Contra la precarietat
Les desigualtats en el món laboral no s’aturen tot i la creixent pressió popular
Avui diumenge treballen moltes de les dones que tenen les feines més desprestigiades, les més mal pagades i les que concentren més abusos
Les professions feminitzades són les més desprestigiades, les més mal pagades i les que registren més abusos; el 53% de les dones tenen ocupacions precàries durant tota la seva vida, i la majoria de contractes parcials i temporals (molts cops no volguts) són per a les treballadores, així com les excedències per cura de fills i altres persones dependents, de manera que les seves pensions de jubilació són molt més baixes (830 euros versus 1.387). Tot i estar més formades, molt poques dones arriben als llocs de presa de decisions i, al ritme que anem, caldrien 40 anys per posar fi a la diferència entre els sous d’ells i els d’elles, ja que la bretxa salarial se situa encara avui, en ple segle XXI, en el 23,4%. Tot i que només un 8% ho denuncien, més de 20.300 dones són víctimes cada any d’assetjament sexual i per raó de sexe a la feina. Són només alguns exemples dels incomptables greuges laborals de què són objecte les dones a casa nostra, que causen o potencien altres xacres cronificades –o s’hi afegeixen– com ara la precarietat habitacional –el 40% dels desnonaments a Barcelona afecten dones grans o amb fills a càrrec– i el risc de caure en la pobresa, que en les dones és del 24,1%, gairebé sis punts més que en el cas dels homes.
Juntes i diverses per una vida digna. Autoorganització i revoltes feministes contra la precarietat i les fronteres és el lema del 8-M d’aquest any, consensuat pel moviment feminista català. El manifest que avui es llegirà després de la gran manifestació que recorrerà Barcelona denuncia que, lluny d’aconseguir millors condicions, les dones viuen una “creixent precarietat laboral” que es manifesta no només en “la discriminació salarial, les jornades parcials no desitjades i l’atur”, sinó també en els obstacles amb què topen les que no tenen “l’aspecte o la imatge normativa”. És per això que l’escrit exigeix que es posi fi a totes aquestes desigualtats, que “les jornades laborals s’adaptin a les necessitats dels cicles vitals” de les dones i que es lluiti “per la igualtat de condicions en l’accés al mercat laboral per a les trans, especialment per a les migrades”. “L’atur, que afecta durament les dones amb diversitat funcional, diversitat intel·lectual i/o sensorial”, és un altre motiu de preocupació.
Les més invisibles
El manifest també reclama que es posi fi a “l’extrema precarietat laboral de les treballadores del sector domèstic i de les cures”. De fet, aquest any hi ha hagut un intens debat, ja que avui, 8-M, és diumenge, i hi havia qui pensava que convocar vaga laboral un dia festiu no tenia sentit. El moviment feminista i també els sindicats que han decidit donar cobertura legal a la vaga –CGT, COS, IAC i Intersindical-CSC– tenien clar, però, que era necessari. Com recorda Montse Sánchez, secretària de gènere de la CGT de Catalunya, “justament els sectors més precaris i invisibilitzats són els que treballen el cap de setmana”, com ara cuidadores de gent gran, cambreres de pisos i dones que es dediquen al sector de la restauració. “El mercat laboral és molt precari per a tots, però per a les dones molt més, sobretot per a les migrades, moltes de les quals treballen en sectors molt feminitzats en què les condicions laborals voregen l’esclavitud”, alerta.
El manifest del 8-M també denuncia “la discriminació laboral vers les dones que tenen fills de poca edat”, ja que moltes dones són acomiadades quan són mares, veuen frenat el seu ascens professional o han de fer mil equilibris per compaginar la feina i la vida, cosa que afecta la seva salut física i mental. “La maternitat és un obstacle, però n’hi ha molts altres, com ara el fet que nosaltres dediquem molt més temps a les cures i a l’organització de la llar, cosa que condiciona com ens veu el mercat laboral”, assenyala Sara Moreno, professora del Departament de Sociologia de la UAB.
Com recorda Moreno, un dels grans triomfs del moviment feminista és haver aconseguit que el debat sobre la importància del treball domèstic i de cures s’hagi introduït en l’agenda pública. La gran revolució en el mercat laboral no només és, doncs, posar fi a les desigualtats de gènere i la violència a la feina, sinó entendre, com reivindica l’activista Silvia Federici, que el capitalisme s’ha pogut fer fort perquè s’ha apropiat del treball de cures que de manera gratuïta han fet al llarg de la història milions de dones.
