Societat

BONAVENTURA CLOTET

CAP EL SERVEI DE MALALTIES INFECCIOSES DE L’HOSPITAL GERMANS TRIAS I PUJOL I DIRECTOR D’IRSICAIXA

“No hem de tenir por a ser agressius”

“És fins a tres vegades més contagiosa que la mateixa grip”

“Mai es fa tot el que es pot fer, però s’ha de mirar el present”

“Crec que això ens farà valorar la destinació de recursos a la recerca”

“Ens ha sorprès sobretot la qüestió de la pneumònia”

El doctor Bonaventura Clotet, fotografiat en un dels laboratoris de l’hospital Germans Trias i Pujol de Badalona, en una imatge d’arxiu
Una crisi semblant no ens pot agafar amb poca recerca feta
O hi destinem diners, a la salut global, o hi haurà un gran impacte en l’economia del món

El doctor Bonaventura Clotet (Barcelona, 1953) és una de les màximes autoritats en el camp de les infeccions víriques, i és conegut, sobretot, pels seus treballs sobre la sida, en la recerca de la vacuna contra la qual està molt implicat. En aquesta entrevista, el doctor Clotet valora la situació de la pandèmia del coronavirus.

La malaltia Covid-19 ha fet fins ara menys morts al món que la grip. Per què hem d’estar tan preocupats?
Primer, perquè és una malaltia molt contagiosa. És fins a tres vegades més contagiosa que la mateixa grip. Segon, perquè té una mortalitat deu vegades més elevada que no la grip. Tercer, perquè la mortalitat afecta sobretot unes franges d’edat molt determinades: la taxa de mortalitat creix a partir dels 60 anys, i en les persones de més de 80 anys pot arribar al 14%. A més, no hi ha tractament. La grip té una vacuna, que alguna cosa fa, però per a aquesta família de virus no n’hi ha cap.
S’hi treballa, però...
Sí. Hi treballem molt, en això. I he de dir que tenim molta sort, perquè en ajuda Grífols d’una manera molt important. També hi intervenen el Barcelona Supercomputing Center i el Centre de Recerca en Sanitat Animal de l’Institut de Recerca i Tecnologia Agroalimentàries. Tot això ens fa esperar que d’aquí a un any tindrem més resultats.
Hi ha esperances, doncs, de tenir una vacuna d’aquí a un any?
Sí, hi ha esperances de tenir una vacuna que creiem que pot ser potent i que pot protegir de la malaltia. Si tot va bé, d’aquí a un any esperem començar els assajos en humans.
Com és la vacuna en què treballen?
És per als coronavirus que coneixem, però també per als que puguin aflorar en el futur. Serà una vacuna pancoronavirus. Insisteixo: això ho fem gràcies al fet que Grífols ens ajuda moltíssim.
I mentrestant?
Mentrestant, estem assajant alguns medicaments i l’activitat que tenen, per traslladar-los a la pràctica clínica ràpidament, perquè són medicaments que ja estan aprovats per a altres finalitats. En això tindrem resultats a curt termini. Hi ha, per exemple, l’estudi que lidera el doctor Oriol Mitjà i que pretén demostrar dues coses.
Quines?
Primera, que el tractament precoç, en fases molt inicials, disminueix la capacitat de contagi de les persones afectades. Segona, que aquest tractament precoç pot prevenir la infecció en els contactes propers a les persones que tenen el virus. Si tot això es demostra, serà molt interessant i molt útil.
Sembla com si cada país anés a la recerca del remei pel seu compte...
No. Aquesta és una impressió absurda. Tothom està coordinat. Cada centre es coordina amb altres grups i intenta tirar endavant els seus projectes. El que no podem fer es ajuntar-nos-hi en tot, perquè ni és possible ni és factible.
S’amplien quinze dies l’estat d’alarma. N’hi haurà prou?
Encara queda passar aquesta setmana del tot i després n’hi ha dues més. Crec que fins la setmana que ve no podrem dir d’una manera acurada com evoluciona tot.
S’esperaven que la pandèmia fos tan greu com ho és ara?
Sí. Era previsible, tal com havia anat a la Xina. Epidemiòlegs con el doctor Mitjà van advertir que això podria tenir una gran transcendència i importància. De fet, el doctor Mitjà va ser el primer que va dir que s’havia de cancel·lar el Mobile World Congress de Barcelona, quan la majoria de persones afirmaven que no estava clar que s’hagués de suspendre.
Hem fet tot el que es podia fer?
Mai es fa tot el que es pot fer. Però s’ha de mirar el present. Fixar-se en el passat no serveix de res. Ara hem de ser capaços de no deixar per demà el que puguem fer avui. No podem endarrerir decisions, no hem de tenir por a ser agressius i fer un confinament complet, una aturada de la mobilitat completa, i que només es moguin els serveis essencials.
Hi ha alguna cosa que els hagi sorprès del virus?
Hi ha molt per conèixer. Per exemple, per què té aquesta patogenicitat tan elevada en persones grans. Ens ha sorprès sobretot la qüestió de la pneumònia, que s’explica sobretot per la tempesta de citocines que desencadena el virus. Aquesta tempesta explica, alhora, la gran congestió pulmonar. Això justifica la idea que el tractament s’ha d’aplicar molt a l’inici de la malaltia, i no esperar que estigui evolucionada i hi aparegui una pneumònia, complicada de revertir. Suposo que, a poc a poc, les evidències convenceran que s’ha d’anar en la direcció del tractament precoç.
Passar la malaltia ens immunitza, durant quant de temps? Mesos, anys?
Ara no ho sabem. No ha passat el temps. Han de passar els mesos, completar els estudis de les respostes immunitàries, examinar l’excreció de virus en les persones curades, etcètera. Llavors ho podrem definir. És presumible que hi hagi una immunitat que duri uns mesos. Però ho hem de definir millor.
A França parlen d’un medicament contra la malària...
Nosaltres vam ser els primers a valorar la utilització d’aquest medicament, la hidroxicloroquina. L’estudi que lidera el doctor Mitjà treballa amb aquest producte. Ja hi treballàvem aquí quan va començar l’epidèmia de la Xina. L’objectiu és demostrar que actua com a preventiu de la infecció.
Però a França han tirat pel dret...
Nosaltres hem d’esperar quatre setmanes.
Una part del teixit científic i industrial ha reaccionat molt bé fabricant respiradors.
Jo no conec totes les iniciatives que s’estan duent a terme, però sí que vull agrair la total bona predisposició d’empreses alienes a la sanitat, com Seat, que ha estat molt solidària posant-se a disposició de nosaltres i de la sanitat pública per produir respiradors. Altres empreses, grans i petites, també ho fan.
Com afectarà questa crisi la percepció de la sanitat?
Crec que això ens farà valorar la destinació de recursos a la recerca, perquè una crisi semblant no ens torni a agafar amb poca recerca. La salut és global. S’ha de contemplar la salut humana, la salut animal, la salut ambiental. També hem de valorar la globalització i l’escalfament global dins de l’enfocament de recerca de malalties que poden emergir i a les quals s’han de dedicar recursos.
Podem tenir més epidèmies com aquesta, d’altres virus?
Sí, si no tenim en compte la salut global. Hi aniran aflorant. Perquè n’han aparegut moltes en els últims anys. El 2003 vam tenir la SARS; el 2012, la MERS; el 2019, la SARSCoV-2... I mentrestant hi ha hagut l’Ebola, la febre hemorràgica de Guinea-Conakry,el dengue, el chikungunya, el zika... O destinem diners a això o hi haurà un gran impacte en l’economia del món.



Identificar-me. Si ja sou usuari verificat, us heu d'identificar. Vull ser usuari verificat. Per escriure un comentari cal ser usuari verificat.
Nota: Per aportar comentaris al web és indispensable ser usuari verificat i acceptar les Normes de Participació.
[X]

Aquest és el primer article gratuït d'aquest mes

Ja ets subscriptor?

Fes-te subscriptor per només 48€ per un any (4 €/mes)

Compra un passi per només 1€ al dia

Escullen l’utiller Josep Font com a bisbalenc de l’any 2023

LA BISBAL D’EMPORDÀ
gastronomia

L’Alimentària posa la pizza en el podi

L’Hospitalet de Llobregat
llengua

El català torna a l’agenda europea

barcelona

Compromís per treure tot l’amiant dels edificis a finals del 2025

BADIA DEL VALLÈS

El Manhattan mataroní

mataró
castelló d’empúries

Un robot avaluarà i posarà al dia el nombre d’amarradors d’Empuriabrava

castelló d’empúries
la crònica

Un pilot d’avió a la vall de Llémena

Cases sense gas el 2040

barcelona

Obre a Girona una nova Barnahus per a infants i adolescents que han patit violència sexual