Un estudi desenvolupat a Lleida demostra els beneficis de la medicina preventiva i personalitzada en pacients crònics
L’IRBLleida ha provat en més de 60 pacients un sistema intel·ligent adaptatiu de gestió dels casos clínics, que facilita la coordinació i comunicació assistencial
L’Institut de Recerca Biomèdica de Lleida (IRBLleida) ha aconseguit els primers avanços en la implementació d’un sistema intel·ligent, adaptatiu, preventiu i personalitzat en el tractament de les malalties cròniques complexes, desenvolupat dins el projecte abast europeu CONNECARE, que està liderat pel centre tecnològic Eurecat (membre de Tecnio).
Els estudis d’implantació es van iniciar el juliol de 2018 a Catalunya, Holanda i Israel i, fins ara, hi han participat un total de 200 pacients. En concret, l’IRBLleida ha provat en 90 pacients de l’Hospital Universitari de Sant Maria una aplicació mòbil i accessible via web que inclou un sistema d’alertes automàtic que connecta els pacients amb els professionals de la salut i cuidadors.
Això permet el seguiment estret de l’evolució de l’estat clínic mitjançant el monitoratge de les constants vitals d’activitat física, qüestionaris i un sistema de missatgeria qeu pot operar a temps real. A més, incorpora una llista de les prescripcions que els pacients han de seguir dins el seu pla de cura, que pot incloure l’enviament al pacient o cuidador de vídeos educatius breus.
El monitoratge de variables clíniques i la millora de la comunicació entre els professionals i el pacient ’’ha permès anticipar complicacions, dins d’un model preventiu on el malalt pot estar a casa completament controlat’’, ha assenyalat Gerard Torres, cap de secció de Medicina Interna de l’Hospital Universitari de Santa Maria.
Més enllà d’això, el sistema permet que el pacient o el seu cuidador vagin adquirint coneixements que els ajudin en el control de la malaltia crònica i que les decisions d’actuació davant d’empitjoraments siguin més compartides.
Es tracta, afegeix, d’una solució que ’’facilita molt la tasca dels metges, perquè els dona accés a tota la informació del pacient’’, al mateix temps que reverteix en ’’la millora en la comunicació i en el flux d’informació entre l’hospital i l’atenció primària’’, un fet que ’’afavoreix la descàrrega hospitalària i promou la col·laboració entre el personal sanitari i els cuidadors socials’’.
Gràcies al seguiment i monitoratge dels pacients s’han detectat de manera precoç empitjoraments clínics i s’ha pogut actuar de manera coordinada amb els equips d’atenció primària per evitar ingressos a urgències sanitàries. Torres ha afirmat que hi ha hagut ’’casos de tot tipus’’ ja que moltes vegades, l’efecte màxim de les medicacions que s’inicien durant l’ingrés hospitalari es produeix setmanes després de l’alta, com és el cas d’antiarrítmics o medicaments per a la tensió.
Aquests efectes són difícils de diagnosticar i imprevisibles; per això, el seguiment mitjançant l’aplicació permet la detecció precoç i ràpida. Torres ha assegurat que els ha permès detectar ràpidament infeccions que els pacients han adquirit durant l’estada hospitalària i que no es manifesten fins als pocs dies després de l’alta.
El sistema també ha estat especialment útil quan els pacients amb malalties cròniques s’enfrontaven a una cirurgia major de recanvi de pròtesi de maluc o de genoll.
Això ha permès detectar un mal control del dolor els primers dies després de l’alta i optimitzar el tractament o avançar visites davant la sospita de complicacions inesperades, ha assenyalat Torres.
El sistema també ha permès controlar millor la pressió arterial i el sucre en el període de temps al voltant de la intervenció quirúrgica en pacients hipertensos o diabètics i fer seguiment fotogràfic d’hematomes i ferides quirúrgiques per detectar les complicacions locals a la ferida.
El director de la Unitat Health d’Eurecat, Felip Miralles, explica que els principals beneficiaris d’aquestes millores són els pacients amb més d’una malaltia crònica i fragilitat a causa de ’’factors socials, econòmics o clínics, un perfil que normalment es correspon amb gent d’edat avançada’’.
Els pacients crònics suposen el 70% de la despesa sanitària a Europa
D’acord amb els darrers estudis sanitaris, els malalts crònics concentren el 70% de la despesa sanitària d’Europa, on es calcula que set 7 de cada 10 llits d’hospital estan ocupats per pacients d’aquestes característiques; un escenari que el projecte CONNECARE (acrònim de les sigles Personalised Connected Care for Complex Chronic Patients) “pot ajudar a revertir, tant des del punt de vista de la qualitat de l’atenció que reben com des de la perspectiva de la despesa sanitària’’, apunta.
Els pacients crònics habitualment presenten diverses malalties que requereixen seguiment per part de diferents especialistes mèdics, un fet que repercuteix en què hagin de fer molts desplaçaments i que fa molt necessària la sistematització de la informació.
CONNECARE està basat en el concepte de Medicina ‘4p’ (predictiva, preventiva, personalitzada i participativa) i està orientat a proporcionar suport a la presa de decisions per a la gestió personalitzada i adaptativa, a la vegada que ofereix eines per monitorar l’estat i les activitats dels pacients i els aporta recomanacions perquè puguin gestionar-se autònomament i millorar així la seva qualitat de vida.
A més d’implementar i avaluar un nou model organitzatiu per a la cura integral, CONNECARE ha testejat eines basades en les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) per a la gestió clínica adaptativa i personalitzada, amb la finalitat d’implementar un enfocament de la cura, proactiu i preventiu.
