“Mans Unides fa 60 anys que treballa pel Tercer Món”

Sí, cada any la col·lecta del segon diumenge de febrer és per a Mans Unides. Aquests diners ens suposen el 22% dels ingressos. La resta de diners surten, sobretot, dels socis, de llegats i donacions, i la resta, de les administracions que cooperen en diversos projectes. El 2018, a Catalunya, vam moure uns cinc milions d’euros.

Jo li explicaré el que hem fet des de Girona: al Benín vam tirar endavant un projecte de millora de les condicions educatives en una escola de primària que va costar al voltant dels 45.000; a Burkina Faso, un projecte similar en una escola de secundària (47.000 euros); a l’Índia, vam tirar endavant un projecte de millora d’un internat femení (31.000 euros); al Marroc, en un poble que es diu Tessaou, vam fer un accés sostenible per a aigua potable i vam fer tasques de sanejament (49.000 euros), i a Madagascar, vam millorar les instal·lacions educatives d’una escola de primària (61.000 euros). A la resta de Catalunya, els projectes són molt semblants a aquests. Ah, i aquí a Girona, gràcies a una donació particular, vam fer una escola a Moçambic en una zona que havia quedat destruïda per un cicló. Una sola persona ens va donar quasi 50.000 euros.

Nosaltres sempre treballem a partir d’entitats i associacions locals d’aquests països. Són aquestes entitats les que ens proposen algun projecte perquè el financem de manera total o parcial. Aleshores nosaltres ho valorem i quan decidim posar diners en un projecte després en fem un seguiment, per assegurar-nos que s’ha fet bé. Nosaltres tenim delegats en aquests països, però el que cal saber és que els que treballen en aquests projectes sobre el terreny sempre són gent local. Des d’aquí, la tasca dels voluntaris és treballar per aconseguir diners i donar a conèixer Mans Unides perquè la gent hi col·labori.

Qui vulgui pot col·laborar amb nosaltres. És veritat que entre els voluntaris hi ha molta gent d’Església, perquè Mans Unides depèn de l’Església, però no és un requisit ni de bon tros. Tenim molts voluntaris ateus. Des de la nostra entitat vetllem perquè en aquests llocs on actuem hi hagi respecte pels drets humans, però cal deixar clar que no fem la competència ni a Càritas, que treballa amb els més necessitats a casa nostra, ni al Dortmund, per exemple, que té la missió d’evangelitzar. Nosaltres no anem a evangelitzar ningú! Nosaltres no fem proselitisme. No ens dediquem a això; nosaltres passem de la teoria a la pràctica, a l’acció.

Ens movem al voltant de set àmbits: u, l’educació (ja sigui construir escoles, preparar personal docent, etc.); dos, l’alimentació i els mitjans de vida; tres, els drets humans i la societat civil; quatre, la salut (construïm hospitals i centres de salut); cinc, els drets de les dones (empoderem les dones en els seus drets, ja que elles són el pilar de les seves famílies i de la societat); sis, l’accés a l’aigua i el sanejament, i set, fem projectes de medi ambient i canvi climàtic.