Les ‘sardines’ desafien Salvini
Agafa força el primer moviment de protesta organitzat als carrers contra el líder de la Lliga
Omplen les places a favor de l’antifeixisme i l’antiracisme
Matteo Salvini no és al govern des del mes d’agost, però es passeja triomfal per tot arreu, apareix cada dos per tres als mitjans i monopolitza els debats a les xarxes socials. I és que continua encapçalant tots els sondejos: si es votés en unes generals, arrasaria. La Lliga seria el partit més votat pels italians, i obtindria entre un 30% i un 33% dels vots. A molta distància, el Partit Demòcrata (19%) i els antics socis al govern de Salvini, els del Moviment 5 Estrelles (16%). La coalició de dretes entre la Lliga, el partit de Silvio Berlusconi i els postfeixistes vorejaria el 50% dels vots. Amb aquest panorama, molta gent es preguntava: on és l’altra Itàlia, la que no aplaudeix els discursos d’odi de Salvini? I va aparèixer el moviment de les sardines.
Les sardines van néixer a Bolonya el 14 de novembre, arran d’una convocatòria a través de Facebook. L’esdeveniment es deia 6.000 sardines contra Salvini. Van triar aquest nom perquè tenien l’objectiu de ser més que els participants en el míting que Salvini feia el mateix dia a la ciutat, i que seria el tret de sortida de la campanya per a les eleccions regionals de l’Emília-Romanya. Els convocants eren quatre joves bolonyesos: Giulia, Andrea, Roberto i Mattia Santori. Aquest últim va ser l’ideòleg de la iniciativa i és qui s’encarrega de parlar amb els mitjans. Va voler deixar clar des del principi que no són “cap moviment polític, sinó uns anticossos democràtics contra el populisme”. La convocatòria va ser tot un èxit: la plaça Maggiore de la Ciutat Roja es va omplir amb 12.000 persones.
La iniciativa de seguida va començar a replicar-se. La següent va ser Mòdena, una altra ciutat de l’Emília-Romanya, de 186.000 habitants, que va aconseguir reunir 7.000 persones sota la pluja. I així, es va estendre arreu d’Itàlia: quan Salvini fa un acte, se’n contraprograma un altre de protesta. El més multitudinari va tenir lloc a Roma el 14 de desembre: van omplir la plaça San Giovanni amb 100.000 persones, que van cantar Bella ciao i l’himne d’Itàlia, i van exhibir eslògans contra el racisme i les picades d’ullet al feixisme cada vegada més evidents per part del líder de la Lliga.
Plantar cara
El moviment de les sardines ha tingut tant d’èxit i tant de ressò mediàtic perquè en l’any i mig llarg que fa que Salvini és el polític més popular d’Itàlia no hi havia hagut cap moviment de resposta que li plantés cara.
El líder leghista reuneix un bon grapat de gent cada cop que fa un míting, tant al nord com al sud del país. En molts llocs és rebut amb crits d’“Ets el nostre salvador!”. És tot un fenomen mediàtic. I fins ara, a part de manifestacions puntuals, sobretot per part de l’esquerra antifeixista, no s’havia fet visible que hi hagués una oposició als carrers. Hi havia moltes ganes de mostrar el rebuig a l’exministre omnipresent, i el moviment de les sardines, que ha organitzat i canalitzat aquesta energia, ha estat l’oportunitat per fer-ho.
Presentació del manifest
En l’acte que van fer a Roma, van presentar els cinc punts del seu manifest. Demanen que “qui sigui elegit vagi a les institucions a fer política en comptes de campanya electoral permanent”. I que qui tingui el càrrec de ministre “es comuniqui només a través dels canals institucionals”, per evitar la falta de transparència “sobre l’ús polític de les xarxes socials”, diuen.
El portaveu de les sardines, Santori, també va dir que el moviment exigeix un “to civilitzat” als polítics. Demanen “que la violència verbal s’equipari a la violència física”. I, com a cinquè i últim punt del manifest, demanen que es retiri el decret de seguretat que porta el nom de Salvini i que va ser aprovat durant el govern dels 5 Estrelles i la Lliga, un decret que criminalitza la protesta i l’acollida de refugiats. El potent equip de comunicació que té Salvini ha respost amb una campanya que ha inundat les xarxes de gatets: “Els gatets es mengen les sardines”, diuen. De moment, el moviment de les sardines ha aconseguit aportar il·lusió a milers d’italians que no s’identifiquen amb la idea de país que, fins ara, sembla que ha estat predominant.
LES XIFRES
Inconvenients de voler ser massa transversals
Una de les característiques que més remarquen les sardines és que no volen ser identificades amb cap orientació política. El fet de voler ser tan transversals i obrir-se a totes les posicions polítiques ha portat a situacions estranyes. Al moviment, s’hi ha afegit, per exemple, Francesca Pascale, parella de Silvio Berlusconi. El portaveu del moviment va dir que Pascale hi era benvinguda i que celebrava aquesta obertura per part de “la dreta moderada”. Un organitzador romà de les sardines, el periodista Stephen Ogongo, va dir que hi acollien tothom, “tant si són d’esquerres com de Força Itàlia o de CasaPound”. Aquesta organització, que s’autodefineix com a “feixista del tercer mil·lenni”, va dir que acceptava la invitació i que aniria a la manifestació per dialogar amb les sardines. Això va causar estupor i rebombori i els ideòlegs del moviment van haver d’aclarir i subratllar que les sardines són “antifeixistes i antiracistes”.
