Emprenedors socials (ll)
Moda inclusiva
Marina Vergés i Carolina Asensio impulsen una marca de roba adaptada a persones amb mobilitat reduïda i diversitat funcional
La primera col·lecció de Free Form Style es pot comprar ‘online’ i a l’Institut Guttmann
Les emprenedores defensen que la roba còmoda i fàcil de posar que necessita aquest col·lectiu no és incompatible amb el disseny
La col·lecció actual inclou samarretes amb obertures laterals i pantalons amb goma a la cintura i velcro
“Em dic Sarai, tinc 26 anys i soc nedadora paralímpica [...]; la gent no s’atura a pensar en les dificultats que tenim per vestir-nos tal com realment ens agradaria.” El d’aquesta esportista, que va néixer sense el braç esquerre, és un dels testimonis que recull el web de l’empresa Free Form Style, especialitzada en roba inclusiva, és a dir, adaptada a persones amb mobilitat reduïda o diversitat funcional. Abans de viure-ho de prop, les impulsores de la marca, Marina Vergés i Carolina Asensio, de 52 anys, tampoc havien pensat en els problemes que tenen les persones que van amb cadira de rodes o porten una pròtesi, no només per vestir-se, sinó també per trobar roba còmoda i afavoridora. No va ser fins que el germà d’Asensio i cosí de Vergés va tenir un ictus –ara té un 80% de discapacitat– que es van adonar del buit i van decidir posar-hi remei.
“Quan el Jose va fer 50 anys, li vam voler regalar roba –explica Vergés, que és periodista de moda i estilista– i li vam comprar uns pantalons en una cadena de moda, que vam haver de personalitzar traient-hi la cremallera i canviant-la per velcro.” Ell, que des de l’accident sempre anava amb xandall, quan es va emprovar aquells pantalons, i tot i les dificultats per fer-se entendre perquè té problemes de parla, va exclamar: “Guapo!” Per a Vergés i la seva cosina, va ser un moment de gran satisfacció personal –havien aconseguit fer-lo sentir bé–, però també l’origen d’una idea de negoci: per què no ajudar altra gent que té el mateix problema? Tenir una discapacitat no pot equivaldre a no poder vestir de manera elegant i a la moda, van reflexionar.
Free Form Style va néixer l’any passat amb l’objectiu d’acostar la moda a les persones d’aquest col·lectiu, fer-los la vida més fàcil i també visibilitzar-les. “Ja hi ha cadires de rodes i accessoris, però cal normalitzar també les seves necessitats. Aquí es fa molt poca cosa en aquest àmbit; al Canadà i als Estats Units, en canvi, hi ha molta activitat”, expliquen les emprenedores, que són de Barcelona i Vilassar de Mar. Per donar forma al negoci, les fundadores de la marca van participar en el programa Reimagine Textile del Tecnocampus de Mataró. Hi van invertir 50.000 euros i acaben de llançar la seva primera col·lecció.
Disseny i comoditat
“Totes les samarretes són bàsicament iguals: dos trossos de tela cosits que deixen forats per posar-hi el cap i els dos braços”, s’explica en el seu web. De tota manera, el text de seguida afegeix: “Ara pensa com deu ser una samarreta per a algú amb un sol braç, o per a algú que no té mobilitat; pensa en uns pantalons per a una persona que va amb cadira de rodes o que porta una cama ortopèdica.” Com que Vergés i Asensio hi pensen i fabriquen roba que soluciona aquests hàndicaps, o almenys els minimitza, la seva marca ofereix, per exemple, samarretes que tenen obertures laterals que funcionen amb botons a pressió per fer que vestir-se sigui més fàcil. També inclou samarretes més llargues per darrere que per davant per millorar la mobilitat de qui està tot el dia assegut en una cadira de rodes: la peça de roba no puja per l’esquena i no sobra tela per davant. En l’actual col·lecció, també hi ha pantalons “ideals” per a les persones que van amb cadira de rodes: amb goma a la cintura, obertura central amb velcro i “un patró especial a la part de darrere dels genolls per evitar les molèsties de passar la major part del dia assegut”. Important: també té una goma als camals “per millorar-ne el disseny i aconseguir una imatge més urbana i actual”.
Totes les peces estan fetes a Mataró i Sabadell, amb costures suaus perquè no molestin i teixits hipoal·lergògens, perquè molts dels seus clients tenen problemes de pell atòpica. Com qualsevol negoci, l’empresa ha de ser viable –esperen aconseguir-ho en dos anys– i el pla de negoci és triplicar la facturació en tres anys i arribar als 176.000 euros, però la gran satisfacció de les emprenedores és la quantitat de gent que els escriu per donar-los les gràcies per haver pensat en les seves necessitats. El futur és ple d’idees. Volen anar ampliant la col·lecció amb més peces, talles i segments (per exemple, fer roba també per a nens) i ampliar la xarxa de botigues. De moment, venen per internet i en un córner de l’Institut Gutmann, però la idea és ser presents també en botigues d’ortopèdia i, per què no, als grans centres comercials. “Somien arribar a les botigues multimarca i fer desfilades de moda, perquè voldria dir que s’ha normalitzat la roba inclusiva”, reflexionen les emprenedores.
