Canviar el món

En un món en què les diferències socials entre rics i pobres no paren de créixer, es fa difícil dir si la societat és més cooperativa i solidària. Uns valors que avui dia la societat té assumits, però que s’han guanyat amb lluites i mobilitzacions al carrer, com les acampades que el 1994 van omplir la Diagonal de Barcelona amb un miler de tendes i en què sobretot els estudiants universitaris s’afegien a la causa per reclamar que es destinés el 0,7% dels pressupostos als països més empobrits. “Érem joves amb ganes de canviar el món. Allà vam despertar com a activistes i l’acampada ens va servir per entendre les causes de tantes desigualtats”, explica la vicepresidenta de la Fede.cat, Núria Iglesias, que aleshores era una jove estudiant de psicologia. Recorda que a la zona 1, on ella acampava amb altres estudiants, hi havia treballadors que els donaven suport i que estaven disposats que les empreses els restessin part de la nòmina per aquesta causa. Les acampades van començar el 12 de novembre al migdia, a l’entorn del Palau Reial, i milers de tendes van omplir el tram fins a arribar a la plaça Francesc Macià. Els qui hi eren no obliden la brutalitat amb què la policia els va desallotjar quan van decidir traslladar-se a la plaça Sant Jaume per fer-se més visibles, a tocar de les festes de Nadal. El 23 de desembre els feien fora a la força. “Alguns ens vam quedar a dormir al ras fins a aixecar l’acampada el dia de Nadal”, recorda Iglesias. En altres ciutats, com Sabadell, també es van viure rèpliques de les acampades a favor del 0,7% que van contribuir que la majoria d’ajuntaments acabessin creant la partida de cooperació a escala local.

La lluita social s’ha mobilitzat als carrers en les últimes dècades, però també s’han organitzat les entitats que treballen per la defensa dels drets humans i la cooperació. “Se n’han d’entendre les causes i aquesta justícia social és un discurs col·lectiu lligat a la crisi política i social que es viu mar enllà”, assegura la responsable de la Fede, que avui aplega 114 associacions i ONG catalanes que treballen per fomentar la pau a escala local, però amb el focus posat a escala mundial.

Entre els històrics a la Fede, s’hi compta l’economista i activista Arcadi Oliveres, que l’any 1982 va ser dels primers a reclamar el 0,7% per als més pobres. Recorda com els polítics a Madrid s’hi van comprometre en un termini “raonable però breu”, tot i que mai es va assolir.

Darrere les acampades del 0,7%, en van venir d’altres per escurçar les desigualtats entre els països rics i els denominats aleshores “del Tercer Món”. Els manifestants demanaven la condonació del deute extern per ajudar els països més endeutats a tirar endavant. “Sense abolir el capitalisme, no hi havia res a fer”, reflexiona l’economista, que aleshores militava a l’ONG Justícia i Pau. “Sense una democràcia, era fàcil engrescar-se i mirar de seguir el que passava a fora”, assenyala Oliveres. Va ser el 2003 que es va crear a Catalunya l’Agència Catalana de Cooperació. Va costar anys que les autonomies i els municipis destinessin una part dels seus pressupostos a projectes de cooperació, que avui encara queda lluny del 0,7%. La crisi va impactar de ple i les ajudes al desenvolupament van ser de les partides més retallades, amb mínims històrics que avui se situen en el 0,14% a Catalunya i en el 0,2% a l’Estat espanyol.

La lluita social va servir per “crear consciència”, segons defensa Oliveres, que no oblida el moviment ciutadà del 15-M, els també anomenats “indignats”, que es va iniciar a Madrid el 2011 per reclamar una democràcia participativa. “La gent es va conscienciar que alguna cosa no fem bé i que s’ha d’actuar en conseqüència, sense por, perquè ens volen atemorits”, assegura l’activista, que no obvia les limitacions al dret a protesta que s’han visualitzat arran de la sentència del procés.

Amb les acampades recents dels estudiants a Barcelona i amb la ressaca del fracàs de la cimera pel canvi climàtic a Madrid, les noves generacions d’activistes tenen molta feina en l’horitzó. “Tenen molt clar quina és la causa que defensen i no esperen en cap cas que els polítics ho solucionin”, diu la responsable de la Fede, esperançada amb els més joves, que no deixen d’implicar-se per buscar solucions i avançar cap a un món més just.