Societat

DAVID MINOVES I LLUCIÀ

PRESIDENT DEL CIEMEN, DIRECTOR DEL FONS CATALÀ DE COOPERACIÓ AL DESENVOLUPAMENT

“Solidaritat no és donar el que sobra sinó compartir el que tens”

Des del nou càrrec fa una crida per convertir el 0,7% en un instrument de canvi, ja que assegura: “Qualsevol política pública si no ve acompanyada de recursos no existeix”

El Fons obre nova etapa?
Que neix amb la voluntat de recuperar el millor dels seus valors fundacionals, el treball conjunt dels ajuntaments amb les entitats i els moviments socials, sumant esforços per poder desplegar accions transformadores que tinguin impacte real on treballem. Tenim la voluntat d’esdevenir el principal interlocutor del municipalisme solidari davant de la resta de les administracions, catalana, de l’Estat i d’arreu del món, defensant el compromís de Catalunya per un altre món possible.
La qual cosa es concreta a...?
Posar-lo al dia, donant servei als municipis, que són els nostres socis. El Fons Català és l’eina dels municipis per fer efectiva la seva política de cooperació i solidaritat internacional, i els ajuntaments són les administracions més properes als ciutadans. Aquesta proximitat fa que el municipi esdevingui la primera baula de qualsevol canvi. Molts ciutadans es pensen que el seu ajuntament destina el 0,7% a cooperació, quan la realitat és que la majoria no hi arriben o ni s’ho plantegen. I qualsevol política pública que no ve acompanyada de recursos econòmics no existeix. A banda d’això, volem que la cooperació municipalista sigui cada cop més innovadora i de qualitat, avanci cap a la coherència de polítiques, respongui a un principi de justícia global i assumeixi plenament l’agenda dels objectius de desenvolupament sostenible de Nacions Unides.
I...?
Tot això ha de ser compatible amb mantenir el compromís històric amb els processos d’alliberament, per exemple del Sàhara Occidental o dels pobles a Amèrica Central que van emergir amb força els anys vuitanta i on avui es vulneren els drets humans i les classes populars són víctimes de les creixents desigualtats. I també ho fem participant dels processos de codesenvolupament, especialment amb comunitats provinents del continent africà. I tot això incorporant els aprenentatges d’anys de treball, fent avaluacions, apostant per la cooperació tècnica, rendint comptes, i donant a conèixer les bones pràctiques mentre seguim lluitant per un desenvolupament sostenible davant l’emergència climàtica.
El fet que el Fons l’hagi nomenat director executiu comporta el reforçament de l’estructura organitzativa?
Trenta anys de treball amb els moviments socials, les ONG i l’etapa en què vaig dirigir les polítiques de cooperació de la Generalitat conformen un cert bagatge. Vull pensar que és un missatge positiu, en especial per al teixit associatiu. Per això el primer que ens hem proposat és recuperar l’espai de diàleg i participació que és el Consell Assessor del Fons Català, en què juguen un paper molt important les ONG, ja sigui a través de la Fede.Cat, com de les coordinadores d’ONG de Girona i Lleida. Cal dir que qui marca les directrius al Fons Català és l’assemblea general i la junta executiva, i són els municipis socis els que decideixen la política de cooperació que ens deleguen. La meva intenció com a director és millorar el funcionament intern, i això passa per comunicar millor i rendir comptes del que fem, no tan sols davant dels ajuntaments sinó davant de tota la societat. En aquest mandat volem recuperar la implicació d’ajuntaments que es van fer socis però que han perdut la connexió amb nosaltres, i alhora augmentar el nombre d’ajuntaments adherits.
Recuperant el temps perdut?
Malauradament, les prioritats en l’àmbit de la cooperació i la solidaritat han respost més a espasmes mediàtics que a necessitats objectives. El 2015 vam viure la mal anomenada crisi de refugiats, amb una mobilització de la ciutadania com no vèiem des de les acampades pel 0,7% d’ara fa 25 anys. Avui, tot i que el focus mediàtic s’ha apagat, el Fons Català continua treballant amb els refugiats que s’han quedat pel camí amb la campanya Món local refugi mentre informem que l’emergència no s’ha acabat. Intentem ser rigorosos, coneixem el sòl que trepitgem –disposem d’oficines a l’Amèrica Central i a l’Àfrica Occidental–, i prioritzem el treball amb municipis i governs locals del sud, tot implicant les comunitats.
Projectes que no surten als mitjans però ajuden a canviar, per bé, la vida a molta gent?
Sempre he dit que solidaritat no és donar el que et sobra sinó compartir el que tens i assumir que vivim en un món global on tot el que hi passa tard o d’hora ens afectarà. Treballem per i amb les comunitats millorant les condicions de vida de les persones més vulnerables, ja sigui en temes d’aigua i sanejament, educació, salut, inclusió social, igualtat de gènere... És per això que és fonamental sensibilitzar els ajuntaments perquè dediquin el 0,7% a cooperació com la primera baula de la solidaritat dels ciutadans, i que demanin a l’Estat i a la Generalitat que facin el mateix.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Estudiants d’ESO del Ripollès ajuden a persones grans a fer servir el mòbil

camprodon

Recerca a l'abast de tothom

Barcelona
biologia

Comptar i identificar papallones, un clàssic pioner que encara creix

DEMOGRAFIA i visió per computació

Ajudar els ordinadors a crear una xarxa social dels avantpassats

etnografia

Estudiar els pastors actuals per entendre la ramaderia del neolític

contaminació Acústica

Pla per controlar el soroll de l’oci nocturn a les places de Gràcia

ecologia

Detectius als boscos per calibrar la sequera

LA CRÒNICA

Contenidors i senglars a Montjuïc

oceanografia

Surfistes, bussos i banyistes al rescat del mar