Girona detecta 112 plaques franquistes en habitatges
El consistori estudia jurídicament com treure-les perquè afectaria propietats privades
El barri on n’hi ha més és Vila-roja
El grup d’ERC exigeix un calendari per a la seva retirada immediata
L’Ajuntament de Girona ha inventariat les plaques franquistes que encara queden en habitatges de la ciutat, i està estudiant el millor procediment per treure-les ja que estan en propietats privades. S’han detectat un total de 112 plaques de simbologia franquista, la majoria de les quals són en blocs de pisos (79) i la resta, en cases en filera (33). Totes es tenen documentades fotogràficament amb la seva ubicació exacta. El tema es va tractar en l’última comissió del nomenclàtor, al desembre, quan el regidor Martí Terés va exposar que s’havia realitzat una revisió de l’inventari de simbologia franquista obtingut del Memorial Democràtic de la Generalitat de Catalunya dels anys 2009 i 2010, i s’havia comprovat entre l’octubre i el novembre que hi havia encara 112 de les 188 plaques d’habitatges detectades feia una dècada. I va sortir també en el ple municipal de dilluns, en el qual la regidora d’ERC Maria Àngels Cedacers va demanar una calendarització per a la retirada immediata de les 112 plaques. Terés va explicar, tant a la comissió com al ple, que s’ha demanat als serveis jurídics de l’Ajuntament quin és el procediment que cal seguir a l’hora de retirar -les. “Volem fer els passos amb la màxima seguretat jurídica i saber fins on hem d’arribar com a administració en aquest tipus d’intervenció”, va exposar dilluns Terés, que va assenyalar que “les plaques estan en una via pública però en una propietat privada”. En aquest sentit, va indicar que “no és només la retirada de la placa, sinó l’afectació que pugui tenir, com per exemple si s’ha de repintar la façana”.
Dades per barris
ERC Girona va detallar ahir algunes dades de l’informe, com ara la seva distribució per barris. On n’hi ha més és a Vila-roja, amb 32. A una certa distància se situen Can Gibert del Pla i l’Eixample Nord, amb 17 plaques cadascun, i Santa Eugènia, amb 16. A més, a l’Eixample Nord hi ha 12 plaques més. Cal tenir en compte que l’Eixample és el barri més gran de la ciutat –on viu més del 40% de la població– i per això es divideix en dues zones. Hi ha tres barris on s’han detectat tres plaques franquistes en habitatges, que són Carme, Sant Ponç i Taialà. En dos n’hi ha encara dues, Pont Major i la Creueta. I per últim hi ha cinc barris amb una placa: la Font de la Pólvora, Germans Sàbat, Mercadal, Montilivi i Pedret.
Unanimitat el 2017
El juliol del 2017 el ple de Girona va aprovar per unanimitat una moció de la CUP per a la retirada de la simbologia franquista de la via pública de Girona. El text demanava l’inici d’un pla per retirar la simbologia i la nomenclatura franquista de la ciutat (plaques d’habitatges, noms de carrers, etc.), a més de la celebració d’un acte de finalització de la retirada que servís d’homenatge als gironins víctimes de la repressió, i l’impuls de polítiques de recuperació i dignificació de la memòria històrica.
LA XIFRA
Encara amb el rastre de les àligues del pont de l’Aigua
L’inventari de simbologia franquista a Girona de l’Ajuntament inclou, a més de les plaques d’habitatges, també altres símbols que queden a la ciutat, com ara el rastre de les àligues franquistes al pont de l’Aigua. Els símbols es van retirar el setembre del 2018 en un acte conjunt entre els ajuntaments de Girona i Sarrià de Ter, però encara s’hi veu el rastre. ERC Girona va denunciar ahir que en el seu dia va haver-hi un pacte entre ajuntaments, pel qual Sarrià assumia les obres d’enretirar les àligues i Girona les de remolinar i pintar el lloc on hi havia els escuts. “Exigim a JxCat que compleixi els compromisos adquirits”, va reclamar la regidora republicana M. Àngels Cedacers, que creu “de justícia” que es treguin tots els símbols que surten a l’inventari: “A qualsevol país democràtic del món estarien eliminats o en un museu, ja que són símbols feixistes.”
Els altres símbols franquistes que queden a la ciutat, segons l’inventari, són una placa de “Relació de Grup d’Habitatges”, al grup de Vila-roja; un monument en homenatge als morts de la IV Divisió de Navarra a la zona de Girona, que és al cementiri de Girona (havia estat a la plaça Poeta Marquina fins a finals dels anys 70); un conjunt de 5 làpides i una creu en commemoració dels “caídos por la patria”, també al cementiri; un monòlit de pedra commemoratiu del primer caigut a Girona a l’inici de la Guerra Civil espanyola al carrer de les Heroïnes de Santa Bàrbara, i tres relleus representant l’escut d’Espanya amb l’àliga franquista al mercat del Lleó.
