Societat

Pròxim Orient

Repressió digital

La revolució no serà piulada

Molts governs impulsen estratègies per silenciar la dissidència a internet

Davant del risc de ser detinguts o de quedar-se sense accés a la xarxa, es busquen noves formes de pressió sobre les classes dirigents

La comunicació en línia era una eina mobilitzadora, però ara és una arma al servei de la repressió. L’entitat independent Freedom House, defensora dels drets humans, alerta que els drets bàsics a internet es debiliten globalment per novè any consecutiu, també al Pròxim Orient.

Països com ara Egipte o el Líban exemplifiquen aquesta tendència autoritària. Avui, plataformes que l’any 2011 servien per impulsar la revolució al Caire fan de guia perquè les autoritats intimidin la dissidència. Les protestes del setembre passat a Egipte van suposar unes 2.000 detencions, la majoria d’elles vinculades a publicacions a les xarxes socials. Més de 500 dominis estan actualment bloquejats al país, com va estar-ho la campanya que cridava a votar no en el referèndum proposat pel president Abdel Fatah al-Sisi a l’abril.

L’elit libanesa també ha après a fer-s’ho venir bé. Des de les protestes que el Líban va viure el 2015, l’Oficina Contra els Cibercrims ha obert 3.599 investigacions per suposada difamació contra les autoritats –un augment del 325% comparat amb períodes anteriors–. “El risc és que els governs converteixin lleis existents en armes llancívoles contra la dissidència. La legislació que hi ha actualment sobre llibertat d’expressió o difamació és poc clara, i les autoritats la utilitzen per reprimir qui les critiqui”, explica Aya Majzoub, representant de HRW al Líban.

Hi ha governs que en moments de crisi van més enllà. Al Sudan, el consell militar transitori que va fer fora Omar al-Bashir l’abril passat –avui reemplaçat per un consell sobirà que uneix representants dels colpistes i de les protestes– va bloquejar internet, entre d’altres vegades, el 3 de juny, mentre la repressió a Khartum s’enduia la vida de més de cent civils.

Netblocks, una entitat que monitoritza els bloquejos d’internet al món, ha registrat talls a l’Iraq i a l’Iran durant manifestacions recents en un intent dels respectius governs d’invisibilitzar les massacres que es produïen als seus carrers. En el cas iranià, Amnistia Internacional denuncia la mort de cent civils durant la desconnexió que va afectar el país durant tota una setmana de novembre.

Alentir internet sense bloquejar-lo és també una opció: evita una major crítica internacional i desencoratja igualment el seu ús. Ho ha fet el govern libanès de forma sofisticada, intervenint les connexions només allà on se celebressin les grans concentracions.

Els manifestants que es recolzaven en plataformes digitals estan buscant noves estratègies. Davant del risc de ser detinguts o de quedar-se sense accés a internet, es mobilitzen offline. A la plaça Tahrir de Bagdad, els iraquians han respost als bloquejos habilitant un punt de trucades i una cadena de missatges SMS perquè les famílies dels manifestants sàpiguen com van les protestes. També condueixen fins al Kurdistan iraquià per emetre a l’estranger les notícies referents a les mobilitzacions.

Al Sudan, quan els ha faltat internet, han convocat les protestes amb fulls de mà, que col·loquen en caixers automàtics o al transport públic. També usen Firechat, una aplicació de missatgeria que funciona via Bluetooth. Però a Smex, organització libanesa que defensa els drets humans a l’entorn digital, alerten d’un altre risc dels nostres temps: “La censura ofega la creació d’idees, però davant del deteriorament de la llibertat d’expressió, l’autocensura suposa un risc de la mateixa envergadura.”

500
dominis
estan bloquejats a Egipte des de les protestes del setembre, que van suposar unes dues mil detencions, majoritàriament vinculades a publicacions a les xarxes.


Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.

Direccions de 300 escoles i instituts avisen Cambray que la situació dels centres és “insostenible”

Barcelona

Comença la reposició de sorra a les platges a la demarcació de Tarragona

Tarragona

Les obres de l’estació de la Sagrera superen l’equador i arriben al 60% de la seva execució

Barcelona
estat espanyol
sanitat

El Ministeri de Sanitat confirma 20 casos de verola del mico a l’Estat espanyol

Madrid

Les obres de la reforma de la Rambla començaran després de l’estiu

Barcelona

L’Ajuntament pren la gestió de l’aigua de Maçanet Residencial Parc

Maçanet de la selva

El Govern preveu que la T-Mobilitat estigui en marxa a tot Catalunya a finals del 2024

Barcelona

Els jutges de pau gironins es reuneixen amb Ciuró

GIRONA
el temps
servei meteorològic de catalunya

Augmenta la inestabilitat

barcelona