Revés d’Estrasburg a Grècia pels camps de refugiats
L’alt tribunal europeu diu que les condicions de vida dels menors van vulnerar els seus drets humans
Els joves afganesos van ser retinguts il·legalment en comissaries, on van rebre un tracte “degradant”
Amb els focus mediàtics ja apagats, la justícia europea ensenya finalment la targeta vermella al maltractament institucional de Grècia als refugiats. El Tribunal Europeu de Drets Humans va donar ahir la raó a cinc joves afganesos que van denunciar les autoritats gregues pels abusos comesos i per les condicions de vida als camps de refugiats quan eren menors no acompanyats (MENA).
Fugint de l’Afganistan, on la seva minoria religiosa, la ismaïlita, està perseguida, els cinc joves van arribar a Grècia a principis del 2016. Allà la policia grega els va detenir i en va ordenar la deportació. Aleshores va començar el seu periple per comissaries de policia, camps de refugiats, centres de detenció i intents per travessar fronteres a Europa. Ara, tres anys després, l’alt tribunal amb seu a Estrasburg ha determinat que van ser retinguts de forma il·legal en comissaries i van rebre un tracte “degradant”. A més, recrimina a l’estat grec que no fes prou per protegir els menors que van viure durant un mes al camp d’Idomeni en un entorn inadequat per a adolescents. Així, el rebuig institucional grec als refugiats li ha passat factura. Grècia haurà de pagar als joves més de 4.000 euros a cadascun i 1.500 euros pels costos judicials. Atenes encara pot recórrer contra la decisió d’Estrasburg a la gran sala del tribunal.
Tot i el revés d’Estrasburg a Grècia, la bufetada podria haver sonat amb més força a Europa. Els refugiats també havien demandat Àustria, Hongria, Macedònia, Sèrbia i Eslovènia, estats europeus on també asseguraven haver viscut abusos de drets humans. Tanmateix, el TEDH ha considerat que aquests casos no estaven ben fonamentats i els ha declarat inadmissibles.
L’advocada que ha portat el cas juntament amb un equip jurídic integrat també per dos catalans assegurava en declaracions a El Punt Avui que continuaran lluitant per demostrar la responsabilitat de tots. “Aquest és un problema de la UE, no només un estat va tancar les seves fronteres”, criticava Electra Koutra. Segons ella, tres dels cinc afectats van obtenir finalment l’estatut de refugiats a Grècia i els altres dos viuen fora del país.
Etiquetatge israelià
A banda de la sentència sobre els refugiats, Estrasburg també va condemnar ahir Itàlia per haver aplicat una cadena perpètua no revisable. El tribunal no està en contra d’aquesta pena, però considera que s’ha de donar almenys l’oportunitat de rehabilitació i la possibilitat de recuperar la llibertat.
Mentrestant, a Luxemburg l’advocat general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea va defensar que l’etiquetatge d’un producte ha d’indicar si prové d’un territori ocupat per Israel. Així, el lletrat recomanava al TJUE declarar que s’especifiqui al consumidor si els productes són originaris dels territoris ocupats per Israel des del 1967.
L’opinió de l’advocat general no vincula l’alt tribunal, que ha de resoldre una qüestió prejudicial plantejada per un tribunal francès. El cas parteix de la denúncia d’una empresa que explota vinyes als territoris ocupats d’Israel contra l’exigència del govern francès d’incloure el terme “assentament israelià” en l’etiquetatge d’aquests productes.
Vox tria ser al grup conservador
El moviment d’extrema dreta liderat per la francesa Marine Le Pen i l’italià Matteo Salvini van rebatejar ahir la seva coalició a l’eurocambra. Així, Identitat i Democràcia és la nova marca del grup xenòfob que, a més, dobla el nombre de membres respecte a la darrera legislatura. Dins aquest espai, són la Lliga de Salvini i Rassemblement National de Le Pen els dos partits que en continuaran sent els pesos forts. No obstant això, compten per a la nova temporada parlamentària amb dos fitxatges nous: Alternativa per Alemanya (AfD) i el Partit Finlandès. Així, passa de tenir només 36 eurodiputats a aglutinar-ne 73, posant-se, de moment, com a cinquena força just a darrere dels ecologistes. El president del grup és l’italià Marco Zanni.
D’altra banda, Vox es queda al marge de la nova coalició, si bé des de la formació espanyola asseguren que mantenen contactes i tenen voluntat de cooperar. Els ultres espanyols van demanar ahir entrar al grup dels conservadors. Tindran com a companys l’extrema dreta polonesa, i també els nacionalistes flamencs de l’N-VA i els conservadors britànics.
