Psicòlegs i psiquiatres fan públic un manifest contra “la violència de l’Estat”
Una vuitantena de professionals alerten que la repressió i la por persegueixen neutralitzar la població
Asseguren que “no totes les violències són iguals”
Una vuitantena de professionals de la salut, entre els quals hi ha força psicòlegs però també psiquiatres, pedagogs i metges, han fet públic un manifest en què denuncien obertament la “violència de l’Estat” i alerten dels “efectes perversos de la por exercida des del poder”.
Els promotors del manifest parteixen de la base que “no totes les violències són iguals”. En aquest sentit, deixen ben clar que no els agraden “els contenidors cremats, però encara menys la violència contra les persones, la violència d’estat contra un poble pacífic; que es facin saltar quatre ulls en una setmana o que es colpegi per darrere els ciutadans”. I lamenten que tot això ho hagin fet “agents uniformats, espanyols o catalans, en representació de l’Estat”. “Si l’Estat va més enllà de l’ús just de la seva força, aleshores esdevé un estat violent”, hi afegeixen.
Les conseqüències d’aquesta “violència d’estat”, quan “els encarregats de protegir són els que exhibeixen un poder mortífer”, genera “una contradicció explosiva que esdevé el desencadenant de la violència social”. I pels signants del manifest, “de cap manera es poden posar al mateix nivell l’exercici violent de la força, emparat des d’un estatus institucional, i l’expressió d’altres formes d’aldarulls i vandalisme”.
“Més enllà de les armes i empresonaments”, continua l’escrit, la violència d’estat utilitza també “l’ús agressiu de la paraula, la perversió del llenguatge i la por com a arma de destrucció massiva”.
I és en relació amb els efectes que pot tenir la por on els professionals que signen la denúncia posen el focus. Entenen que amb la por el que es pretén és “eliminar l’alteritat, la diferència, originant desemparament i contribuint al patiment mental que s’expressa en forma d’inhibició, ansietat, terror, angoixa i una plètora de pertorbacions psicosomàtiques”.
En definitiva, els autors del manifest, que continuarà rebent adhesions en els pròxims dies, responsabilitzen l’Estat de ser “la font originària d’un gran patiment moral, i molt sovint també físic”, i també de negar el diàleg. “Quan la paraula dimiteix, comença el domini de la violència: s’han preguntat els nostres polítics on és l’origen dels contenidors cremats i més aldarulls als nostres carrers?”
Insisteixen que “en un moment de gran involució, un moviment de protesta i desacord transversal és necessari, sa, creatiu i subversiu”. En aquest sentit, “els atacs violents al dret de protesta consoliden un nou despotisme que, disfressat de democràcia, ataca la salut mental i física”.
El Col·legi Oficial de Psicologia de Catalunya, amb 15.000 col·legiats en actiu, va afirmar ahir que “no té cap relació amb l’elaboració i/o promoció d’aquest manifest”.
“Ficar jovent a la presó fa mal a les famílies”
Montserrat Mallorquí, de la sectorial de psicòlegs de l’ANC, explica que el manifest neix de la necessitat de posar sobre la taula que “res del que està passant és gratuït”, i que “tot té l’objectiu de neutralitzar amb la por i la repressió perquè la gent no s’aixequi i no faci res i fins i tot desisteixi d’anar a manifestacions”. En aquest sentit, entén que accions “com ficar jovent a la presó fan mal a les famílies” i compara la situació actual amb la de la dictadura. “És el mateix model de represaliat del franquisme” i, per tant, el que volen els professionals és que la gent entengui que “no es pot gestionar com una normalitat el que és una anormalitat”.
El psicòleg Juanjo Tolosa, del grup promotor del manifest, assegura que els professionals estan veient com augmenten els casos d’ansietat: “La gent té por de parlar perquè té por i la por és una plataforma per generar una sèrie de desajustos importants.” Per Tolosa, el diàleg és bàsic per sortir d’aquesta situació: “S’ha creat un substrat de malestar que només es pot resoldre aprofundint en la tasca democràtica, recuperant la paraula.”
