CRISTINA LOPEZ
FUNDADORA DEL CENTRE SOCIOEDUCATIU POBLENOU FUNDACIÓ PERE TARRÉS
“Un infant és futur i s’ha de sentir estimat. Se li han d’obrir les portes”
Juntament amb la Fundació Pere Tarrés, ha convertit l’esplai parroquial on anava de petita en un centre obert que atén més de 160 nens i prop de 110 famílies en risc d’exclusió social
Som al mateix edifici on vostè va venir, amb 6 anys, a l’esplai de la parròquia del Sagrat Cor?
Sí, m’hi van portar els pares perquè ja hi venien els meus cosins, però a mi no em feia gaire gràcia! Van anar passant els anys i em va agradar tant que en vaig ser premonitora, monitora... Als 19 o 20 ja era responsable de grup, juntament amb els amics i cosins amb els quals havia crescut...
I ara, amb més de 30 anys, exactament al mateix espai, hi coordina el Centre Socioeducatiu del Poblenou Fundació Tarrés, que vostè va visualitzar i va impulsar quan en tenia només 18 o 19?
Amb l’equip que portàvem l’esplai, va arribar un moment en què vam detectar que les famílies ens demanaven necessitats, com ara el suport educatiu durant la setmana. Jo soc una mica inquieta i vaig començar a parlar, amb els meus companys, de fer un centre obert on atendre més enllà de l’esplai. Vam fer un estudi del territori i, òbviament, vam veure que hi havia una manca de centres oberts destinats a infància en situació de vulnerabilitat social i risc d’exclusió. Aleshores vam parlar amb el rector i li vam plantejar que l’espai de la parròquia quedava tancat i buit durant tota la setmana i que es podia aprofitar per obrir-lo als nens i nenes que ho necessitessin. Ho va veure bé, i vam començar dos dies a la setmana.
En aquells moments, el projecte estava basat completament en el voluntariat?
Vam anar obrint primer uns dies. Ja teníem l’ajuda de la Fundació Pere Tarrés, que ens orientava. Vam començar amb amics, germans i cosins... Tot quedava en família. En associacions com aquesta, com que hi ha molt vincle, n’acabes fent un projecte de vida. La germana del company acaba sent amiga i col·lega de voluntariat. Mentrestant, molts de nosaltres ens anàvem formant en aquest camp. Jo tota la vida he volgut ser mestra d’educació infantil. Sempre em va interessar el món de la infància, sobretot la que es troba en situació vulnerable. El primer any vam tenir 24 nens i una llarga llista d’espera. Ja cobríem des de primer de primària fins a sisè.
I ara són més de 12 professionals contractats i especialitzats?
El 2014, quan la fundació ens va dir que podia ajudar-nos a ampliar, perquè nosaltres ja no arribàvem a més i els ho vam demanar, els vam cedir el projecte per fer el que nosaltres sempre havíem somiat: un centre obert per al barri i del barri per atendre les necessitats educatives i socials de la canalla. Així va començar el Centre Socioeducatiu Poblenou de Fundació Pere Tarrés. L’any 2016, gràcies a la fundació, es van poder fer unes reformes –calefacció, terres– que ens van permetre sol·licitar ser centre obert. La millora del local va permetre oferir encara més atenció a les famílies que teníem.
I actualment cobreixen tota la infància i l’adolescència. L’horari és ara de matí i tarda?
Sí, des de 0 anys fins a quart de l’ESO. De fet, ara tenim un projecte nou que hem batejat com a Batecs, on atenem les dones embarassades i persones referents de l’educació dels nadons. A partir de quarts de quatre venen els estudiants de l’ESO, i a partir de les cinc venen els alumnes de primària.
Ha esgotat mai les forces?
Per sort no gaires vegades. Perquè això meu és vocacional. Però sí que és difícil traçar una línia i no emportar-te la feina, i un cas determinat, a casa. Però entre nosaltres, els que treballem aquí, ens ajudem a superar-ho. En parlem molt, buidem la motxilla emocional i tornem a començar.
Què creu que és el que els fa més falta, a aquests infants?
El més important, creiem, és fer-los creure en ells mateixos, que tinguin autoestima. A la majoria, l’escola els costa molt, perquè solen tenir dificultat en llegir i escriure. Els educadors i tot l’equip intentem tenir una idea global de com és la seva realitat, la família, els estudis i els ajudem en el que creiem que és essencial, però ja dic, solen ser temes sobretot d’autoestima i de pertànyer a algun lloc.
Hi ha encara mancances en l’atenció als més vulnerables?
En l’àmbit social, calen molts més recursos destinats a la infància i són molt pocs. Seria bo que ens plantegéssim entre tots com repercuteix 1 euro invertit dels 0 als 6 anys. Crec que falta més prevenció i no tant política d’apagar focs en el camp de l’atenció als més vulnerables.
Sobretot en el infants.
Són els més important. Nosaltres som el futur dels infants i som els que hem de vetllar perquè es facin complir els seus drets. Aquí tenim canalla de moltes nacionalitats i veus que tots han patit molt. Un infant s’ha de protegir, és el futur, se li han d’obrir les portes. El procés que han fet és molt dur. S’han de sentir estimats i volguts.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.