Més de 23.000 gironins, extremadament vulnerables
La memòria del 2018 que ha elaborat la Creu Roja recull un increment de l’11,6% en el nombre de persones en una situació de gran pobresa a les comarques gironines
La Creu Roja va atendre al 2018 69.076 persones a la demarcació
La Creu Roja de Girona va donar ajuda humanitària durant l’any passat a 23.048 persones en una situació d’extrema vulnerabilitat, una xifra que suposa un increment de l’11,6% respecte al 2017, quan van ser 19.828. Aquesta és una de les dades incloses en la memòria del 2018 i en el 12è estudi de l’Observatori Pobresa intermitent i fragilitat social presentat ahir a Girona. Són persones que van rebre suport mitjançant lliurament d’aliments, material escolar i ajudes econòmiques i, segons la Creu Roja, són dades que constaten que la recuperació econòmica encara no ha arribat als sectors més vulnerables de la població.
D’aquestes 23.048 persones ateses, bona part d’elles van rebre ajuda alimentària, amb un total de 736.023 quilos/litres repartits. Pel que fa als productes bàsics, que van donar cobertura a1.529 persones, es van repartir 562 targetes de prepagament d’alimentació, 161 ajudes de vestuari, 949 kits socials (sobretot bolquers) i 79 ajudes òptiques. Així mateix, també es va oferir atenció integral a 576 persones sense llar i es van atendre 402 infants en situació de risc. En el programa d’estalvi energètic, es van lliurar 142 ajudes per pagar la factura de la llum i subministraments, que van donar cobertura a 270 persones i 102 ajudes a lloguer per a la prevenció de l’exclusió residencial de 223 persones.
Les persones en situació d’extrema vulnerabilitat representen la part més important de les 31.307 ateses a la demarcació en situació de risc, entre les quals, també s’hi inclou la gent gran i atenció a la dependència –4.077 persones–, les persones refugiades i migrants –2.332 persones ateses–, les persones amb dificultat funcional –1.013 d’ateses–, 412 dones en situació de dificultat, 402 infants en risc i 18 reclusos. Aquestes són les persones ateses en risc de vulnerabilitat social, però en conjunt, la Creu Roja ha atès a la demarcació un total de 69.076 persones, i ha fet fins a 226.465 intervencions.
Migrants i refugiats
Pel que fa a les 2.332 persones migrants i refugiades ateses a les comarques gironines, van suposar un total de 13.631 intervencions. Concretament, es va fer una atenció integral a 649 persones refugiades i a 1.683 persones migrants. En aquest sentit, la memòria de la Creu Roja destaca que s’han reforçat els programes per donar una millor resposta a les necessitats actuals de les persones migrants o sol·licitants d’asil a les comarques gironines promovent la seva acollida i integració i consolidant el recurs de les places d’acollida destinades a refugiats i sol·licitants de protecció internacional. Concretament, tenen 37 places d’acollida i s’ha donat cobertura en primera acollida a 376 persones, en acollida temporal a 168 i s’han integrat 135 persones. Aquest és el tercer any que està en marxa el programa d’atenció a persones refugiades.
LES FRASES
Prova pilot a Blanes
Un dels aspecte que posa en relleu l’estudi Pobresa intermitent i fragilitat social presentat ahir i que es basa en l’enquesta a 197 gironins és el desconeixement que encara es té de la renda garantida de ciutadania (RGC) i que queda un llarg recorregut per a la seva consolidació. Concretament, es constata que una bona part de les persones que reben la RGC no poden cobrir les despeses bàsiques de la llar. En aquest sentit, la Creu Roja destaca que és una dada preocupant ja que amb una mitjana de 646 euros de la prestació de la RGC i una mitjana de despeses de 660 euros, la renda no és suficient per garantir les necessitats bàsiques.
Per treballar encara més en aquest sentit, en el de tenir un paper actiu en l’acompanyament de les persones en major risc d’exclusió social, el coordinador de la Creu Roja a la demarcació de Girona, Jordi Martori, va explicar ahir que s’ha posat en marxa una prova pilot a Blanes per millorar l’ocupabilitat de les persones perceptores de la RGC per oferir un pla individualitzat i de seguiment per millorar la seva ocupabilitat i tornar a entrar al mercat. Es tracta del programa MAIS (Mesures Actives d’Inserció). “El que fem és acompanyar aquesta persona a sortir del forat negre”, va dir Martori, explicant que inclou una trentena de participants i una trentena d’empreses col·laboradores de la comarca, amb les quals es firmen convenis de pràctiques laborals no remunerades. “Falta molt de suport de l’administració local i comarcal”, va afegir Jordi Martori.
Recaure en la pobresa un any després de sortir-ne
U.C
El 17,2% de les persones que al 2018 van sortir de la situació de pobresa a les comarques gironines van tornar a requerir aquest any el suport de la Creu Roja. Aquesta dada és similar a la del conjunt de Catalunya, on dues de cada deu persones que al 2018 milloraven la seva situació un any després tornaven a tenir dificultats i necessitaven ajuda per garantir les necessitats bàsiques, com ara el menjar o les despeses de l’habitatge. Així, segons l’estudi, en una perspectiva dels darrers dos anys, per cada 11 persones que han consolidat la seva recuperació, n’hi ha 17 que han tornat a recaure.
L’estudi –que s’ha fet a través de l’enquesta a 197 gironins que l’any 2017 necessitaven ajuda bàsica– constata que els grups més vulnerables a la cronificació de la seva situació de pobresa són les dones i les persones d’entre 30 i 49 anys. I encara més, són les famílies monoparentals amb mares al capdavant les que tenen una major tendència a dependre dels ajuts i presenten més dificultats per a la recuperació en relació amb la resta de famílies amb infants. El 72% d’aquest col·lectiu es troba en una situació de pobresa crònica i només el 8% es recupera en els darrers dos anys, destaca la Creu Roja. Altres dades que recull l’estudi són que el percentatge més alt de cronificació, un 65,7%, se situa en el grup d’edat d’entre els 30 i els 39 anys, que és una de les dades més diferents de la resta de Catalunya, on aquesta edat és més alta.
Segons Pilar Millan, un dels factors que expliquen aquesta “fragilitat” és la precarietat laboral. De fet, el 42% d’aquest grup que ha tornat a necessitar ajuda tenen actualment feina però el salari no els permet cobrir les necessitats més bàsiques. Pel que fa als ingressos, el 42% responen que no arriben als 600 euros mensuals.
