Emmarca’t, 50 raons per fer marca en català
L’Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018 revela que un 75 % dels professionals que fan atenció al públic usen el català
El programa Emmarca’t, de la Direcció General de Política Lingüística, promou l’ús del català entre les grans marques
-
Imatge de la campanya Emmarca't Generalitat de Catalunya. -
Usos lingüístics dels professionals que fan atenció al públic, el 2018 Generalitat de Catalunya. -
Oferta de català en el web de les marques amb més notorietat. Generalitat de Catalunya. -
Llengua d'adequació i identificació oral. Generalitat de Catalunya.
Més d’un 64 % dels ciutadans de Catalunya fan servir el català quan van a comprar a grans establiments, un 19,9 % gairebé sempre i la resta, fan servir el català de manera combinada amb altres llengües. Així mateix, un 74,5 % de les persones que fan atenció al públic l’usen amb els clients. Al petit comerç, tant els clients com els professionals que atenen el públic, majoritàriament, combinen més d’una llengua en l’activitat comercial. Així ho revela l’ Enquesta d’usos lingüístics de la població 2018 , que la Direcció General de Política Lingüística i l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT) van presentar el juliol passat.
Més de 4 milions de consumidors catalans consideren que el català és un valor afegit per a les marques de consum, però la majoria de marques amb més notorietat a Catalunya no tenen encara la llengua catalana al web ni presten l’atenció telefònica al client en aquesta llengua segons l’anàlisi del programa Emmarca’t, que impulsa Política Lingüística per fer créixer la presència del català en les grans marques, cada vegada més decisives en la conformació del paisatge lingüístic.
El català també és una eina de màrqueting. Apropa les marques a un públic objectiu de milions de persones, ajuda a segmentar el mercat i a generar empatia vers els consumidors. Partint d’aquest principi, la Direcció General de Política Lingüística, mitjançant el programa Emmarca’t , ha analitzat la situació de les principals marques i s’ha adreçat a les grans empreses perquè incorporin el català com una oportunitat de negoci. Des de l’inici del programa, Política Lingüística s’ha posat en contacte amb 312 empreses propietàries de 406 grans marques.
50 raons
El català obre les grans marques a un mercat de 10 milions de persones arreu del món. A Catalunya, 4 milions de consumidors catalans consideren el català un valor afegit a les marques. El català és la 27a llengua del món en pes econòmic. Són alguns dels arguments de la publicació 50 raons per fer marca en català , editada per la Direcció General de Política Lingüística i adreçada a l’empresariat de les grans marques per trencar tòpics sobre el català i presentar-lo com una eina sòlida de màrqueting.
Hi ha altres factors que els empresaris poden tenir en compte i que la publicació també reflecteix. En l’àmbit de la comunicació, el 68,3 % de consumidors catalans voldria la publicitat de les seves marques preferides en català. Ho saben molt bé les grans marques emergents, que l’utilitzen en els seus productes principals: Google, Microsoft, Macintosh, Facebook Twitter. 9 dels 10 webs més consultats a Catalunya tenen una versió en català.
En el comerç i la distribució, el 91 % d’establiments de Barcelona tenen clients que parlen català. La majoria dels ciutadans de Catalunya reclamen que l’atenció al públic es faci en català. Les principals botigues, cadenes i establiments estan retolades en català. 8 de les 12 principals companyies aèries que operen als territoris de llengua catalana usen el català al web o a la megafonia. 4 milions de consumidors actius de Catalunya utilitzen el català en les relacions comercials.
Establiments líder al territori
En paral·lel al programa Emmarca’t adreçat a les grans marques de nivell nacional i internacional, Política Lingüística també portarà a terme a la tardor del 2019 el pla pilot Emmarca’t Territorial, amb l’objectiu d’impulsar l’ús del català en els establiments amb una alta notorietat a les ciutats. Enguany, se seleccionaran 120 establiments notoris de Badalona, Berga, Cambrils, Manresa, Igualada, Puigcerdà, Reus, Sant Adrià del Besòs, Santa Coloma de Gramenet i el districte barceloní de les Corts. En tots ells es portarà a terme una acció de promoció de l’ús en la retolació, l’atenció al públic, l’atenció telefònica, l’acció publicitària i a les xarxes socials. El pilot de l’Emmarca’t Territorial incorpora estudis observacionals sobre la seva incidència en el paisatge lingüístic.
