Societat

RAMON RIERA

AUTOR DE’“L’HERÈNCIA EMOCIONAL”, EN CATALÀ A LA CAMPANA, I EN LA CASTELLÀ, A PLANETA

“Si el futur és font d’oportunitats, els valors útils són els de la llibertat”

L’herència emocional ens ve dels pares i de l’entorn. És un llegat invisible que abans es basava en l’obediència i ara troba una nova era en poder-se fonamentar en la llibertat i l’empatia

Els valors se’ns transmeten a través de l’herència emocional?
Els valors són les reaccions emocionals espontànies, que surten automàticament i que és el que heretem dels pares, del que anomenem herència emocional, i de la cultura que ens envolta. Si vols veure els valors d’algú, mira les seves reaccions emocionals. A partir de com et sents davant d’una situació, sabem que tens uns valors o uns altres. I per això aquests valors han anat canviant a mesura que ha canviat la societat.
Com es detecten aquests canvis en la història de la societat?
En el llibre faig servir diverses històries per il·lustrar-ho. I una d’elles és la d’Abraham, que, obeint Déu, està disposat a sacrificar el seu fill. Cristians, jueus i musulmans han escoltat aquesta història com a exemple de conducta. Perquè els seus valors es basaven en l’obediència, en valors patriarcals: “Tu m’obeeixes i jo et protegeixo.” La societat postindustrial, la que comença a no haver de patir per morir de gana, descobreix els valors emancipadors, que es basen en la llibertat i no en l’obediència: “Jo no he de sentir el que tu esperes que senti, perquè ja no estic preocupat, ni depenc de tu, per a la meva supervivència física.” I ara veiem la història d’Abraham de manera radicalment diferent, jutjant el pare i patint pel que pot sentir el fill. Quan el futur és viscut com una font d’amenaces, els valors útils són el patriarcals. Si el futur és una font d’oportunitats, els valors útils són els de llibertat, els emancipadors.
Tot es basa, doncs, en una seguretat material?
Els tres factors bàsics són seguretat material, accés variat a l’educació i connectivitat. La seguretat material dona accés a les emocions. Si tu tens seguretat, tu et pots permetre connectar i sentir. Mai com fins ara havíem estat tan connectats amb les emocions. I això es veu bé en col·lectius que han estat tradicionalment oprimits, com les dones, els nens o fins i tot els soldats. Ara ens fixem en què senten i com ho senten. Antigament, els traumes d’una dona sotmesa, un nen maltractat o d’un veterà eren esborrats de la consciència. Els valors tradicionals o patriarcals et feien mirar cap a una altra banda. En canvi els valors emancipadors et permeten descobrir els teus sentiments i la teva vulnerabilitat, i comences a pensar què deuen sentir aquestes persones.
Si ens sabem vulnerables podem empatitzar amb l’altre.
Exacte. Tot comença per reconèixer la pròpia vulnerabilitat. Es creu que al llarg de la història, la població estava més connectada a la vulnerabilitat perquè patia molt, vivia més a prop de la mort i estava més connectada al que sentia. Això és una idealització del passat. No era així. És ara, que podem connectar amb les nostres emocions, quan som més conscients dels nostres sentiments més autèntics. Aleshores assumim que som vulnerables i que l’empatia amb els altres ens pot fer més forts, més lliures. I podem decidir futurs i objectius.
Però pot haver-hi qui se senti còmode amb l’herència emocional tradicional.

Malgrat que estem en una corba de progrés en els sistemes de valors, hi ha una sèrie de desajustos en la societat de les noves tecnologies que han provocat un augment de les desigualtats. D’altra banda, la rapidíssima transformació dels valors patriarcals en valors emancipadors ha desconcertat i espantat a molta gent. Tot plegat ha provocat que hi hagi una part de la població que vulgui tornar als antics valors. Això podria explicar el creixement de moviments d’ultradreta. Cal entendre la reacció i buscar la raó del rebuig a aquest canvi de valors

Aquestes dues velocitats poden explicar el moment polític i social que vivim?
Sí, crec que el que vivim es pot considerar com un xoc entre dos sistemes de valors. Hi ha un sistema en què el valor unitat juga un paper central, perquè històricament, ancestralment, sí que la unitat del grup ha estat essencial per sobreviure. En canvi, els valors emancipadors es basen en la llibertat de decisió. Entre “jo vull decidir el meu futur” i “jo em dec a la unitat del meu grup”, hi ha un xoc emocional molt difícil.
Cal, doncs, esperar un canvi de valors d’algun dels dos sistemes?
L’evolució pel que fa a llibertats, com el vot de les dones, el divorci, l’avortament o el matrimoni entre persones del mateix gènere, demostra que, a poc a poc, la llibertat de decidir avança. En el cas de Catalunya, hi pot haver una por al caos, al canvi d’ordre, i molta gent potser no està preparada per viure-ho. No saps mai, quan fas una revolució, si has escollit el moment adequat.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Tornen les malalties victorianes

Londres

El romanticisme de l’espàrrec

Gavà
CRÒNICA

El futbol no s’acaba al minut 90

Olot

Un poemari que reflexiona sobre la vida i la poesia

Olot

Comença l’espectacle

Barcelona
VIDRERES

Tres grans illes de contenidors als accessos d’Aiguaviva Parc

VIDRERES
Equipaments

Reclamen a Collboni un casal d’avis als jardins de Pedralbes

Barcelona
Patrimoni

Jornades sobre el monestir de Sant Jeroni de la Vall d’Hebron

Barcelona
Urbanisme

Obre el primer tram d’un carril bici a la travessera de les Corts

Barcelona