Un fil de llum

Els ciutadans –tots– no només tenim dret a tenir casa; també en tenim a veure’ns-hi. La Llei 24/2015, titulada “de mesures urgents per a afrontar l’emergència en l’àmbit de l’habitatge i la pobresa energètica”, ha suposat l’arribada d’un nou paradigma sobre com s’han d’entendre els drets als subministraments bàsics per a la vida digna de les persones. Ja no parlem de responsabilitat social corporativa, sinó de drets que les administracions hem de garantir.

I és per això que, des d’un primer moment, des del món local, en ciutats com a Sabadell, vam fer tot allò que les competències municipals ens permetien per afavorir el desplegament de la Llei 24/2015: campanyes de denúncia de les companyies incomplidores, amb advertiment de sancions si no rectificaven; redacció d’informes de vulnerabilitat des dels equips de serveis socials, tant si l’empresa ens els demanava abans de fer un tall com si no ho feia, i, finalment, posada en marxa de processos sancionadors. Sabadell va ser la primera ciutat del país a fer-ho.

No és acceptable l’amenaça de privar d’un dret bàsic les persones més vulnerables d’una societat. Les empreses que es lucren amb serveis elementals com la llum, l’aigua o el gas han d’assumir el compliment de la legalitat vigent, que en protegeix els drets energètics. En cas que les elèctriques facin talls a famílies protegides per la Llei 24/2015 com amenacen que faran, instem totes les administracions competents a utilitzar les vies sancionadores de manera contundent, i, sobretot, hi instem els 15 ajuntaments que poden fer-ho directament.

Sempre hem tingut clar que calia condonar el deute acumulat per les persones protegides per aquesta llei, des de l’any 2015. Convé fer-ho per un motiu obvi: les elèctriques han estat les principals responsables del deute en negar-se a signar els convenis oferts pels municipis, pels consells comarcals i per la Generalitat. Però és que ara, el 2019, cal fer-nos una pregunta: de debò hem de pagar el deute entre tota la ciutadania (a través de l’administració que sigui), o bé el deute l’ha d’assumir l’empresa que l’ha generat i que obté beneficis multimilionaris de tots nosaltres?

Els ajuntaments no haurien de pagar cap factura fins que no hi hagi un conveni signat entre les subministradores i les administracions públiques catalanes en el qual quedi garantida i establerta la gestió dels fons previstos a la llei. I, és clar, quan les subministradores s’hi adhereixin, les administracions compliran amb la part que s’acordi al conveni signat.

La prioritat i el compromís d’Esquerra Republicana de Catalunya és i serà sempre la defensa dels drets i de la dignitat de la gent, i, per complir el que prometem, farem servir totes les eines de què disposem, així ho hem defensat i així ha quedat aprovat al ple de la Diputació del mes de setembre. Treballarem al costat dels agents i moviments socials, del món local i del govern de la Generalitat per aconseguir que totes les persones –de manera molt especial, les més vulnerables– tinguin el subministrament energètic necessari per a una vida digna.