“La Pompeu Farra és una entitat lúdica i benèfica”

Q

[A.V.] És una agrupació d’estudiants dedicada sobretot a organitzar esdeveniments, com ara festes universitàries, que és el que es coneix més de tot el que fem i on recaptem més diners. També hi ha tornejos esportius, de bàsquet, de vòlei, de futbol i una esquiada. Amb tot això recaptem el màxim de diners possible per a un fons de la universitat, que és el fons de beques d’ajut de l’estudi.

[A.G.] L’associació existeix des de fa més de vint-i-cinc anys, però la iniciativa de donar diners a ajuts per a l’estudi va començar fa cinc anys. L’entitat va néixer com una comissió de festes i una associació d’estudiants. El nom és curiós i festiu, perquè en aquells temps els diners es recaptaven per autofinançar-se, per pagar-se viatges a final de grau, però això ha canviat.

[A.V.] Va ser una combinació. La UPF va considerar que una entitat dins la universitat havia de tenir una finalitat més altruista. No podia seguir com una entitat privada. Aleshores es va decidir tirar endavant la idea de la finalitat benèfica. De fet, el fons de la UPF d’ajudes a l’estudi es va crear a partir de les donacions de la Pompeu Farra. I des d’aleshores s’han creat altres mecanismes, com ara la possibilitat de fer una donació al fons quan fas la matrícula.

[J.C.] Hi ha un cicle de quatre anys i cada membre s’hi està fins que acaba la universitat. Cada any comencen quatre cinc o sis persones. Fem un procés de selecció, ja que tenim molts candidats. Omplen un formulari, els fem entrevistes i en una festa fem la selecció final, tot i que durant un temps estan de prova. Funciona una mica com una empresa i, de fet, estem organitzats per seccions, com ara la de comunicació, la de relacions amb la universitat, la de tresoreria, etcètera. Entre tots muntem les festes, els tornejos i també noves iniciatives, com ara la botiga de roba, que va començar l’any passat, o el projecte en què estem treballant, que és el Pompeu Farra Club.

[A.V.] És com un carnet jove amb diferents descomptes a diferents llocs, com gimnasos, agències de viatges, cafeteries i altres negocis. La idea és fidelitzar la gent universitària i potenciar les empreses de la zona. El fet de poder tenir descomptes fent coses junts també contribueix a cohesionar la vida de la universitat.

[J.C.] Per involucrar-nos més en la vida universitària i tenir un grup d’amics més ampli, que ara és com una família. I per formar-nos, perquè aprens moltes coses: aprens a treballar en equip, amb gent de diferents llocs, cultures diferents, diferents ideologies. Sempre trobem l’equilibri. No hi ha conflictes. No hi guanyem diners ni ens donen crèdits. Tot es fa amb ganes i molta il·lusió.

[A.G.] Sabem que va sobretot dirigit a estudiants que, per una situació sobrevinguda, en algun moment no es poden pagar els estudis: si hi ha la mort d’un pare o casos així. És un fons per a situacions excepcionals, per evitar que, per uns fets inesperats, no puguis acabar la carrera. Cada any es queda a zero. S’ha ajudat molts estudiants. Nosaltres no intervenim en això, només entreguem els diners, que és diner públic, amb els seus controls i les seves auditories.

[A.V.] No. És una informació confidencial. Però sabem que funciona i això és el més important. Si tenim en compte que en els darrers cinc anys hem entregat més de 52.500 euros i saps què val una matrícula, pots calcular que s’ha ajudat prop de cinquanta estudiants. Això ens fa estar molt orgullosos.

[J.C.] Depèn de l’any i de les activitats. El curs passat, per exemple, vam invertir en crear la botiga de roba i esperem que aquest any doni més beneficis. Sempre estem entre 8.000 o 12.000 euros a l’any.

[A.V.] La veritat és que costa que la gent se’n vulgui informar. Cal que se sàpiga que nosaltres no hi guanyem res, que una part del que recaptem va a autofinançar l’entitat, per poder seguir organitzant esdeveniments; una altra va per als locals que hi posen el risc d’acollir les festes, i, finalment, el que queda va a la universitat per tal de donar suport als estudiants. Tenim el nom que tenim i sembla que només fem festes, però fem molt bona feina i per a una molt bona causa!