“Déu és una de les idees humanes de més envergadura

En grans línies soc continuista, sí, però amb vista al futur immediat volem enfortir les activitats dels seminaris, la dimensió internacional i la relació amb l’actualitat. També volem donar més pes i continguts a la pàgina web, on es poden descarregar gratuïtament els Quaderns i donar més veu als joves.

Des de fa dos anys som membres de Pax Romana i de l’Acadèmia Europea de les Religions, i fa dos mesos ens van reconèixer com a membres del conjunt de la Xarxa Europea de Centres Culturals Catòlics. Això, a banda que de fa anys apostem per portar a les nostres conferències i els seminaris conferenciants internacionals de primer nivell. El que sí que ens agradaria és ajudar a fer que pensadors de casa nostra anessin a donar-se a conèixer a fora per aconseguir més visibilitat al pensament fet aquí. Que des de Catalunya es pugui explicar quines aportacions hem fet a la cultura, a l’espiritualitat; que es parli de Ramon Llull, d’Arnau de Vilanova, de Gaudí, des del punt de vista de l’art, de la pintura religiosa d’en Dalí... seria molt enriquidor.

Va parlar dels abusos dins de l’Església i va dir que, en primer lloc, el que cal és escoltar les víctimes i veure en elles, en un concepte que potser és una mica polèmic, el cos de Crist. El cos de Crist com a representació de gent que ha sofert i que a sobre has fet sofrir tu. Margron pensa que com més en profunditat atens aquestes víctimes més notes la necessitat de canviar tu mateix; diu que l’escàndol pot ser bo si et preguntes sobre tu mateix i fas que els altres s’ho preguntin i obres una via de conversió de l’Església. Creu que cal portar aquest patiment compartit cap a una resurrecció espiritualment potent.

Giren entorn de la filosofia, la teologia, la Bíblia, el patrimoni sacre, la literatura i les arts, la història de l’Església, la comunicació, la religió, la doctrina social de l’església, la ciència i la fe. Fem cursos de lectura i conferències sobre temes d’actualitat. Es tracta de buscar coneixements per apropar-los a la gent, per incentivar el sentit crític.

Sí, la gent està poc preparada, anem enrere. Hi ha hagut una crisi de la raó vinguda per una crisi del progrés; s’ha vist que la ciència i la tècnica, tot i que hagin donat moltíssim, no han donat el que prometien i han posat al davant la raó econòmica en comptes de la raó de les persones. La raó econòmica ha acabat donant el poder a uns pocs i la raó política s’ha centrat més a aconseguir el poder que a aconseguir ideals. Aleshores s’ha buscat la solució en les emocions, però si les emocions no passen per la raó es fa difícil dialogar amb l’altre. Una cosa que em sembla molt empobridora és que moltes vegades s’ha passat a una indiferència cap al fenomen religiós i això en molts ha fet que l’únic coneixement del fet religiós s’hagi reduït a un somriure de menyspreu. Això és delirant perquè la religió sempre ha tractat temes profundíssims del que som, del que volem, del sentit de la vida, de què és la realitat... Estem parlant d’un somriure de commiseració! Déu, encara que no fos realitat, és una de les idees humanes de més envergadura i de més potència que hi ha hagut al llarg de la història; és tota una estructura intel·lectual. Ho veiem en els temes de ciència i fe.

El tema de la ciència atrau especialment perquè la gent se sent neguitejada, vol saber quin lloc continua donant per a un sentit de la vida, fins a quin punt permet rellegir coses de la història del pensament cristià. D’aquí uns dies a Poblet farem unes conferències per parlar de la resurrecció: què diu la ciència de la resurrecció i la fi del món.

La ciència diu que a l’univers d’aquí a 50.000 milions d’anys ja no hi quedarà cap vida. En segon lloc, i si parlem dels progressos en la teoria de la informació, veiem que és possible la resurrecció algorítmica... es parla de la possibilitat que la teva ment pugui continuar vivint dins d’un ordinador. Abans de la neurociència quan parlaves només de matèria la idea de la resurrecció des del punt de vista científic trontollava, però quan ara parlem d’informació la cosa canvia, perquè es pot passar la informació del cervell a un ordinador i després de l’ordinador tornar a passar a matèria en el que pot ser una espècie biològica nova que no ha passat per la vida...