Jordi Barris, una vida sota l’envelat

La vida de Jordi Barris (Salt, 1937) no segueix els estàndards de la societat. Autodefinit com un artista aficionat, va passar gran part de la seva vida sota un envelat de festa major. No ho feia, però, per ballar i passar l’estona, com la majoria de joves. La seva feina era muntar i desmuntar l’estructura. Per ell, però, no era un sacrifici: “Mai ho vaig fer per guanyar-me la vida, sinó perquè m’agradava.” Tal és la passió que sent pels envelats que, un cop mort, vol que les seves cendres reposin dins una maqueta feta per ell mateix, que està exposada fins a mitjan mes a l’Espai Santa Caterina en una exposició sobre envelats. Aquesta, però, no és l’única passió de Jordi Barris. Pintor d’esperit, va començar a pintar de ben petit. Primer a Salt i després a Barcelona, on pintava decorats de teatre. Poc després, ajuntaria les seves dues grans passions creant els quadres que presidien els decorats dels seus envelats. Ara, ja jubilat, passa gran part del dia al seu estudi de Salt, on guarda centenars de les seves obres. Per ell, anar a fer un cafè o jugar a la petanca “són coses de jubilats”. Explica que continuar pintant el fa sentir actiu ara que ja fa més de tres dècades que no munta cap envelat. Des que va deixar de fer-ho, va endinsar-se en el món dels pessebres artesans, una afició que l’ha portat a ser premiat en diverses ocasions per l’Associació de Pessebristes de Girona.

Amb 82 anys, viu la vida sense intenció d’aturar-se, esprement al màxim el seu talent artístic i gaudint de cada traça del pinzell. Quan era jove recorria les comarques gironines muntant i desmuntant envelats. En l’actualitat ho fa a través de les pintures i els pessebres per no perdre el ritme.