tots els jutjats tenen un servei de traduccions professional. Fins ara, per superar les oposicions a l’administració de justícia només calia passar un examen, i en ser un cos estatal les llengües cooficials de l’Estat no poden ser exigides com un requisit, segons va fixar el Tribunal Suprem, però sí com un mèrit.
La secretaria general del Departament de Justícia, Patrícia Gomà, que signa el requeriment dirigit al Ministeri de Justícia, exposa que com a mínim demanen que “el coneixement del català se situï com un mèrit igual que el de llengües estrangeres, ja que ara és un mèrit de segona”. Gomà afegeix que “aquesta discriminació en les oposicions és la gota que fa vessar el got i evidencia la manca de sensibilitat vers el català i les altres llengües cooficials del govern espanyol”. La secretària general de Justícia insisteix que “tot treballador que està en un jutjat té el deure de conèixer el català”, ja que el ciutadà té el dret d’expressar-se en la llengua pròpia. Així, el departament recorda al Ministeri de Justícia, en la carta enviada, que el respecte a les llengües cooficials és reconegut en la Constitució, l’Estatut i tractats europeus, des d’on l’Estat espanyol rep constants amonestacions pel seu incompliment. És aquesta situació que provoca que cada any l’ús del català reculi als jutjats. Les sentències en català ja només són el 8%.
La convocatòria fixada per aquest any i el vinent per cobrir amb funcionaris l’actual plantilla d’interins implicarà a Catalunya renovar el 33% dels 7.447 treballadors que té l’administració de justícia a Catalunya, i que sufraga la Generalitat amb 500 milions anuals només.
Ni el milió en tecnologia
Gomà explica que des del departament es fa un gran esforç per formar el personal dels jutjats, tant pel que fa al sistema d’oficina judicial com en classes de català. L’alta mobilitat del personal a Catalunya, però, és un altre dels greus problemes en l’administració de justícia, i un cop el personal és format, molts cops marxa a la seva comunitat quan hi ha més oposicions. I l’administració catalana torna de zero a formar els nouvinguts. És una inversió en una butxaca foradada. La número 2 de Justícia exposa que és “insostenible” que l’administració que més diners aboca al funcionament del sistema judicial a Catalunya no pugui ni decidir les normes de contractació dels funcionaris.
Des del 2016, Gomà assegura que el ministeri ha deixat de donar el milió d’euros en tecnologia per modernitzar la justícia. El departament no rep cap partida quan s’aproven nous jutjats, i els 60 milions que es recullen aquí en taxes judicials i que haurien d’anar a sufragar la justícia gratuïta, amb les quotes per a advocats i procuradors, tampoc es reben, sosté.
LA FRASE
LA XIFRA
LA DATA
Classes i enginy, tot i la reculada de sentències en català
Sense poder exigir l’ús del català com a requisit, el Departament de Justícia ha d’usar l’enginy i la voluntat dels treballadors per conèixer i usar la llengua pròpia. Si un jutge vol aprendre o millorar el català en els seus escrits, ho contagia als funcionaris, i una mostra ha estat el jutjat mixt 6 de Sant Boi, amb la jutgessa Laia Boix, i les classes pràctiques al mateix jutjat. La realitat és tossuda: només un 4,5% de les sentències de primera instància eren en català, segons una enquesta a cent advocats el 2018 vers la llengua de la darrera resolució rebuda. L’àmbit laboral en registra més: un 11%.
