AGNÈS ROTGER
AUTORA DEL LLIBRE ‘ELLES!’, UNA RECOPILACIÓ DE 65 BIOGRAFIES DE DONES CATALANES, MOLTES DESCONEGUDES
“Totes van pagar un preu altíssim per la seva llibertat”
model ·
“És bàsic tenir aviat una presidenta de la Generalitat”
“Vaig procurar que tinguessin papers diferents en la història”
Periodista i escriptora
Agnès Rotger (Badalona, 1973) és periodista, editora i escriptora. Col·laboradora habitual de Sàpiens, l’any 2010 va guanyar el Prudenci Bertrana amb El secret del meu turbant, traduït a una dotzena d’idiomes.
Durant cinc anys la periodista i escriptora Agnès Rotger, actualment secretària de dret social i ciutadania d’ERC, va rescatar de l’oblit fins a 65 biografies de dones catalanes, moltes ignorades als llibres d’història. Es van publicar primer a la revista Sàpiens i més tard l’Institut Català de les Dones les va agrupar en el llibre Elles!
Com les va trobar i quin criteri va seguir?
La tria va ser meva. Vaig intentar que hi hagués dones més antigues i més modernes, que totes haguessin mort i que tinguessin papers diferents en la història. Però he de dir que no ha estat un treball d’investigació. M’he basat en treballs ja existents, com el Diccionari Biogràfic de Dones, que recomano a tothom, o els volums Catalanes del IX al XIX i Catalanes del XX, d’Eumo Editorial.
Hi ha nobles, religioses, bruixes... Què tenen en comú totes elles?
La conclusió, després d’estudiar les seves històries, és que encara que amb perfils diferents el patró es repeteix. Sempre hi ha hagut dones a tots els àmbits que han tingut la inquietud i la capacitat per fer tota mena de coses. Decideixen tirar endavant i sempre se’ls acaba tallant les ales. Acaben pagant un preu altíssim per la seva llibertat. Totes tenen molta empenta, un alt sentit de la injustícia, però també acaben tenint una decepció; un cas paradigmàtic és el de Francesca Bonnemaison, pedagoga i fundadora de la biblioteca popular de la dona...
Quina ha estat la que l’ha impressionat més?
Una dona que va arribar a ser jesuïta. Va conèixer Ignasi de Loyola. Li va donar suport, i quan al final va voler anar amb ell, el mateix sant Ignasi li va dir que no, que és un tema d’homes. És aquesta la decepció de què parlo. La impotència, només per ser dona.
Al llibre apareix un transsexual valencià que s’ha convertit en tot un símbol de la lluita contra la discriminació per raó de sexe. Sorprèn perquè era del segle XV...
Ara sembla que és un tema que s’encamina cap a la normalització, però a l’edat mitjana ja n’hi havia. A vegades sembla que tot ens ho hem inventat ara i en realitat el que es pretén amb el llibre és mostrar que fa molts segles que les dones són a tots els àmbits.
Fins a quin punt l’oblit d’aquestes dones ha condicionat la nostra societat?
És obvi. Per això és tan important rescatar-les, perquè ens calen altres referents, altres models. Si les noies no han vist mai una presidenta de la Generalitat, és lògic que pensin que no és un paper per a elles. És bàsic tenir aviat una presidenta de la Generalitat i de totes les altres institucions. Perquè sàpiguen que hi poden arribar.
Hem avançat, però estem lluny de la igualtat. Què cal fer?
I tant, hem avançat però encara hem de continuar lluitant, ens queda molt camí. Cal fer coses des de tot arreu perquè és un problema estructural. El problema no és a les lleis, és molt profund. Tenim molta feina per exemple amb els micromasclismes, comportaments interioritzats que són la base d’aquesta societat tan injusta.
Escriure un comentari
Identificar-me.
Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar.
Vull ser usuari verificat.
Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
