El govern de Colau vol duplicar les finques protegides de la Vila de Gràcia perquè passin de 564 a 1.021
S’aprova inicialment una revisió del catàleg patrimonial que incorpora elements com les casetes del carrer Encarnació
El govern d’Ada Colau vol duplicar les finques protegides de la Vila de Gràcia, controlar qualsevol enderroc al nucli antic i obligar a conservar els patis i jardins. Això és el que preveu la revisió del Pla especial de protecció del patrimoni històric i artístic dels barris tradicionals de la Vila de Gràcia, que aprova inicialment la Comissió de Govern aquest dijous. La revisió del catàleg patrimonial implicaria passar de 564 finques considerades com a protegides fins a 1.021, incorporant nous elements com les casetes del carrer Encarnació. Segons ha avançat la segona tinenta d’alcaldia, Àrea d’Ecologia, Urbanisme i Mobilitat, Janet Sanz, comencen per Gràcia però volen continuar revisant altres districtes com Ciutat Vella.
En paral·lel, el consistori també ha licitat la redacció d’una modificació del Pla General Metropolità (PGM) per revitalitzar els barris de Gràcia i ordenar els usos i activitats actuals. Per poder elaborar aquest document, l’ajuntament ha fet una nova suspensió -d’un any de durada- de llicències d’obra nova i comunicats d’enderrocs als sòls ocupats pels teixits històrics tradicionals de la Vila.
Revisió del catàleg patrimonial
Segons el govern municipal, cal una revisió per garantir que es conserva i es manté el caràcter identitari i les especificitats del casc antic de Gràcia, ja que el Pla General Metropolità del 1976 va tractar el nucli històric de Gràcia sense cap previsió de protecció específica.
“El que vam comprovar fa un any és que el planejament vigent no era prou per protegir la memòria del districte”, ha explicat Janet Sanz. Per això ara el consistori vol modificar-lo i alhora tirar endavant amb la tramitació de la revisió del Pla Especial de Millora, Protecció i Reforma Interior de la Vila -el catàleg-.
“L’objectiu és incorporar en el catàleg de la ciutat aquesta idea de protecció de barris i manteniment de la història”, ha dit Sanz. En aquest sentit, la tinenta d’alcaldia ha celebrat l’aprovació inicial de la revisió perquè el nou catàleg incorpori en l’urbanisme elements com “el teixit comercial, els entorns naturals o la memòria històrica dels veïns”.
Nous elements protegits
Concretament, s’afegeixen 25 finques individuals i entren al catàleg 10 nous conjunts, com el de les casetes del carrer de l’Encarnació o el conjunt de dalt del carrer Verdi. Entre els deu conjunts que s’incorporen destaca com a novetat l’anomenat ’conjunt de protecció de la Vila de Gràcia’, un àmbit que concentra la major part del teixit històric del nucli antic de Gràcia -recorre la Via Augusta, l’avinguda Riera de Cassoles, la Travessera de Dalt, els carrers Escorial, Bailén i Còrsega i l’avinguda Diagonal-. En formen part prop de 400 edificis que es van construir abans del 1933.
En total, les parcel·les protegides (entre finques individuals i els 10 nous conjunts) passen de 564 a 1.021. Tots els nous elements es categoritzen amb la C, fet que comporta que si s’hi fan intervencions, les finques hauran de mantenir la volumetria original i, si n’hi ha, els jardins que l’envolten.
A banda, s’obliga a conservar els patis i jardins de les finques de la Vila de Gràcia i part dels barris de la Salut, Vallcarca, els Penitents, el Camp d’en Grassot i Gràcia Nova, tant els públics com els privats.
“El patrimoni, el verd i l’habitatge han de ser les tres claus que ens permetin tenir la identitat arquitectònica del barri, el verd que necessitem però també la gent que hi viu”, ha dit Eloi Badia, regidor de Transició Ecològica i del districte de Gràcia.
