“Qui rep cures pal·liatives ha de poder sentir amor i estar en pau”

L’Organització Mundial de la Salut defineix l’atenció pal·liativa com un enfocament que millora la qualitat de vida dels pacients i les seves famílies que s’enfronten amb problemes relacionats amb malalties que poden posar en perill la vida, tot prevenint i alleugerint el patiment. Però, en termes més senzills, les cures pal·liatives pretenen validar la dignitat que és inherent a tota la vida de la persona humana i a través d’una il·lusió debilitant i final. Cal atendre les necessitats del pacient i de la família, no només la malaltia.

Sí; en els darrers anys s’ha vist clar que aquesta visió era limitada i que aquesta atenció hauria de ser proporcionada també molt abans en malalts que tenen malalties molt serioses i cròniques i que no tenen una bona qualitat de vida.

Sí; l’atenció pal·liativa en el futur necessita fer front a les necessitats de les famílies i els cuidadors. Les famílies dels que tenen problemes de malalties terminals poden experimentar una gran pau quan la seva dependència rep cures pal·liatives adequades, però també quan es mostren amb un suport psicosocial i espiritual apropiat.

Sí, absolutament. Hem de ser conscients que calen mesures per garantir que les famílies i els cuidadors rebin suport i no hagin d’afrontar importants contratemps, com ara la pèrdua de feina o les grans pèrdues financeres personals, com a conseqüència del seu rol solidari. Però també necessitem un enfocament molt més gran en les necessitats espirituals i emocionals dels pacients i les seves famílies. Les investigacions han demostrat de manera constant que els pacients i les seves famílies responen positivament a les coses espirituals. Existeix una gran necessitat de rebre amor, de sentir-se estimats. Això els permet, en la mesura del que és possible, reconciliar-se amb les condicions en què es troben i poder estar en pau.

En el futur, és clar que molta més gent necessitarà cures pal·liatives. Per tant, un objectiu fonamental ha de ser que l’atenció pal·liativa es presti a casa o en la comunitat, més que en un hospital. La falta d’inversions en atenció a la llar condueix a ingressos innecessaris. Això drena els recursos del sistema sanitari. Irlanda és un exemple de país que ha avançat de manera important en aquest sentit. El 2001, aquells pacients que necessitaven atenció pal·liativa i que eren ingressats, pràcticament cap va sortir de l’hospital. Avui dia, un terç dels pacients poden rebre atenció i morir a casa seva.

Sí, i a Europa hi ha 4,4 milions de persones que necessiten cures pal·liatives i no les reben. Els estats han d’educar els professionals sanitaris sobre els beneficis a llarg termini de l’atenció pal·liativa; introduir avaluacions anticipades de les necessitats de cures pal·liatives, proporcionar suport a les famílies; els cuidadors haurien de ser potenciats, especialment per permetre cures a casa o en la comunitat. Amb aquestes accions es pot augmentar el nombre total de persones que reben atenció pal·liativa.

Sí, Catalunya és un exemple d’àmbit en què el govern ha atès les necessitats d’atenció pal·liativa de les seves poblacions, i de manera planificada. Han invertit de forma constant en la creació d’equips d’atenció domiciliària, equips d’assistència hospitalària i la creació d’unitats dedicades amb llits i cures pal·liatives i també han invertit en equips de suport psicosocial.

Aquests grups lideren el camí i donen un exemple de com grups privats poden cooperar amb el sistema de salut pública i proveir bons resultats per als pacients que necessiten aquestes cures. La Caixa està treballant conjuntament amb el Ministeri de Salut per finançar programes que enfoquen les necessitats emocionals, socials i espirituals dels pacients. Amb equips multidisciplinaris amb doctors, psicòlegs, treballadors socials i voluntaris.