“La prostitució infantil és un dels negocis més grans del món”

Diversos factors provoquen vulnerabilitat davant l’explotació sexual amb finalitat comercial. Per una banda la pobresa; les capes més baixes estan més desprotegides. També una certa normalització cultural que fa que en determinats ambients es concebi com una forma de vida. I finalment, el pes de les noves tecnologies sobre una captació més àmplia de víctimes a través de la manipulació i l’extorsió que afecta les classes mitjanes.

Sí, cada vegada més. L’explotació sexual s’ha anat traslladant dels anomenats barris rojos a apartaments, hotels, complexos turístics, salons de bellesa... i l’edat de les víctimes s’està reduint considerablement. La nena més petita que vam rescatar tenia tres anys i ja estava venuda a una màfia. La prostitució infantil és un dels negocis més grans del món: el 45% de les persones afectades són menors d’edat.

Dins i fora. L’Índia és un país molt gran, i en un 92% l’explotació és en l’àmbit intern. La resta es produeix entre països com ara Bangladesh, Nepal, l’Uzbekistan, Sèrbia, l’Azerbaidjan, Tailàndia... També hi ha dones que són traficades als països del Golf, Malàisia, Singapur, Grècia, els Estats Units, la Gran Bretanya, Espanya... i homes que venen a l’Índia a practicar turisme sexual

Als 15 anys vaig ser objecte d’una violació col·lectiva que em va canviar la vida. Entenc molt bé pel que passen les dones, perquè no es tracta tan sols de l’agressió física sinó també de l’estigma social, del rebuig del grup que et culpabilitza i t’humilia. És una gran injustícia, et fa sentir molta solitud i ràbia.

Sí, ho vaig fer juntament amb el missioner Jose Vetticatil, a Hyderabad, capital de l’estat d’Andra Pradesh, amb l’objectiu d’alliberar i recuperar per a una vida digne dones, adolescents i nenes en estat d’esclavitud sexual. Prajwala és una flama eterna, la d’una revolució que no morirà per més pressions i amenaces que rebem.

En diferents fronts; per començar, en el de la prevenció. Disposem de centres educatius on atenem fills de les víctimes per evitar que no caiguin en la mateixa situació; ho hem aconseguit en unes 10.000 nenes. Comptem amb grups de vigilància comunitària que ajuden a crear consciència sobre el que comporta l’explotació sexual i a identificar els senyals de risc perquè les famílies o les mateixes joves no es deixin enganyar per les màfies. I molt important també: tenim un programa exclusiu per a homes en què eduquem nens i joves perquè no es converteixin en futurs demandants. En aquests 23 anys de funcionament hem sensibilitzat 10 milions de persones i hem format uns 100.000 homes com a agents de prevenció.

En un país de 1.300 milions d’habitants l’impacte és petit, però és el camí que hem de seguir per frenar la violència. Els vigilants de les comunitats proporcionen informació per al rescat de les víctimes, operació que dirigeix la policia però en la qual nosaltres hi som presents per atendre-les. Hem pogut rescatar 23.000 dones explotades.

Refugi que implica un procés de recuperació, que no és fàcil perquè la dona ha estat molt danyada físicament i emocionalment: 40 o 50 violacions al dia, múltiples avortaments, malalties de transmissió sexual, infeccions, consum obligat de drogues i alcohol. Després de patir aquestes experiències traumàtiques hi ha víctimes que s’han insensibilitzat i han assumit l’explotació. El primer any sol ser duríssim, moltes es neguen al canvi, i d’altra banda, els grups criminals sempre estan disposats a tornar-les a captar.

Hi juguen un gran paper les supervivents, dones que anteriorment van patir el mateix procés i se n’han sortit bé; sense el seu suport moltes víctimes es perdrien. Juntes elaborem un pla terapèutic i professional per al retorn a una societat que no les accepta fàcilment. Aprenen habilitats per la vida a través d’un ofici, de l’artesania; les manualitats són molt reparadores.

Exactament, aprenen a valorar-se i a respectar-se elles mateixes, a construir la seva identitat, a adonar-se que poden viure sense dependre de ningú. Les preparem perquè puguin afrontar aquest repte, que és molt difícil perquè les mentalitats i actituds generals encara són negatives. Les autoritats haurien de ser més actives quant a recursos i campanyes de sensibilització.