Un papa global
Un congrés internacional fet a Barcelona analitza, quan falta poc per als set anys de pontificat de Francesc, la seva aportació a la teologia i a l’Església
Aquest papa no és de l’abstracció i del concepte, sinó que és de la concreció, va directe a les persones
Ha trencat les fronteres entre creients i no creients, entre cristians i no cristians
Amb motiu del proper setè aniversari de l’elecció de Jorge Mario Bergoglio com a papa, el mes de març que ve (va ser escollit el 13 de març del 2013), Barcelona ha estat el marc d’un congrés internacional per parlar de l’aportació de Francesc a la teologia i a l’Església. Religiosos i teòlegs vinguts d’arreu del món han posat sobre la taula el valor del llegat que ja avui –quan encara li queda molt camí per recórrer– ha deixat aquest papa, el papa de l’Evangelii gaudium (l’alegria de l’Evangeli), del Laudato si, que advoca per la conservació del medi ambient i l’ecologia integral, el papa del sínode de la Família, que va plantejar la possibilitat d’acollir els catòlics divorciats i no va condemnar els homosexuals; del sínode de l’Amazònia, on va proposar la protecció dels pobles indígenes i de la Terra i la possibilitat d’ordenar casats; el papa que ha tret la pena de mort del catecisme de l’Església catòlica. “Una de les principals conclusions a què s’ha arribat en aquest congrés és que aquest no és un papa de l’abstracció i del concepte, sinó que és un papa de les coses concretes, que va directe a les persones”, diu Armand Puig, rector de l’Ateneu Universitari Sant Pacià (AUSP), organitzador del congrés. Diu Puig que les paraules clau d’aquest papa són dues: pobres i misericòrdia, en el sentit de compassió. “En aquest món on hi ha tantes referències a les emocions i a la sensibilitat moltes vegades es diu però no es concreta. Francesc no. Francesc diu que les emocions i la sensibilitat s’han de concretar amb els altres i per als altres. És, en realitat, la paràbola del bon samarità.” “El papa Francesc diu que si tens el cor ple de misericòrdia de seguida veuràs els pobres. Veuràs qui són i on són, i adreça l’evangeli de Jesús a qualsevol persona del món”, manté Armand Puig, per la qual cosa assegura que Francesc “trenca fronteres entre creients i no creients, entre cristians i no cristians, i en trencar les distàncies, el fa global”. “Francesc és un papa global, que parla de la creació com la casa comuna i entén que el cristianisme ha de recomençar des de les perifèries, allí on ressona el clam, sovint silenciós, dels pobres, que és poc o gens escoltat”, manté Puig. I recorda que “Francesc no és un teòleg sistemàtic, sinó un pastor que proposa a l’Església unes línies de força teologicopastorals que arrelen en el més pregon de l’Evangeli i porten a comunicar de manera més incisiva les veritats de la fe. Aquestes veritats són presentades pel papa amb una força renovada, que fa creïble el missatge de l’Evangeli”.
El congrés L’aportació del papa Francesc a la teologia i a la pastoral de l’Església, que es va fer el mes de novembre passat, el van presidir el cardenal Joan Josep Omella, arquebisbe de Barcelona, i el cardenal Lluís F. Ladaria, prefecte de la Congregació per a la Doctrina de la Fe, el ministeri vaticà que custodia la doctrina catòlica. S’hi van inscriure quasi 250 persones. Entre els ponents, set experts laics: cinc homes i dues dones. Una d’elles, Margarida Bofarull, presidenta de l’Institut Borja de Bioètica i delegada de fe i cultura de l’Arquebisbat de Barcelona, va recordar que la revolució de la misericòrdia de Francesc és de les que “rebutgen les condemnes i demanar la mort del pecador”.
Va ser l’arquebisbe de Barcelona, Joan Josep Omella, qui va assenyalar que Francesc “ha iniciat un postconcili”. “Som davant la represa i l’aprofundiment del Vaticà II per part d’un papa que n’intueix l’esperit i que marca unes línies de força que incideixen en la teologia i la pastoral de l’Església”, diu Armand Puig, que matisa que Francesc no és un papa “liberal” que adopta posicions rupturistes, sinó un papa que treu del seu tresor “coses noves i coses velles”. “Aquest tresor –diu– és l’Evangeli, que explica i comunica en el cor de la vida i de la realitat, no de manera abstracta i teorètica sinó històrica i dialogal.” I el cardenal Lluís F. Ladaria, jesuïta de Mallorca, va insistir que Bergoglio aposta per “una Església constitutivament sinodal”, que es fonamenta en una eclesiologia de la comunió on el poble no és un afegit del clergue sinó l’actor principal”.
