“Si el futur és font d’oportunitats, els valors útils són els de la llibertat”

Els valors són les reaccions emocionals espontànies, que surten automàticament i que és el que heretem dels pares, del que anomenem herència emocional, i de la cultura que ens envolta. Si vols veure els valors d’algú, mira les seves reaccions emocionals. A partir de com et sents davant d’una situació, sabem que tens uns valors o uns altres. I per això aquests valors han anat canviant a mesura que ha canviat la societat.

En el llibre faig servir diverses històries per il·lustrar-ho. I una d’elles és la d’Abraham, que, obeint Déu, està disposat a sacrificar el seu fill. Cristians, jueus i musulmans han escoltat aquesta història com a exemple de conducta. Perquè els seus valors es basaven en l’obediència, en valors patriarcals: “Tu m’obeeixes i jo et protegeixo.” La societat postindustrial, la que comença a no haver de patir per morir de gana, descobreix els valors emancipadors, que es basen en la llibertat i no en l’obediència: “Jo no he de sentir el que tu esperes que senti, perquè ja no estic preocupat, ni depenc de tu, per a la meva supervivència física.” I ara veiem la història d’Abraham de manera radicalment diferent, jutjant el pare i patint pel que pot sentir el fill. Quan el futur és viscut com una font d’amenaces, els valors útils són el patriarcals. Si el futur és una font d’oportunitats, els valors útils són els de llibertat, els emancipadors.

Els tres factors bàsics són seguretat material, accés variat a l’educació i connectivitat. La seguretat material dona accés a les emocions. Si tu tens seguretat, tu et pots permetre connectar i sentir. Mai com fins ara havíem estat tan connectats amb les emocions. I això es veu bé en col·lectius que han estat tradicionalment oprimits, com les dones, els nens o fins i tot els soldats. Ara ens fixem en què senten i com ho senten. Antigament, els traumes d’una dona sotmesa, un nen maltractat o d’un veterà eren esborrats de la consciència. Els valors tradicionals o patriarcals et feien mirar cap a una altra banda. En canvi els valors emancipadors et permeten descobrir els teus sentiments i la teva vulnerabilitat, i comences a pensar què deuen sentir aquestes persones.

Exacte. Tot comença per reconèixer la pròpia vulnerabilitat. Es creu que al llarg de la història, la població estava més connectada a la vulnerabilitat perquè patia molt, vivia més a prop de la mort i estava més connectada al que sentia. Això és una idealització del passat. No era així. És ara, que podem connectar amb les nostres emocions, quan som més conscients dels nostres sentiments més autèntics. Aleshores assumim que som vulnerables i que l’empatia amb els altres ens pot fer més forts, més lliures. I podem decidir futurs i objectius.

Sí, crec que el que vivim es pot considerar com un xoc entre dos sistemes de valors. Hi ha un sistema en què el valor unitat juga un paper central, perquè històricament, ancestralment, sí que la unitat del grup ha estat essencial per sobreviure. En canvi, els valors emancipadors es basen en la llibertat de decisió. Entre “jo vull decidir el meu futur” i “jo em dec a la unitat del meu grup”, hi ha un xoc emocional molt difícil.

L’evolució pel que fa a llibertats, com el vot de les dones, el divorci, l’avortament o el matrimoni entre persones del mateix gènere, demostra que, a poc a poc, la llibertat de decidir avança. En el cas de Catalunya, hi pot haver una por al caos, al canvi d’ordre, i molta gent potser no està preparada per viure-ho. No saps mai, quan fas una revolució, si has escollit el moment adequat.